L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Narciso Beleño - Assassinat

Sector de Treball: Líder pagès i president de la Federació Agrominera del Sud de Bolívar.

Lloc: Bolívar, Colòmbia.

Per a més informació: censat.org

Victorio Dariquebe - Assassinat

Sector de Treball: Líder harakabut-wachiperi i guardaparc de la Reserva Comunal Amarakaeri.

Lloc: Queros, Perú.

Per a més informació: actualidadambiental.pe

Jornada "Crisi climàtica, drets humans i oceans: reptes i oportunitats".

Data i localització: el 31 de maig; Sala de Juntes del Campus de Catalunya (Av. Catalunya, 35, Tarragona) de la Universitat Rovira Virgili.

Organitza: Projecte Primary OCEAN, liderat per Soroll Photo, amb la participació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) i finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Per a més informació: cedat.urv.cat

IX Col·loqui Internacional de Dret Ambiental de Tarragona (TIEC). "Ecosocial Synergies: Legal Challenges at the Intersection of the Environmental and Employment Realms" (Sinergies ecosocials: desafiaments legals en la intersecció dels àmbits ambital i laboral).

Data i localització: el 6 i 7 de juny; Format híbrid, a la Sala de Graus del Campus de Catalunya (Av. Catalunya, 35, Tarragona) de la Universitat Rovira Virgili.

Organitza: el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT-URV) i l'Associació d'Estudiants de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT).

Per a més informació: actualidadjuridicaambiental.com

Congrés Internacional "Reptes jurídic i de l'atenció de la infància i les dones víctimes de violència: el model Barnahaus, la prova preconstituïda i la protecció a les víctimes de feminicidi".

Data i localització: el 13 i 14 de juny; Aula Magna del Campus de Catalunya (Av. Catalunya, 35, Tarragona) de la Universitat Rovira Virgili.

Organitza: La Universitat Rovira Virgili

Per a més informació: congressos.urv.cat

II Seminari Internacional: "Climate Change and Human (Im)Mobility: A Gender Perspective" dia 27 de juny de 2024, lloc Sala de Juntes del Campus Catalunya (Av. Catalunya, 35, Tarragona) de la Universitat Rovira Virgili.

Per a més informació:cedat.urv.cat

Obert el termini per presentar comunicacions al IX TIEC - Notícies ' Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) ' Universitat Rovira i Virgili (urv.cat)

About the Colloquium - Eco-social Synergies: Legal Challenges at the Intersection of the Environmental and Employment Realms (tiecolloquium.com)

Per a més informació: cedat.urv.cat

Jornada "Seguretat Alimentària i Nutricional: impacte en la sostenibilitat"

Data i localització: del 19 al 20 de juliol; Anna, Comunitat Valenciana, Espanya.

Organitza: Universitat de València, Diputació de València, Caixa Popular, i Ajuntament d'Anna.

Per a més informació: events.fundacio.es

Internacional

"El paper higiènic del futur": la planta que es fa servir com a alternativa al paper sanitari a l'Àfrica i EUA - BBC News Mundo

És el boldo una alternativa sostenible al costós paper higiènic? Martin Odhiambo, bòtanic del Museu Nacional de Kènia, assegura que sí.

Com en altres parts del món, a l' Àfrica el preu del paper higiènic-i de molts altres productes-ha augmentat de forma considerable.

	Tot i que es fabrica al continent, la pasta de paper utilitzada en la seva producció sol ser importada. "El Plectranthus barbatus (també conegut com a boldo o Coleus barbatus) és el paper higiènic africà", afirma. "Avui dia molts joves desconeixen aquesta planta, però té el potencial de ser una alternativa al paper higiènic respectuosa amb el medi ambient", afegeix
Foto de Pexels

Matin diu que les fulles de boldo són suaus i fan olor a menta.

La planta es cultiva àmpliament a tota l' Àfrica i en altres regions del planeta, inclosa Amèrica Llatina, per la qual cosa és molt accessible.

Les seves fulles són similars en mida a un quadrat de paper higiènic industrial i es poden fer servir als vaters moderns.

Benjamin, que ha estat fent servir boldo per més de 25 anys, el cultiva a un pati a prop de casa seva a Meru, una ciutat al centre de Kènia.

Va descobrir la planta gràcies al seu avi, qui se la va mostrar el 1985.

Continuar llegint la notícia completa: https://www.bbc.com

Cada dia s'aboca a l'oceà l'equivalent a 2.000 camions carregats plàstic. Aquest és el destí de la major part.

La costa occidental de Java, a Indonèsia, és popular entre els surfistes per les seves onades de fama mundial. També hi ha un majestuós món submarí que explorar. Però és impossible surfejar o bussejar sense trobar-se amb ampolles de plàstic, gots d'un sol ús i embolcalls de menjar.

Les escombraries de vegades formen illes al mar, i gran part arriba a terra, acumulant-se en monticles a la platja. El món produeix uns 400 milions de tones mètriques de residus plàstics a l'any. Cada dia s'aboquen al mar, rius i llacs l'equivalent a 2.000 camions carregats de plàstic.
	Foto de Pixabay

Malgrat els esforços mundials per allargar la vida dels productes de plàstic, només se'n recicla el 9%. La majoria dels residus plàstics acaben en abocadors o s'envien a llocs com Indonèsia i altres països del sud-est asiàtic, molts dels quals ja s'estan ofegant en la seva pròpia contaminació plàstica

Netejar les platges d'escombraries a Indonèsia no és una tasca fàcil. El país és el segon major productor mundial de residus plàstics. Com que és l'arxipèlag més llarg del món (s'estén la mateixa distància que de Londres a Nova York), Indonèsia té una costa immensa i una superfície marina tres vegades més gran que la terrestre, per la qual cosa 12 milions de persones depenen de la pesca.

Sense serveis estatals adequats per mantenir les platges netes d'escombraries, les comunitats pesqueres son a primera línia de la neteja.

Continuar llegint la notícia completa: cnnespanol.cnn.com

OTTAWA, Canadà: Tractat per acabar amb la contaminació per plàstics - Econotícies

Són més de 15 milions de tones de plàstics les abocades sobre l'oceà. Davant d'aquesta problemàtica, sorgeix una urgència per acabar amb la contaminació per plàstics. Així, pretenen elaborar un tractat potent que encara no se sap si tindrà regles globals comunes o voluntàries, basades únicament en plans nacionals.

	Les últimes converses sobre el tractat van ser exitoses doncs van avançar en certes mesures clau per fer-li front a aquesta crisi. Van avançar desenvolupant regles per a prohibir aquells productes plàstics que si problemàtics i evitables. Tot i així, encara va quedar pendent si el tractat inclourà mesures per a la reducció del consum i la producció de plàstics.
Foto de Pixabay

Els països van acordar dur a terme un treball formal entre sessions en el període previ a l' INC-5 per tal d' impulsar les llistes dels productes plàstics danyosos i evitables i el disseny de productes per a la seva reutilització.

Encara continuen existint certs desacords en la presa de mesures. L'objectiu d'ara endavant consisteix a "traduir l'alineació majoritària en textos clars que estavellin com s'implementarà el tractat".

Continuar llegint la notícia completa: ecoticias.com

Unió Europea

El 91% de les ciutats europees busquen solucions basades en la natura per combatre el canvi climàtic- Euronews

Les ciutats europees s'enfronten als impactes del canvi climàtic de forma cada vegada més regular i greu.

Després de la calor, les inundacions i les onades de calor sense precedents de l'estiu del 2023, la necessitat d'invertir en resiliència mai ha estat tan clara.

Un nou informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) ha fet un balanç de l'adaptació als centres urbans d'Europa, analitzant les mesures que estan adoptant les ciutats i les que ja estan funcionat. S'hi constaten que gairebé totes les ciutats europees utilitzen solucions basades en la natura com la seva eina preferida per millorar la resiliència. Dels 19.000 plans d'acció climàtica analitzats, el 91% incloïa opcions com mantenir parcs, boscos urbans o sostres verds i facilitar la retenció natural de l'aigua.

Foto de Pexels

Segons l'informe, no només són "eficaços per a la refrigeració i la retenció d'aigua", sinó que també brinden altres beneficis, com més espais recreatius o una reducció de la contaminació.

Tanmateix, malgrat l' adopció de solucions basades en la natura, l' AEMA afirma que la magnitud dels impactes climàtics esperats significa que pot ser que encara sigui necessari combinar-los amb altres tipus d' accions, inclosa la infraestructura física. I es necessiten amb urgència objectius concrets per garantir que els centres urbans d'Europa segueixin per bon camí.

Continuar llegint la notícia completa: https://es.euronews.com

L'Eurocambra donarà suport a reduir en un 15% els residus d'envasos el 2040- Europa Press

El ple del Parlament Europeu ha recolzat aquest dimecres les noves normes per reduir en un 15% els residus d'envasos el 2040, a més d'exigir que els embalatges siguin reciclables i que minimitzin la presència de substàncies preocupants com els anomenats "químics permanents".

El reglament, que té com a objectiu abordar el constant augment dels residus, harmonitzar les normes del mercat interior i impulsar l'economia circular, ha estat aprovat per 476 vots a favor, 129 en contra i 24 abstencions.

	El text estableix objectius per reduir gradualment els envasos un 5% el 2030, un 10% el 2035 i un 15% el 2040, cosa que rebaixa en un 5% l'ambició inicial del Parlament Europeu, que ha aconseguit introduir, no obstant, la prohibició de la venda de bosses de plàstic molt lleugeres, de menys de 15 micres.
Foto de Pixabay

Segons l'acord assolit al març amb el Consell, a partir de l'1 de gener de 2030 quedaran prohibits determinats formats d'envasos de plàstic d'un sol ús, com els envasos de fruites i verdures fresques sense processar, els envasos d'aliments i begudes que se serveixen i consumeixen en cafeteries i restaurants, les porcions individuals (per exemple, de condiments, salses, crema, sucre), els envasos en miniatura per a productes de tocador i els embolcalls retràctils per a maletes als aeroports.

Així mateix, es prohibirà l'ús dels anomenats "químics permanents" --substàncies perfluorades o PFAS-en els envasos en contacte amb aliments.

Continuar llegint la notícia completa: https://www.europapress.es

La mortalitat relacionada amb la calor augmenta al voltant d'un 30% a Europa en els últims 20 anys- Europa Press

La mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat al voltant d'un 30% a Europa en els últims 20 anys, segons estimacions de l'informe anual sobre l'estat del clima a Europa elaborat pel Servei Europeu de Canvi Climàtic Copernicus i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) de Nacions Unides.

A més, l'estudi-basat en dades i anàlisis científiques--afegeix que el canvi climàtic va causar pèrdues per valor de més de 13.400 milions d'euros a Europa el 2023, un 81% d'elles a causa de les inundacions.

"La crisi climàtica és el major desafiament de la nostra generació. El cost de l'acció climàtica pot semblar alt, però el cost de la inacció és molt més gran. Com mostra aquest informe, hem d'aprofitar la ciència per proporcionar solucions per al bé de la societat", ha advertit la secretària general d'OMM, Celeste Saulo. L'informe "posa de manifest l'alarmant tendència a l'augment de les temperatures i els efectes del canvi climàtic a tot Europa", ha reaccionat la Comissió Europea en un comunicat.

Foto de Pexels

"Europa és el continent que s'escalfa més ràpid, amb temperatures que augmenten aproximadament el doble del ritme mitjà mundial", alerta l'informe, que evidencia que 2023 va ser l'any més càlid registrat, amb temperatures que van estar per sobre de la mitjana durant 11 mesos de l'any incloent el setembre més càlid mai registrat.

A més, el 2023 es va registrar un nombre rècord de dies amb estrès per calor extrema, mentre que, en els últims 20 anys, la mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat al voltant d'un 30%, i s'estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat en el 94% de les regions europees monitorades.

Continuar llegint la notícia completa: https://www.europapress.es

Espanya

Teresa Vicente, la guanyadora del 2024 Goldman Prize - The Goldman Environmental Prize

Teresa Vicente és la líder d'una campanya per salvar l'ecosistema del Mar Menor, la qual cosa va provocar que s'aprovés una Llei l'any 2022 que atorga a aquesta llacuna uns drets legals únics. Teresa és professora de Filosofia del Dret a la Universitat de Múrcia, subdirectora del Centre d'Estudis de Cooperació i Desenvolupament i directora de la Càtedra de Drets Humans i Drets de la Natura.

Les aigües de la llacuna del Mar Menor van ser contaminades per un gran augment de la infraestructura urbana i turística, la minaria, l'agricultura i la ramaderia. Teresa va passar a l'acció després de la mort massiva de peixos l'any 2019. Per al novembre de l'any 2021, Teresa i els seus seguidors havien recollit més de 630.000 signatures i l'abril de l'any 2022, la cambra baixa del Parlament va aprovar l'ILP.

Foto de Pexels

Més tard, el setembre del 2022, el Senat la va convertir en llei.

En enllestir els ciutadans perquè actuessin per protegir el medi ambient, això va establir un precedent crucial perquè es democratitzés la protecció ambiental i s'ampliés el paper de la societat civil a les campanyes ambientals. Actualment, el Mar Menor és el primer ecosistema d'Europa al qual se li han reconegut drets legals, sent un clar exemple per impulsar el reconeixement dels drets de la natura.

Continuar llegint la notícia completa: goldmanprize.org

La primera planta híbrida solar-biogàs d'Espanya ja està connectada - Celia García-Ceca en Energies Renovables

El projecte pioner d'Uriel Renovables s'ha dut a terme a Alcalá de Guadaira (Sevilla) i assolirà un potencial de tres megavats (3 MW). Per ara, s'ha connectat el primer megavat, però s'espera que per a la propera tardor s'activi la resta del funcionament.

"Aquest projecte combina l'energia generada pel biogàs d'abocador amb la dels mòduls solars, ubicats en gots d'abocaments ja clausurats, i suposa, per la seva dimensió, un projecte pioner a Espanya de combinació de totes dues fonts d'energia renovable" assenyala la periodista Celia García-Ceca. S'han invertit tres milions d'euros en aquest projecte i és el primer cas d'hibridació de tecnologies de biogàs i fotovoltaica a Andalusia.

Foto de Pexels

El projecte està promogut per la seva participada Energia Sud d' Europa, una empresa especialitzada en la valorització de biogàs d' abocador. Uriel Renovables ha desenvolupat més de 600 MW en energia verda en més de 30 anys d'història i el seu àmbit d'actuació s'estén per Europa, Estats Units i Llatinoamèrica.

Continuar llegint la notícia completa: energies-renovables

Llum verda a l'"Estratègia d'Eficiència Energètica de la Xarxa de Carreteres de l'Estat" - Econotícia

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat l'Estratègia d'Eficiència Energètica per reduir un 50% el consum elèctric i les emissions de la Xarxa de Carreteres de l'Estat abans de l'any 2030.

Es preveu invertir 457 milions d'euros a impulsar l'eficiència energètica i disminuir la dependència dels combustibles fòssils, duent a terme una transformació sostenible en la flota de vehicles. Així mateix, han previst modernitzar l'actual sistema d'il·luminació de les carreteres, pretenent canviar-se a la il·luminació LED, introduint sistemes de gestió intel·ligent de la il·luminació en funció de la presència de vehicles, persones o paràmetres climàtics. Això permetria un estalvi energètic d'entre el 50 i el 80%.

Foto de Pexels

L' Estratègia d' Eficiència Energètica de la Xarxa de Carreteres de l' Estat analitza la situació actual de consum i estableix una sèrie d' objectius ambiciosos tant a mitjà termini com a llarg termini.

Continuar llegint la notícia completa: ecoticias.com

Catalunya

L'emergència per sequera seguirà a Catalunya fins que les reserves d'aigua arribin al 28%

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha assegurat que, tot i que les pluges han elevat les reserves d'aigua fins a un 17 %, els embassaments haurien d'arribar a un 27 o 28 % per sortir de l'emergència per sequera, ja que "no tindria sentit -ha dit- aixecar aquesta fase per tornar a decretar-la al cap d'un mes".

Les pluges caigudes durant el mes de març han pujat el nivell de l'aigua embassada a les conques internes de Catalunya fins a un 16,94 % i en concret el sistema Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona, està a un 17,58 % de la seva capacitat. Així, les reserves estan un punt per sobre del llindar de la fase d'emergència (16 %), però el conseller ha advertit que això no significa que s'hagin de flexibilitzar les restriccions.

Foto de de Pixabay

Almenys fins que arribin a una capacitat semblant als nivells de l'any passat (estaven a un 27 %), cosa que seria "un nivell d'existències suficient per garantir el subministrament d'aigua fins a finals d'any", ha subratllat.

Continuar llegint la notícia completa:www.efeverde.com

Cuidi els boscos mentre llegeix.

La Diada de Sant Jordi, el Dia del Llibre. Un dia que, sens dubte, és dels més bonics de l'any. Els carrers de Barcelona s'omplen de llibres i de roses, comença la Fira del Llibre a Buenos Aires

	Escric aquestes línies quan ens acostem al Dia Internacional del Llibre. Un dia que, sens dubte, és dels més bonics de l'any. Els carrers de Barcelona s'omplen de llibres i de roses, comença la Fira del Llibre a Buenos Aires i, durant unes hores, aquesta olor a paper, que a molts ens transporta a un món feliç, substitueix el dels tubs d'escapament en moltes ciutats.
Foto de Pixabay

Però, a més a més, podem saber si el paper dels nostres llibres procedeix de boscos ben gestionats.

Si ens fixem en la pàgina dels crèdits, moltes vegades trobem uns segells que garanteixen la sostenibilitat de les explotacions forestals. Podem estar segurs que aquesta certificació funciona? Les avaluacions científiques independents són en general positives, tot i que, com veurem a continuació, amb matisos importants.

L' origen de la certificació: Els programes de certificació forestal sorgeixen després de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992. La desforestació tropical va ser un dels eixos centrals d'aquella trobada. Algunes entitats ecologistes i altres agents forestals es van sentir defraudats perquè no es va assolir cap acord global vinculant per frenar la desforestació tropical.

Continuar llegint la notícia completa: ww.ecoavant.com

"A les llúdrigues que els donin": Catalunya redueix a mínims el cabal ecològic dels rius.

El govern de la Generalitat trenca els seus compromisos mediambientals i es disposa a buidar encara més les lleres fluvials, cosa que causarà danys irreversibles a la natura i provocarà una alta pèrdua de biodiversitat.

L'aigua és la sang de la natura, i els rius les seves venes i artèries. Sense aigua que corri per ells els ecosistemes de ribera col·lapsen, la vida aquàtica desapareix i els paisatges fluvials s'ensorraven. Per això, a l' hora de planificar la captació d' aigua dels rius, cal establir la quantitat que hi hem de deixar. La part necessària per al sustent de la biodiversitat que alberguen: el que anomenem cabal ecològic, és a dir, la part de la natura.

Foto de pixabay

La Llei d'Aigües assenyala que els cabals ecològics o demandes ambientals dels rius, basats en criteris científics, no tindran caràcter d'ús, sinó que s'hauran de considerar com una limitació a tot sistema d'explotació i/o extracció. Això significa que els cabals ecològics s' han de fixar prèviament i abans d' atendre qualsevol altre tipus de requeriment. Per això, la normativa estableix que les autoritats de l'aigua de cada demarcació seran les responsables de realitzar els estudis específics per fixar el règim de cabals ecològics que s'haurà d'aplicar a cada riu i que prevaldrà sobre qualsevol tipus d'ús.

L'organisme responsable de la planificació i la gestió de l'aigua a Catalunya és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Dependent del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, que té totes les competències en medi ambient, entre les seves funcions hi ha la de "protegir i conservar la qualitat ambiental de les masses d'aigua i els seus ecosistemes associats".

Continuar llegint la notícia completa: www.elconfidencial.com

CEDAT

El Prof. Pigrau participa en els Webinars arreu del món: drets ambientals, per què i com protegir-los millor?

El dia 24 d'abril de 2024, tindrà lloc l'activitat "Webinars a tothom: drets ambientals, per què i com protegir-los millor?". Organitzada per la Clínica Jurídica del Medi Ambient i el projecte "Biodiversitat, clima i salut pública mundial: interaccions i desafiaments per al dret internacional" (PID2020-117379GB. I00). Hi participaran, entre d' altres, el Dr. Antoni Pigrau, la Dra. Mar Campins i el Dr. Gastón Medici del CEDAT. Continuar llegint la noticia completa: cedat.urv.cat

Foto ub.edu

Segueix obert el primer període de preinscripció del Màster universitari en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Places limitades.

El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de la URV (CEDAT) anuncia el primer període de preinscripció del Màster universitari en Dret Ambiental de la URV, que finalitzarà el dilluns 15 d'abril. En cas de quedar-hi places vacants, s'iniciarà una segona ronda de preinscripcions que conclourà el 30 de maig.

	El Màster universitari en Dret Ambiental es planteja com a objectiu proporcionar coneixements tant de caràcter fonamental com específic en dret del medi ambient, amb consideració particular a les diferents branques sectorials, complementat amb un conjunt de matèries no jurídiques relacionades amb aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient.
Foto de Pexels

El Màster té una durada de 120 ECTS (dos anys en cas de cursar-se a temps complet) i s'imparteix en espanyol i en modalitat virtual, amb la possibilitat opcional de cursar el darrer quadrimestre del segon curs de manera presencial. Les pràctiques externes consten de 9 ECTS i són obligatòries. Es duen a terme al segon quadrimestre del segon curs del Màster.

És possible estudiar simultàniament el Màster en Dret Ambiental i el Màster en Advocacia i Procura amb un pla d'estudis específic i reconeixement de crèdits entre ambdues titulacions.

Continuar llegint la notícia completa: urv.cat

Unió Europea

Reglament (UE) 2024/1076 de la Comissió, de 15 d'abril de 2024, que modifica els annexos II i V del Reglament (CE) n.o 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa als límits màxims de residus de bispiribac, metosulam, orizalina, oxasulfuró i triazòxid en determinats productes

Per a més informació: europa.eu

Reglament Delegat (UE) 2024/1127 de la Comissió, de 8 de febrer de 2024, pel qual es completa el Reglament (UE) 2019/1242 del Parlament Europeu i del Consell mitjançant l'establiment de principis rectors i els criteris per definir els procediments de verificació dels valors d'emissions de CO2 i del consum de combustible dels vehicles pesants en circulació (verificació en circulació).

Per a més informació: europa.eu

Espanya

Resolució de 9 d'abril de 2024, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, per la qual es formula informe de determinació d'afecció ambiental del projecte "Parc eòlic Hedreira, de 75 MW de potència instal·lada, i la seva infraestructura d'evacuació, a les províncies de Pontevedra i Ourense".

Per a més informació: boe.es

Resolució de 10 d'abril de 2024, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, per la qual es formula informe de determinació d'afecció ambiental del projecte "Planta solar fotovoltaica Hibridación Torozos C, de 38 MW de potència instal·lada, per a la seva hibridació amb el Parc Eòlic Torozos C, de 39,6 MW, i per a una part de la seva infraestructura d'evacuació, a la província de Valladolid".

Per a més informació: boe.es

Catalunya

RESOLUCIÓ 957/XIV del Parlament de Catalunya, de convalidació del Decret llei 2/2024, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2024 i de mesures financeres i de gestió per combatre els efectes de la sequera i l'emergència climàtica.

Per a més informació: dogc.gencat.cat  

ORDRE ACC/75/2024, de 15 d'abril, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts a la purificació del biogàs i a les infraestructures i les instal·lacions necessàries per a la injecció del biometà a la xarxa de gasoductes.

Per a més informació: dogc.gencat.cat

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia, de 7 de març de 2024 (qüestió prejudicial d'interpretació) sobre la Directiva 2003/4, relativa a l'accés del públic a la informació mediambiental (arts. 2, 4 i 8): les coordenades de localització de les parcel·les utilitzades per elaborar els inventaris forestals constitueixen "informació mediambiental"

Font: curia.europa.eu

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 14 de març de 2024: Espanya ha incomplert la Directiva 91/676, de protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries (arts. 3.4; 5.4; 5.5; Annexos II i III)

Font: curia.europa.eu

Espanya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (Valladolid), de 8 de febrer de 2024 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2, Ponent: María Luaces Díaz de Noriega)

Font: poderjudicial.es

Sentència del Tribunal Suprem de 12 de març de 2024 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a, Ponent: Carlos Lesmes Serrano)

Font: poderjudicial.es

Catalunya

Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona. Interposat per Maximilià contra l' Àrea Metropolitana de Barcelona.

Font: poderjudicial.es

CANTERO BERLANGA, Manuel Damián & MÉNDEZ ROCASOLANO, María (2024). La protección de los animales en España: los Derechos de los animales como respuesta a las injusticias humanas

DURÁN SÁNCHEZ, José Luis (2024). Oportunidades de mejora en el tratamiento jurídico-administrativo del secuestro y almacenamiento de carbono derivado de la gestión forestal

COCCIOLO, Endrius, JARIA-MANZANO, Jordi, DE LA VARGA, Aitana & MARQUÈS-BLANQUÉ, Maria (2024). Rethinking Environmental Law. Conectivity, Intersections and Conflicts in the Global Environmental Crisis.  

SCHOUKENS, Hendrik & BOUQUELLE, Farah (2024). The Right to a Healthy Evironment in and Beyond the Anthropocene: A European Perspective

TALUS, Kim (2024). A Research Agenda for International Energy Law