Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) | Universitat Rovira i Virgili

BUTLLETÍ INFORMATIU

núm. 165, abril 2024

baner decoratiu

Tarragona

informació

L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Reconeixement a les persones defensores del medi ambient

Oquelí Domínguez - Assassinat

Sector de Treball: Defensor del riu Guapinol.

Lloc: Tocoa, Hondures.

Per a més informació: atalc.org

Olivier Ndoole Bahemuke - Exiliat.

Sector de Treball: Advocat defensor dels drets ambientals, land rights i land justice.

Lloc: Kivu del Nord, República Democràtica del Congo.

Per a més informació: frontlinedefenders.org

Álvaro Arvizu Aguiñina - Assassinat.

Sector de Treball: Defensor de l' aigua de l' Estat de Mèxic.

Lloc: Chalco, Mèxic.

Per a més informació: elpaís.com

AGENDA

Congrés Internacional virtual: Responsabilitat i reparació en matèria d' empreses i drets humans: Explorant els camins cap a l' accés efectiu a la justícia

El proper 9 i 10 de maig de 2024 tindrà lloc el Congrés Internacional virtual sobre Responsabilitat i reparació en matèria d'empreses i drets humans. Sota el tema "Explorant els camins cap a l'accés efectiu a la justícia", aquest esdeveniment vol ser una plataforma per a l'intercanvi d'idees i perspectives sobre un tema tan rellevant com complex.

Per a més informació: /ca/agenda/19/congres-internacional-virtual-responsabilitat-i-reparacio-en-materia-d-empreses-i-drets-humans-explorant-els-camins-cap-a-l-acces-efectiu-a-la-justicia

Webinars a tot el món: drets ambientals, per què i com protegir-los millor??

Data i lloc: 24 d'abril de 2024

Organitza: Universitat de Barcelona

Per inscriure's al webinar només heu d'emplenar el formulari d'inscripció que trobareu clicant al següent link: https://form.jotform.com/240725698877375

Per a més informació: https://www.ub.edu/dretambiental/2024/03/19/seminari-drets-humans-i-medi-ambient/

NOTÍCIES

Internacional

Una ciutat japonesa lidera el camí cap a l'economia circular

La ciutat d'Osaki, al sud-oest del Japó, recicla el 80% de les seves deixalles i no posseeix una incineradora. Les restes de menjar es barregen amb plantes podades. En descompondre's, es converteixen en un ric compost, gairebé tot el qual s'utilitza a les granges de la ciutat.

Quan l'abocador d'Osaki, al sud-oest del Japó, va assolir la seva capacitat màxima, la incineradora era el següent pas lògic. No obstant això, la ciutat va decidir prendre's en seriós el reciclatge. Kasumi Fujita, regidora d'Osaki, va explicar a Notícies ONU en la qual es va inspirar durant una entrevista amb motiu del recent Dia Internacional de Zero Deixalles.

Fujita es va traslladar a Osaki el 2021 a treballar amb el municipi, el sector empresarial i la comunitat local per ajudar la ciutat en la seva preparació cap a un futur més sostenible. Avui dia, Osaki, amb una població al voltant de 12.000 habitants, recicla un notable 80% dels seus residus, i va poder evitar la construcció d'una planta incineradora.Sempre he volgut treballar en una cosa relacionada amb la crisi climàtica, i sentia fermament la necessitat d'actuar.

Foto de Pexels

Per això vinc a Osaki. Aquí, els residus es classifiquen en 27 categories diferents.

Com que no hi ha planta incineradora, les bosses blaves van directament a l'abocador sense incinerar-se, mentre que les altres 26 categories es classifiquen i reciclen adequadament", explica Fujita.

"Per exemple, els plàstics se separaran en diferents tipus i després es comprimeixen. Els residus comprimits es porten després a fàbriques de reciclatge repartides per tot el país", afegeix.

Continuar llegint la notícia completa: news.un.org

Les ciutats que estan aixecant el paviment dels carrers perquè tornin a créixer les plantes i la terra respiri.

En un dia càlid de juliol, Katherine Rose va prendre una barra metàl·lica i la va empènyer per sota d'una placa de concret. Rose, directora de comunicacions de Depave -una organització sense ànim de lucre de Portland, EUA- pujava a raigs per la calor, però no s'havia de deixar vèncer per un pesat tros de ciment.

El bloc gran de costra urbana que estava davant d'ell estava a punt de moure's. Rose va fer una mica de força amb la barra metàl·lica, va poder treure el rectangle de concret i col·locar-lo enfora del paviment.

"És com alliberar la terra", diu.

Recorda que a mitjans de l'any passat ella i altres 50 voluntaris van remoure uns 1.670 metres quadrats de concret prop d'una església local.

Aquest somni és portar a la naturalesa de retorn cap a nosaltres.

Foto de Pexels

La idea de despavimentar és simple: reemplaçar la major quantitat de concret, asfalt o altres formes de construcció urbana amb plantes i terra. A la ciutat de Portland es ve fent des del 2008, quan es va fundar Depave.

El que diuen els creadors d'aquest programa és que despavimentar permet una cosa molt simple: que l'aigua que cau a les ciutats pugui ser absorbida per la terra i, d'aquesta manera, s'evitin les inundacions.

També fa que les plantes silvestres puguin créixer en l'espai urbà i, en sembrar més arbres, es pot produir més ombra, cosa que alhora protegeix els habitants de les ciutats de la radiació solar i les onades de calor.

Continuar llegint la notícia completa: bbc.com

Març va batre el rècord d'altes temperatura per desè mes consecutiu, segons noves dades.

El mes passat va ser el març més calorós del planeta mai registrat i va marcar 10 mesos consecutius de temperatures globals rècord, segons les noves dades de Copernicus, el servei de vigilància climàtica de la Unió Europea.

Març va ser 1,68 graus centígrads més càlid que la mitjana de març en l'era anterior a la industrialització, va dir Copernicus, i 0,73 graus més càlid que la temperatura mitjana mensual entre 1991 i 2020.

La calor sense precedents es deu a un escalfament global a llarg termini provocat per l'home, que s'ha vist impulsat pel Nen, un patró climàtic natural que s'origina a l'Oceà Pacífic al llarg de l'equador i tendeix a augmentar les temperatures globals.

Foto de Pixabay

Les regions que van experimentar el major augment de les temperatures mitjanes al març van ser Europa central i oriental, l'est de Nord-Amèrica, Groenlàndia, l'est de Rússia, Amèrica Central, parts de Sud-Amèrica, moltes zones d'Àfrica, el sud d'Austràlia i parts de l'Antàrtida, segons Copernicus.

Continuar llegint la notícia completa: cnnespanol.cnn.com

Unió Europea

El TEDH dona la raó a les àvies suïsses: condemna el país per "inacció climàtica”

La presidenta del TEDH, Síofra O'Leary, va assenyalar que Suïssa havia violat els drets d'aquestes dones perquè s'han constatat "llacunes crítiques" en les polítiques suïsses contra el canvi climàtic.

El Tribunal d'Estrasburg va emetre aquest dimarts una decisió històrica a favor d'una de les tres demandes plantejades per l'acció insuficient dels Estats per limitar el canvi climàtic i va assenyalar que Suïssa havia violat els drets humans d'un grup de dones d'edat avançada.

No obstant això, els jutges van tombar la mediàtica demanda que havien plantejat sis joves portuguesos contra Portugal, però també contra 31 altres països europeus, als quals pretenien condemnar per unes polítiques insuficients per mitigar el canvi climàtic. Els jutges van desestimar les seves al·legacions sense entrar a examinar el fons de l'assumpte en primer lloc perquè els sis demandants es van saltar una regla fonamental del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

Foto de Pexels

Que és que cal esgotar les vies de recurs intern del país al qual denuncien abans de portar un cas a Estrasburg.

Els joves havien argumentat que la urgència climàtica els eximia d'aquesta regla jurídica bàsica, però el TEDH no va acceptar aquesta tesi. A més, els jutges europeus també van assenyalar que, per denunciar altres Estats més enllà de Portugal i aplicar un suposat principi d'extraterritorialitat perquè la seva acció o inacció pot tenir efectes per a ells, hi ha altres instruments jurídics internacionals i el TEDH és l'òrgan competent per fer-ho.

Continuar llegint la notícia completa: elconfidencial.com

Sentència: hudoc.echr.coe.int

Com reduir els residus d'envasos a la UE?

Compres en línia, menjar i cafè per emportar... Els residus d' envasos augmenten. Descobreixi quant es produeix i com la UE vol invertir aquesta tendència.

Els envasos es presenten en diferents formats (ampolles, recipients, llaunes, caixes, bosses), estan fets de diferents materials (paper, cartró, plàstic, vidre, fusta, metall) i s'utilitzen en totes les etapes de la producció, des de les matèries primeres fins als productes transformats. Fabricants, transportistes, supermercats, restaurants, llars... tots necessiten i utilitzen envasos per protegir i transportar mercaderies.

Les xifres varien d'un país a un altre, des de tan sols 74 kg per persona a Croàcia, fins a 246 kg per persona a Irlanda. A Espanya es van generar per persona 182,68 kg per persona el 2021.

El mateix any, la UE va generar un total de 84,3 milions de tones de residus d'envasos, 4,8 milions de tones més que un any abans. La major part era paper i cartró (40,3%), seguit de plàstic (19%), vidre (18,5%), fusta (17,1%) i metall (4,9%).

Foto de Pixabay  

El 2021 es van reciclar al voltant del 64% dels residus d'envasos i prop del 80% es van valoritzar, cosa que significa que els residus es van tractar d'una forma en particular perquè poguessin servir a un fi útil en el futur (s'inclou aquí el reciclat). Les normes de la UE sobre envasos i residus d' envasos abasten tant el disseny com la gestió dels residus d' envasos. El seu objectiu és harmonitzar les mesures nacionals, evitar la producció de residus i augmentar la reutilització, el reciclat i la valorització. També estableixen els requisits mínims que han de complir els envasos comercialitzats a la UE.

Continuar llegint la notícia completa: europarl.europa.eu

El BCE intensifica els seus treballs sobre el clima centrant-se en la transició ecològica, els riscos climàtics i els relacionats amb la natura

Un clima més càlid i la degradació del capital natural estan imposant canvis en la nostra economia i el nostre sistema financer.

Hem d'entendre i adaptar-nos a aquesta transformació per continuar complint el nostre mandat», va declarar la presidenta del BCE, Christine Lagarde. 

«Ampliant i intensificant els nostres esforços, podem comprendre millor les implicacions d'aquests canvis i ajudar amb això a reforçar l'estabilitat i donar suport a la transició ecològica de l'economia i del sistema financer».

Amb aquesta finalitat, s' han acordat les següents mesures concretes.

Foto de Pixabay

Pel que fa a la transició a una economia verda, el BCE intensificarà el seu treball sobre els efectes del finançament de la transició, les necessitats d' inversions verdes, els plans de transició i la forma en què la transició ecològica afecta diversos aspectes de la nostra economia com el treball, la productivitat i el creixement. Els resultats obtinguts també s'incorporaran al marc de macromodelització del BCE. A més, el BCE estudiarà, en el marc del seu mandat, la conveniència d'introduir nous canvis en els seus instruments i carteres de política monetària a la vista d'aquesta transició.

Continuar llegint la notícia completa: ecb.europa.eu

La UE no està preparada davant d'uns riscos climàtics que augmenten més ràpid que les polítiques per frenar-los.

L'Agència Mediambiental Europea adverteix de 36 riscos climàtics que requereixen "mesures urgents i immediates". En joc estan "cents de milers de vides" i pèrdues per fins a un bilió d'euros anuals. Remolonejar davant la urgència del canvi climàtic no és una opció, sobretot en una Europa que ja és el continent que "més ràpidament es calfa", el doble de la mitjana mundial, adverteix l'Agència Europea de Medi Ambient.

En la seva primera Avaluació Europea del Risc Climàtic, publicada aquest dilluns, l'AEMA destaca 36 "riscos climàtics" importants, amb greus conseqüències tant humanes com econòmiques i polítiques -es parla fins i tot de "turbulències polítiques"- en una Europa les polítiques de contenció i prevenció de la qual, insisteix, van diversos passos per darrere de les ràpidament creixents amenaces mediambientals.
Foto de Pexels

"Cents de milers de persones podrien morir per onades de calor i les pèrdues econòmiques podrien excedir el bilió d'euros anuals" si no es realitza una "acció decisiva ja" en diverses àrees, adverteix l'informe, que assenyala que la majoria dels riscos climàtics identificats -en ecosistemes, alimentació, salut, infraestructures i economia i finances- podrien assolir nivells "crítics o catastròfics" a finals de segle si segueixen demorant-se les polítiques per frenar-los.

Continuar llegint la notícia completa: elpais.com

Espanya

Ecologistes no descarten portar Espanya al TEDH després de la condemna contra Suïssa per "inacció climàtica"

Greenpeace, Ecologistes en Acció, Oxfam Intermón, Fridays For Future i la Coordinadora d'Organitzacions per al Desenvolupament no descarten portar Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després de la condemna de l'organisme contra Suïssa per "inacció climàtica".

En concret, el Tribunal Suprem va fallar en contra de les organitzacions el juliol del 2023. Greenpeace apunta que "caldria acudir primer al Tribunal Constitucional (TC) i, en cas de sentència negativa, elevar-lo al TEDH.

Aquestes ONG estan disposades a 'recórrer aquest camí, encara que confien que el Govern prengui nota" de la sentència contra Suïssa i actuï en conseqüència".

Foto de Pixbay

L'advocada d'Ecologistes en Acció, Irene Rubiera, ha assenyalat en declaracions a Europa Press que aquesta decisió els "obre una porta molt important ja que han usat arguments similars als de l'associació demandant a Suïssa KlimaSeniorinnen en el que tocant a la desigualtat, protecció del dret a la vida, a la vida familiar i privada. En aquest sentit, ha assenyalat que la sentència els farà reconsiderar" la seva estratègia. "oberts" a anar al Tribunal, tot i que abans de fer-ho busquen assegurar-se d'haver esgotat la via nacional.

Continuar llegint la notícia completa: europapress.es

Espanya ja és el 29è país del món amb menys aigua

Espanya ja està en el lloc número 29 en un llistat de 164 països en matèria d'estrès hídric. Tan preocupant posició en aquest rànquing mundial figura en un estudi que elabora i manté actualitzat l'Institut de Recursos Mundials (IRW, en anglès), una entitat científica que monitoritza la sequera en planeta. No obstant això, les coses al nostre país aniran a pitjor, segons el pronòstic per als propers anys que fa aquesta entitat.

L'últim Atles de Risc Hídric 'Aqüeducte' posa de manifest que, tenint en compte el consum d'aigua existent i les reserves hídriques disponibles, el país del món amb més estrès hídric és actualment Kuwait, mentre que tots dos amb menys problemes, ocupant els llocs 163 i 164 són Islàndia i Papúa Nova Guinea, respectivament.

Espanya ocupa un gens desitjable 29è lloc, just ntre Eritrea i Algèria.

Foto de Pixabay

L'Atles de Risc Hídric 'Aqüeducte'. Ocupa, per tant, la categoria de 'Risc hídric alt' i només un petit trellat separa el nostre país del 'Risc hídric extrem', si bé hi ha algunes parts que ja es troben en aquesta situació, com la zona costanera que va des de Múrcia fins a Gibraltar, incloent-hi les illes Balears.

Quan un país enfronta un 'Risc hídric extrem', significa que està utilitzant almenys el 80% del seu subministrament disponible, mentre que aquells que utilitzen el 40% es classifiquen en la categoria de 'Risc hídric alt'.

Continuar llegint la notícia completa: epe.es

“Això és la fi" o com Espanya tira cents de milions d'euros al mar per salvar les platges dels saraus climàtics

Qualsevol solució al problema, especialment al Mediterrani, resultarà ineficaç mentre no es redueixin de manera urgent les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Això és la fi. Crèiem que el temporal de fa quatre anys havia estat excepcional, però aquest ha estat molt pitjor.

No hi ha res a fer: necessitem ajuda urgent". Les declaracions de l'alcalde d'un dels municipis afectats per les destrosses causades pel temporal Nelson, que com bé assenyalava han estat més greus que els del Gloria el 2020, mostren el nivell de desesperació que es viu als pobles de la costa catalana

Foto de Pixabay

Uns pobles que viuen en bona part del turisme i que s'han tornat a quedar sense platges ni passejos marítims a poques setmanes que arrenqui la temporada.

La reflexió final de l'afligit alcalde, això que "no hi ha res a fer", però "necessitem ajuda urgent", és un exemple de la incertesa i les contradiccions a les quals s'enfronten els municipis afectats. Perquè la qüestió és que, més enllà de les certeses prediccions dels científics que segueixen l'evolució de la crisi climàtica, aquest tipus de desastres, com estem comprovant any rere any, ha deixat de ser un fenomen puntual per convertir-se en un fet recurrent, un avenç del nou escenari climàtic cap al qual ens condueix l'escalfament global i del qual donen bona mostra les imatges de la costa catalana després del pas de l'última borrasca.

Continuar llegint la notícia completa: elconfidencial.com

Catalunya

Què els succeeix a ChatGPT si li preguntes quan acabarà la sequera a Catalunya?

Ja fa més de 40 mesos que Catalunya es veu afectada per una forta sequera que ha portat bona part dels embassaments del territori, especialment els del sistema Ter-Llobregat, que són els que assoleixen municipis com Barcelona, fins a mínims històrics. Davant l'emergència hídrica i la falta de previsions de pluja, el Govern de Pere Aragonès ha ultimat els esforços en l'últim tram de la legislatura -amb un final anticipat per l'avançament d'eleccions- per pal·liar els efectes de la sequera. És per això que ha aplicat restriccions en el consum d'aigua, limitant-lo a 200 litres per persona cada dia, i ha restringit l'ús de dutxes en centres esportius. Malgrat els esforços i els insipients episodis de pluja dels darrers dies -que han omplert molt poc els pantans-, les previsions no semblen millorar.

Des del diari El Mundo hem preguntat al ChatGPT si té algun tipus de predicció sobre quin dia o, si més no, època de l'any, començarà a revertir-se la situació i el nivell dels embassaments tornarà a situar-se per sobre del llindar de risc.

La intel·ligència artificial (IA), però, fracassa tant com la humana en aquest tema, i no ha estat capaç de fer cap estimació al respecte, ja que, segons assegura, intervenen diversos factors:

Foto de de Pixabay

«La durada d'una sequera pot variar significativament segons diversos factors, com les condicions climàtiques, els patrons de precipitació i altres factors ambientals», argumenta la IA generativa. Al no ser una resposta concreta, ChatGPT recomana «estar atents de les previsions meteorològiques» per determinar canvis en la tendència actual.

Continuar llegint la notícia completa: elmon.cat

Catalunya redueix les emissions de CO₂ per primera vegada des de la pandèmia. Les dades segueixen "molt lluny" dels objectius internacionals per al 2030

Baixada important -tot i que insuficient- de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El 2023 les emissions de CO₂ van disminuir un 5,5% a Catalunya en comparació amb l'any anterior. La meta assolida suposa un canvi de tendència destacable, ja que des que el 2020 les emissions van caure en picat per la pandèmia, les dades d'aquest indicador no havien deixat de créixer a Catalunya.

El 2021 els gasos d'efecte hivernacle emesos al país van repuntar un 1,9% respecte a l'any anterior, i el 2022 encara es van accelerar més, fins a un 3,1%. Així ho demostren les dades fetes públiques aquest dijous pel Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, un grup independent d'experts que han elaborat, per primera vegada, una estimació d'emissions de CO₂.

Aquest informe provisional es va crear l'any passat per tenir informació més actualitzada sobre les emissions al territori i és la primera vegada que es publica just després que acabi l'any, en lloc d'esperar les dades oficials, que normalment tarden any i mig a fer-se públiques.

Segons aquesta anàlisi, la reducció de gasos d'efecte hivernacle que s'ha viscut en aquest darrer any a Catalunya s'atribueix a una disminució del consum.

Imagen de Pixabay

Destaca sobretot la rebaixa d'un 16% de les emissions que es generen amb la producció d'electricitat, però també la caiguda d'un 9% en el consum de gas natural i d'un 2% en els carburants per al transport per carretera, és a dir, de gasolina i gasoli. Aquestes dades provisionals ofereixen uns resultats en el mateix sentit que altres previsions similars com les de l' informe de l' Observatori de Sostenibilitat o les tendències generals de la Unió Europea.

Continuar llegint la notícia completa: es.ara.cat

CEDAT

Segueix obert el primer període de preinscripció del Màster universitari en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Places limitades.

El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de la URV (CEDAT) anuncia el primer període de preinscripció del Màster universitari en Dret Ambiental de la URV, que finalitzarà el dilluns 15 d'abril. En cas de quedar-hi places vacants, s'iniciarà una segona ronda de preinscripcions que conclourà el 30 de maig.

El Màster universitari en Dret Ambiental es planteja com a objectiu proporcionar coneixements tant de caràcter fonamental com específic en dret del medi ambient, amb consideració particular a les diferents branques sectorials, complementat amb un conjunt de matèries no jurídiques relacionades amb aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient.

Foto de Pexels

El Màster té una durada de 120 ECTS (dos anys en cas de cursar-se a temps complet) i s'imparteix en espanyol i en modalitat virtual, amb la possibilitat opcional de cursar el darrer quadrimestre del segon curs de manera presencial. Les pràctiques externes consten de 9 ECTS i són obligatòries. Es duen a terme al segon quadrimestre del segon curs del Màster.

És possible estudiar simultàniament el Màster en Dret Ambiental i el Màster en Advocacia i Procura amb un pla d'estudis específic i reconeixement de crèdits entre ambdues titulacions.

Continuar llegint la notícia completa: urv.cat

NORMATIVA

Unió Europea

Decisió d'Execució (UE) 2023/238 de la Comissió, de 26 de gener de 2023, per la qual s'adopta la quarta llista actualitzada de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica atlàntica [notificada amb el número C(2023) 569] .

Per a més informació: europa.eu

Reglament d'Execució (UE) 2023/186 de la Comissió, de 27 de gener de 2023, pel qual es modifica el Reglament d'Execució (UE) 2021/2325, quant al reconeixement i determinades autoritats de control i organismes de control a efectes de la importació de productes ecològics a la Unió.

Per a més informació: europa.eu

Espanya

Ordre TED/741/2023, de 30 de juny, per la qual s'actualitzen els paràmetres retributius de les instal·lacions tipus aplicables a determinades instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables, cogeneració i residus, a efectes de la seva aplicació en el semiperíleg regulatori que té el seu inici l'1 de gener de 2023.

Per a més informació: boe.es

Ordre TED/646/2023, de 9 de juny, per la qual s'estableixen els criteris per determinar quan els residus termoplàstics sotmesos a tractaments mecànics i destinats a la fabricació de productes plàstics deixen de ser residu d'acord amb la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

ORDRE ACC/177/2023, de 3 de juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts de Conservació de recursos genètics agrícoles adreçats a entitats de conservació, en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027

Per a més informació: gencat.cat

ORDRE ACC/157/2023, de 14 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts destinats als armadors i les armadores de les embarcacions de pesca amb port base a Catalunya per compensar les pèrdues econòmiques ocasionades per l'increment del cost del gasoli com a conseqüència de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia de les persones obligades tributàries per l'impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració i s' aprova el model de targeta d' inscripció.

Per a més informació: gencat.cat

JURISPRUDÈNCIA

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 7 de febrer de 2023. Conféderation paysanne i altres contra Premier ministre i Ministre de l'Agriculture et de l'Alimentation. Absorció de decisió prejudicial plantejada per Conseil d' État. Procediment prejudicial - Medi ambient - Alliberament intencional d'organismes modificats genèticament - Directiva 2001/18/CE - Article 3, apartat 1 - Annex I B, punt 1 - Àmbit d'aplicació - Amortització - Tècniques o mètodes de modificació genètica utilitzats convencionalment i per als quals es disposa d'una àmplia experiència d'utilització segura - Mutagènesi aleatòria in vitro. Assumpte C.688/21.

Font: europa.eu

Sentència del Tribunal Superior de Justícia (Sala Primera) de 19 de gener de 2023. Pesticide Action Network Europe ASBL i altres contra État belge. Absorció de decisió prejudicial plantejada pel Conseil d' État. Procediment prejudicial - Medi ambient - Reglament (CE) núm. 1107/2009 - Comercialització de productes fitosanitaris - Article 53, apartat 1 - Situacions d'emergència en matèria fitosanitària - Excepció - Àmbit d'aplicació - Llavors tractades amb productes fitosanitaris - Neonicotinoides - Substàncies actives que presenten riscos elevats per a les abelles - Prohibició de la i de l'ús a l'exterior de les llavors tractades amb productes fitosanitaris que continguin aquestes substàncies actives - Reglament d'Execució (UE) 2018/784 i Reglament d'Execució (UE) 2018/785 - Inaplicabilitat de l'excepció - Protecció de la salut humana i animal i medi ambient - Principi de cautela. Assumpte C-162/21.

Font: europa.eu

Espanya

Sentència del Tribunal Suprem 104/2023 (Sala Contenciosa, Secció 2a). Recurs de cassació contenciós administratiu núm. Interposat per Aquona Gestión de Aguas de Castilla S.A.U, contra sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, en relació a la devolució d' ingressos de l' Impost sobre Hidrocarburs.

Font: poderjudicial.es

Sentència de l'Audiència Nacional nº 20/2023 (Sala Contenciosa, Secció 1a). Recurs contenciós administratiu nº 278/2020. Interposat per un grup d'hereus a favor del qual s'havia transferit una concessió administrativa per la qual es permetia l'ocupació d'una porció de platja, enfront de l'Ordre Ministerial de 25 de setembre de 2019 dictada pel Ministeri de Transició Ecològica, per la qual es denegava la seva pròrroga.

Font: poderjudicial.es

Catalunya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya nº4365/2022 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a). Interposat per la Federació d' Ecologistes en Acció de Catalunya contra el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per haver desestimat l' adopció de plans de millora de la qualitat de l' aire que s' havia demanat.

Font: ecologistasenaccion.org

ARTICLES

KENT, Avidan i BEHRMAN, Simon. (2023).El litigi climàtic estratègic i el seu impacte en la governança de la migració climàtica

NADIM DE LAZARI, Rafael J. i MAZIN, Marcelo (2023).Extrafiscalitat ambiental i desenvolupament geoeconòmic: una anàlisi de l' aqüífer guaraní

Publicacions dels membres del CEDAT

COCCIOLO, Endrius, Jordi JARIA-MANZANO, Aitana DE LA VARGA, Maria MARQUES-BANQUE (2024). Rethinking Environmental Law. Connectivity, Intersections and Conflicts in the Global Environmental Crisis

ROSIGNOLI, Francesca (2023).Justícia, gènere i migració climàtica en la perspectiva de la UE. Explorant les diferents funcions de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell

Publicacions recentment adquirides disponibles al CRAI

MORENO Molina, Ángel Manuel (2023). El Dret del canvi climàtic: reptes, instruments i litigis

EMBID Irujo, Antonio (2023). Seguretat hídrica i canvi climàtic

 
Si no desitja seguir rebent aquest bulletí: clicar AQUÍ(ELIMINAR)
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.