L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Pia Perricci

Sector de treball: defensora dels drets humans i advocada civil i penal amb seu a Pesaro, Itàlia. Presidenta de l'Associació EvolviAmo Pesaro, una organització que treballa per la participació ciutadana i la transparència dels fons públics.

Lloc: Itàlia

Per a més informació: https://www.frontlinedefenders.org/en/case/whrd-pia-perricci-faces-slapp-case-marche-multiservizi-spa

I Congrés Internacional sobre Respostes Educatives i Socials a l'Emergència Climàtica

Data i lloc: Santiago de Compostel·la, 15-17 abril 2026

Organitza: Universidade de Santiago de Compostel·la, SEPA i Universitat de Granada

Per a més informació: I Congrés Internacional sobre Respostes Educatives i Socials a l'Emergència Climàtica

Tallers sobre polítiques educatives i salut del sòl

Data: 27 d'abril de 2026, d'11h a 14h.

Lloc: Hub Social BCN, C/ Girona, 34. Barcelona

Organitza: CURIOSOIL, LOESS

Per a més informació: Taller sobre polítiques educatives i salut del sòl

V Concurs Intergeneracional el Repte de la Cuina Sostenible de l'Aprofitament

Data: la convocatòria romandrà oberta fins al 23 d'abril de 2026

Format: en línia

Organitza: Fundació Vida Sostenible

Per a més informació: V Concurs Intergeneracional el Repte de la Cuina Sostenible de l'Aprofitament

XVII Congrés Científic per a Escolars Inclusiu i Sostenible

Data: 23/04/2026 - 24/04/2026

Lloc: Museu Nacional de Ciències Naturals (Madrid)

Organitza: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Societat d'Amics del Museu (SAM) i Editorial CSIC

Per a més informació: XVII Congrés Científic per a Escolars Inclusiu i Sostenible

Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Data: 24 i 25 d'abril de 2026

Organitza: ICCCS 2026

Format: online Conference

Per a més informació: Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Premis Ecològics de la UE 2026

Data: 26 d'abril de 2026

Organitza: Comitè Europeu de les Regions (CDR)

Per a més informació: Premis Ecològics de la UE 2026

Premi Ramon Margalef d'Ecologia

Data: termini per presentar una candidatura és fins al 27 d'abril del 2026

Organiza: Generalitat de Catalunya

Per a més informació: Premi Ramon Margalef d'Ecologia

IV Fòrum Galícia de Sostenibilitat Global de Productes del Mar

Data: 28/04/2026

Lloc: Seu Afundació Vigo

Organització: Fòrum Global de Marisc Sostenible de Galícia GSSG

Per a més informació: IV Fòrum Galícia de Sostenibilitat Global de Productes del Mar

III Jornada de reptes de Sostenibilitat de la Universitat de Saragossa

Data: 30 d'abril de 2026

Lloc: Saragossa, Osca i Terol, estaran connectades telemàticament

Organitza: Universitat de Saragossa

Format: format híbrid

Per a més informació: III Jornada de reptes de Sostenibilitat de la Universitat de Saragossa

Seminari participatiu. Judicialitzar per silenciar: respostes col·lectives a les SLAPPS en contra la defensa del medi ambient i la llibertat d'expressió

Data i lloc: 22 d'abril 2026, Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona

Organitza: CEDAT/IU-RESCAT/ GRUP DE RECERCA TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT/URV amb el suport de l'ICIP

Per a més informació: CEDAT

Congrés Internacional: SLAPP, Activisme i Drets Humans: Desafiaments Jurídics i Socials en la Defensa del Medi Ambient

Data i lloc: 30 juny 2026, Universitat Rovira i Virgili

Organiza: CEDAT/IU-RESCAT/ GRUP DE RECERCA TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT/URV amb el suport de l'ICIP

URV

Per a més informació: CEDAT

Internacional

Guerres com la de l'Iran han d'accelerar la carrera cap a les renovables i la independència energètica

La guerra a l'Iran revela la necessitat de molts països a Europa i en altres continents de no dependre de fonts d'energia que, com el petroli, estan al caprici de les tensions geopolítiques. Des del tancament anticipat d'universitats a Bangladesh fins als plans per reduir la jornada laboral en el sector públic a filipines, els països enfronten les conseqüències del deteriorament del subministrament energètic basat en combustibles fòssils com el petroli.

Durant la seva intervenció a la Cimera de Creixement Verd (Green Growth Summit) a Brussel·les, el responsable de l'ONU Clima (UNFCC) , Simon Stiell, va destacar que els recents conflictes i l'augment de les tensions geopolítiques evidencien la vulnerabilitat del sistema energètic mundial. "La dependència dels combustibles fòssils està erosionant la seguretat i la sobirania nacionals, reemplaçant-les per la subordinació i l'augment dels costos", va afirmar.

Foto de pexels.com

En paraules de Stiell, aquesta dependència està generant un cost enorme en "un món marcat per turbulències comercials, polítiques de mà dura i guerres". A Europa, només el 2024, la factura va superar "els 420.000 milions d'euros", però els seus efectes se senten a tot el món.

Paradoxalment, algunes respostes a la crisi dels combustibles fòssils, va emfatitzar el cap de l'ONU per al Clima, busquen reforçar el problema i "alentir la transició a energies renovables", una cosa il·lusori" perquè la història mostra que aquesta crisi dels combustibles fòssils es repetirà una i altra vegada".

Continuar llegint la notícia completa: NOTÍCIES ONU

Els boscos són més que un recurs: com Bielorússia protegeix aquest ecosistema vital

Els boscos no són simplement un recurs natural, sinó un ecosistema complex i autoregulat, per això la seva importància va més enllà de les fronteres nacionals. La seva protecció és vital per al país i per al planeta.

Els boscos cobreixen més del 40 % de Bielorússia

Alhora, el país va registrar l'any passat el doble d'incendis forestals en comparació amb l'any anterior, cosa que planteja un greu problema mediambiental Amb motiu del Dia Internacional dels Boscos, que se celebra el 21 de març, un representant del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Bielorússia, Armen Martirosyan, va parlar amb Notícies ONU sobre les amenaces que enfronta aquest ecosistema crític i els esforços per protegir-lo.

Foto de pexels.com

Segons ell, els boscos no són simplement un recurs natural, sinó un ecosistema complex i autoregulat. La seva importància va molt més enllà de les fronteres nacionals.

«Els boscos absorbeixen i emmagatzemen carboni, exercint un paper clau en la mitigació del canvi climàtic. Regulen els sistemes hídrics, protegeixen els sòls de l'erosió i milloren la qualitat de l'aire», va declarar Martirosyan.

Continuar llegint la notícia completa: NOTIQUES ONU

La Terra perd el seu equilibri i entra en números vermells en retenir més calor que el que emet

La ciència és més tossuda que els qui la neguen: L'excés d'aquesta calor s'acumula als oceans i equival a 18 vegades el consum energètic anual de la humanitat. El cicle es retroalimenta i els oceans es calen al doble de velocitat que fa dues dècades, mentre hem viscut els 11 anys més calorosos des que hi ha registres.

L'impensable està ocorrent i la ciència es revela més inflexible que els negacionistes. Cada any, la Terra rep energia del sol i la retorna a l'espai. Quan el sistema està en equilibri, la quantitat que entra i surt és aproximadament la mateixa. Però aquest equilibri s'ha trencat. El planeta reté cada vegada més calor, i la velocitat a la qual ho fa no deixa d'augmentar.
	Foto de pexels.com

Per primera vegada, l'informe anual sobre l'Estat Mundial del Clima 2025 de l 'Organització Metereològica Mundial (OMM) inclou el desequilibri energètic de la Terra com un dels seus indicadors clau. I la conclusió és clara: el 2025 va assolir un nou màxim històric.

"Les activitats humanes estan alterant cada vegada més l'equilibri natural i viurem amb aquestes conseqüències durant cents i milers d'anys", va advertir Celeste Saulo, secretària general de l'OMM.

Continuar llegint la notícia completa: Notícies ONU

Unió Europea

2025 va ser la temporada d'incendis forestals més destructiva registrada a la UE.

Els incendis van començar a principis d'any i es van intensificar durant les onades de calor de l'estiu.

La temporada d'incendis del 2025 va ser la pitjor registrada a la Unió Europea. Una anàlisi satelital del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS) gestionat pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, mostra que 1 079 538 hectàrees -equivalents aproximadament a la superfície de Xipre- van ser devastades pel foc a diversos països de la UE.

Aquesta xifra ascendeix a 2 242 195 hectàrees si s'inclouen els territoris d'Europa, Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica monitoritzats per EFFIS. Una temporada d'incendis sense precedents a la UE La temporada d'incendis del 2025 va començar abans de l'habitual, amb més de 100 000 hectàrees cremades a la UE a finals de març. La intensitat va augmentar gradualment a partir del juny i va assolir el seu punt màxim a l'agost, quan grans incendis es van estendre per diversos països mediterranis.

Foto de pexels.com

Una prolongada onada de calor durant les tres primeres setmanes d'agost va provocar gairebé simultàniament 22 incendis de gran magnitud a Portugal i Espanya. Es van cremar 460 585 hectàrees, el que representa el 43 % de la superfície total cremada a la UE.

En total, es van registrar 7783 incendis en 25 dels 27 Estats membres de la UE, que van arrasar 1 079 538 hectàrees (només Luxemburg i Malta van quedar intactes). Aquesta xifra representa la major superfície cremada a la UE27 mai registrada per EFFIS des de 2006, gairebé el doble de la mitjana del període 2006-2024. Alemanya, Espanya, Xipre i Eslovàquia van assolir rècords històrics.

La proporció de superfície cremada dins de la xarxa europea d'espais naturals protegits Natura 2000 va assolir aproximadament el 39 % el 2025, xifres similars a les d'anys anteriors. En total, es van cremar 424 023 hectàrees dins d'aquests espais.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

La calor residual dels centres de dades d' IA podria utilitzar-se per a la purificació de l' aigua i la captura de carboni.

Número 632: Una nova investigació mostra com els centres de dades podrien generar un balanç hídric positiu i una petjada de carboni negativa, utilitzant la calor residual per alimentar la purificació de l'aigua i la captura de carboni, cosa que podria reduir l'impacte ambiental de la IA. L'impuls per a l'avanç de la intel·ligència artificial (IA) està generant un creixement sense precedents en el desenvolupament de centres de dades a nivell mundial, i amb això, un augment considerable en la demanda d'energia, les emissions de carboni i el consum d'aigua.

Per al 2030, els centres de dades podrien consumir entre el 3 % i el 4 % de l'electricitat mundial i, per al 2027, al voltant de 5 mil milions de metres cúbics d'aigua a l'any. A mesura que la infraestructura d'IA a Europa s'expandeix ràpidament, es preveu que això generi importants desafiaments per als qui prenen decisions, a l'hora d'equilibrar la competitivitat tecnològica amb la resiliència ambiental i social.

Foto de: pexels.com

S'estan realitzant esforços per reduir el consum d'energia i desenvolupar tecnologies de refrigeració avançades, cosa que ha generat majors quantitats de calor residual en aquests centres. Una nova anàlisi proposa replantejar el paper dels centres de dades com a consumidors passius d'energia i, en el seu lloc, utilitzar la calor residual per capturar carboni i aigua de l'aire, o per purificar tèrmicament l'aigua. Aquesta anàlisi identifica vies per aconseguir que els centres de dades siguin "carboni-negatius" (eliminant més diòxid de carboni del que emeten) i/o "aigua-positiva" (aportant més aigua de la que consumeixen).

Els investigadors van realitzar una anàlisi termodinàmica, econòmica i d'emissions detallada dels possibles usos finals de la calor residual de baixa temperatura produït pels centres de dades (normalment entre 30 i 70 °C), tenint en compte que aquests usos haurien de ser geogràficament flexibles. Van avaluar sis possibles aplicacions: calefacció urbana; conversió de calor en electricitat; refrigeració d' aigua mitjançant refredadors de sorció; purificació tèrmica d' aigua; captació d' aigua atmosfèrica; i captura directa de CO₂ de l'aire (DAC).

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Els sistemes circulars poden impulsar grans reduccions en l' ús d' aigua dolça de les ciutats.

Un nou estudi ha demostrat que les empreses de subministrament d'aigua podrien reduir dràsticament l'extracció d'aigua bruta sense incórrer en grans costos, mitjançant intervencions que augmentin l'eficiència i la circularitat.

Al voltant del 40% de la població de la UE es veu afectada per l'escassetat d'aigua, cosa que posa de manifest la urgent necessitat de gestionar de forma eficient els recursos hídrics. Abordar el risc d' esgotament dels abastaments d' aigua municipals és especialment important en les zones urbanes densament poblades. La Directiva Marc de l'Aigua constitueix la base de la política hídrica a Europa, i l'Estratègia de Resiliència Hídrica 2025 té com a objectiu promoure la seguretat hídrica i un enfocament circular de la gestió de l'aigua.

Foto de pexels.com

Un nou estudi ofereix informació valuosa sobre com les empreses de serveis públics poden reduir l'extracció d'aigua dolça i, alhora, generar estalvis a llarg termini. Els investigadors assenyalen que moltes ciutats tenen un gran impacte en els recursos hídrics locals i regionals, ja que la majoria de les empreses de serveis d'aigua utilitzen sistemes de "flux continu" o de "circuit obert", en els quals extreuen aigua de fonts d'aigua crua (per exemple, rius, aqüífers subterranis), la distribueixen als clients, recullen i tracten les aigües residuals i les aboquen a les fonts d' aigua locals, sense reciclar-les per a usos potables o no potables.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Espanya

El BOE publica el nou Estatut de l'AEMET

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest dijous el nou Estatut de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), aprovat en Consell de Ministres dimarts. Culmina així un procés de renovació de l' organisme orientat a reforçar la seva capacitat de resposta davant els reptes actuals i futurs, especialment en un context marcat pel canvi climàtic i l' augment dels fenòmens meteorològics extrems.

El nou Estatut adapta el marc normatiu de l'agència al que disposa la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, actualitzant les seves referències jurídiques, els seus instruments de planificació i el seu funcionament intern. Aquesta adequació permet alinear l' AEMET amb el règim jurídic vigent del sector públic institucional, alhora que introdueix millores tècniques i organitzatives per optimitzar la seva activitat com a proveïdor de serveis meteorològics

Foto de pexels.com

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

El MITECO impulsa la circularitat en el sector del plàstic amb ajudes per valor de 150 milions d'euros per posar en marxa 115 nous projectes

Les iniciatives aprovades busquen disminuir els impactes mediambientals de la producció i consum de plàstic i millorar la gestió de residus, així com la R+D per a l'ecodisseny i la digitalització per innovar en matèria de processos i organització. Les empreses beneficiàries rebran ajudes de fins a 8,7 milions per projecte. La Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha publicat una nova resolució corresponent a la convocatòria de subvencions per impulsar l'economia circular en el sector del plàstic, dins del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) d'Economia Circular, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Els 115 projectes beneficiaris rebran ajudes per import superior als 150 milions, que aconseguirà mobilitzar fins a 473 milions d'inversió, entre fons públics i privats.

Cal destacar la gran demanda que ha tingut la convocatòria en el sector, amb un elevat nombre de peticions, la qual cosa ha provocat que s'augmentés la dotació inicialment prevista, que era de 97,5 milions. De les 201 sol·licituds rebudes, s'han resolt favorablement 115 projectes (sis d'ells es duen a terme per agrupacions que encara 12 empreses). Pel que fa a la seva naturalesa, el 41,73% estan liderats per pimes (21,73% per petites empreses i el 20 % per mitjanes empreses).

Foto de pexels.com

En total, han resultat beneficiades 121 empreses que destaquen pel seu compromís amb la circularitat, que rebran ajudes que oscil·len entre els 100.000 euros i els 8,7 milions per projecte. Els projectes hauran d'estar finalitzats a 31 d'octubre de 2027.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

El MITECO organitza la III Trobada Nacional de Centres d'Innovació Territorial per reforçar la cohesió en el medi rural

La primera jornada serà oberta al públic i inclourà un espai de diàleg entre la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, i Carlos Moreno, professor de la Universitat Sorbona de París i ideòleg del concepte de la "Ciutat dels 15 minuts / Territori de la mitja hora"

De la mateixa manera, tindrà lloc el col·loqui "Quan el rural és de cinema" amb la participació de Paco Boya, secretari general per al Repte Demogràfic, i Oliver Laxe, director i guionista

Durant la trobada es desenvoluparan intercanvis sobre mobilitat, energia, sostenibilitat i economia circular en el medi rural, es lliuraran els I Premis a projectes d'innovació territorial i s'anunciaran els guanyadors del concurs de microvídeos RE-CREA RURAL 2026 La Trobada Nacional de Centres d'Innovació Territorial es consolida com una cita clau per impulsar el desenvolupament dels territoris, fonamentalment aquells amb majors desafiaments demogràfics

Foto de pexels.com

En la seva tercera edició, que se celebrarà els dies 16 i 17 d'abril a La Tèrmica Cultural de Ponferrada (Lleó), reforçarà el seu paper com a plataforma de referència per promoure la innovació, la col·laboració publicoprivada i la cohesió social en l'àmbit rural.

La trobada, organitzada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en col·laboració amb la Xarxa de Centres d'Innovació Territorial (Xarxa CIT) i la Fundació Ciutat de l'Energia (CIUDEN), serà un espai on la innovació, la cooperació i l'acció transformadora s'uniran per redefinir el futur dels territoris.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Catalunya

La Generalitat destina 20 milions d'euros del fons FEDER al desplegament de 4.000 punts de recàrrega elèctrica arreu del territori

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Economia i Finances, destinarà 20 milions d'euros, procedents dels recursos del programa FEDER de Catalunya 2021-2027, a finançar el desplegament de 4.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics a tot el territori.

Aquesta iniciativa permetrà a la Generalitat accelerar la implementació del Pla d'Impuls al Vehicle Elèctric 2025-2030. La decisió representa un pas decisiu del Govern cap a un model de mobilitat més net, eficient i accessible, alineat amb els objectius europeus, i consolida Catalunya com un referent en mobilitat elèctrica a Europa, en línia amb el Pla Catalunya Lidera

	L'actuació inclou totes les fases del projecte: estudis previs, enginyeria, obra civil, adequació elèctrica i subministrament i instal·lació dels carregadors, amb un cofinançament del 50% per part del programa FEDER. La nova xarxa contribuirà a superar l' actual dèficit d' infraestructura elèctrica i constituirà l' impuls definitiu a la mobilitat sostenible i descarbonitzada a Catalunya
Foto de pexels.com

Els carregadors s'instal·laran en edificis i instal·lacions públiques, com hospitals, estacions de tren, ports o altres equipaments de servei públic. Concretament, el desplegament preveu una combinació de punts adaptats a diferents patrons d' ús:

• 80% de carregadors d' 11 kW, ubicats en espais d' estada llarga, com estacions ferroviàries.
• 20% de carregadors de 50 kW, destinats a zones d' alta rotació, com hospitals, que permeten carregar una bateria en aproximadament una hora i mitja.

En una fase posterior, es preveu incorporar carregadors d'alta potència (150 kW i 300 kW) per donar servei a vehicles més grans i autobusos públics.

Continuar llegint la noticia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

El sòl català assoleix el nivell màxim de recàrrega d' aigua arran de les pluges de l' hivern

Les pluges continuades registrades durant l'hivern meteorològic han deixat els sòls catalans fregant el límit de la seva capacitat de retenció d'aigua, segons els mesuraments de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Aquesta situació de saturació es va assolir de forma simultània a totes les estacions equipades amb sensors de potencial hídric entre el 16 i el 17 de desembre i pràcticament es manté igual tres mesos després. Aquest estat tan proper a la saturació de l' aigua, tan generalitzat al territori i tan prolongat en el temps, és un fet excepcional que evidencia la recàrrega dels sòls i dels aqüífers gràcies a un hivern amb precipitacions molt abundants

Iniciem la primavera amb les reserves hídriques del sòl completament plenes. Des d' un punt de vista agronòmic i forestal, és una gran notícia per a l' inici del cicle vegetatiu, ja que l' aigua no actuarà com a factor limitant en els propers mesos. Aquest "matalàs" d'humitat profunda, fruit d'una recàrrega excepcional, garanteix que el territori disposarà d'una base hídrica sòlida per afrontar la primavera amb resiliència

Foto de pexels.com

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, va començar a desplegar el 2017 una Xarxa de Monitoratge de Sòls de Catalunya (XMS-CAT) que actualment està formada per 21 estacions repartides pel territori. Totes les estacions disposen de sensors situats a diferents profunditats que mesuren el contingut volumètric, és a dir, quanta aigua hi ha a cada capa de sòl.

A més, l'any 2023 s'incorporen sensors de potencial hídric en sis d'aquestes estacions: Bolvir (Cerdanya), Clot de les Peres (Pallars Jussà), Aguilar de Segarra (Bages), Torre del Lluvià (Bages), Vilosell (Garrigues) i Pobla de Gèrvols (Garrigues). Els sensors de potencial hídric permeten mesurar l' esforç que ha de fer una planta per extreure aigua. Si aquest esforç arriba a 0 kPa, es considera que la planta no ha de fer cap esforç perquè el sòl està saturat d' aigua.

Continuar llegint la noticia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

Territori resol 1.288 Certificats d'Estalvi Energètic que han permès estalviar 830 GWh i han suposat un retorn econòmic de 105 M€ en 3 anys

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Econòmica, a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), ha resolt favorablement un total de 1.288 actuacions amb Certificats d'Estalvi Energètic (CAE) des del 2023, cosa que ha suposat un estalvi de 830 GWh i un retorn econòmic d'aproximadament 105 milions d'euros. Aquesta energia estalviada equival pràcticament al consum anual de totes les llars del Baix Llobregat.

El sistema de CAE, que es va posar en marxa el gener del 2023 a tot l'Estat, és una eina important per a la transició energètica, ja que permet reconèixer, verificar i certificar els estalvis energètics resultants de mesures d'eficiència energètica executades per empreses i agents del territori. Les actuacions que es poden certificar inclouen, per exemple, la substitució d' una caldera de gas per una bomba de calor en un habitatge o la millora de l' aïllament de canonades en una indústria.

Foto de pexels.com

L'objectiu és fomentar les inversions en eficiència energètica, reduir el consum d'energia final i contribuir al compliment dels objectius d'estalvi energètic i climàtics establerts per la Unió Europea i pel Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).

En concret, els Certificats són documents electrònics oficials que acrediten un estalvi després de l' aplicació d' una mesura d' eficiència energètica. Cada certificat equival a 1 kWh d' estalvi d' energia final anual verificat. Aquest sistema, que busca assolir els objectius d' estalvi energètic establerts per Europa de forma més flexible i eficaç, permet monetitzar els estalvis d' energia i, per tant, que l' impulsor de la mesura recuperi part del cost de la inversió.

Les actuacions d' estalvi i eficiència que poden generar CAE han d' estar incloses en catàleg oficial de mesures, que ja incorpora un càlcul predefinit de l' estalvi que assolirà cadascuna. També poden generar certificats actuacions específiques no catalogades, sempre que els estalvis puguin demostrar-se mitjançant mesuraments. En ambdós casos, la documentació ha d' estar verificada per un verificador acreditat.

Continuar llegint la noticia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

CEDAT

Conferència Final sobre Drets Digitals i Sostenibilitat Ambiental

Conferència Final sobre Drets Digitals i Sostenibilitat Ambiental, una trobada acadèmica impulsada en el marc del projecte estatal coordinat per l'entitat pública Red.es amb l'objectiu d'avançar en la implementació de la Carta de Drets Digitals, especialment en relació amb els reptes de la sostenibilitat en l'era digital. En aquest projecte, el professor Jordi Jaria-Manzano, investigador del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), actua com a investigador principal de l'equip de la Universitat Rovira i Virgili.

El congrés va reunir estudiantat, personal investigador, responsables públics i professionals del sector tecnològic en un espai de diàleg interdisciplinari orientat a analitzar els principals reptes de la transformació digital contemporània. Entre les qüestions abordades van destacar l'eficiència energètica dels centres de dades, l'impacte ambiental de la intel·ligència artificial, el dret a reparar com a instrument per fomentar l'economia circular i la dimensió social i laboral associada a les cadenes globals de subministrament tecnològic.

La Universitat Rovira i Virgili va participar activament a través de l'Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT) i del CEDAT, aportant coneixement expert i experiències de recerca orientades a integrar la sostenibilitat ambiental i la justícia social en el desenvolupament de les polítiques digitals.

La trobada va permetre compartir els resultats preliminars del projecte, consolidar noves dinàmiques de cooperació acadèmica i reforçar el compromís institucional amb una transformació digital responsable, amb projecció en futures iniciatives de recerca i transferència de coneixement en aquest àmbit.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Seminari sobre les SLAPP i la defensa del medi ambient

El proper 22 d'abril de 2026, l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona serà l'escenari del seminari participatiu "Judicialitzar per silenciar: respostes col·lectives a les SLAPP en contra la defensa del medi ambient i la llibertat d'expressió".

La trobada, organitzada pel CEDAT, IU-RESCAT i el Grup de Recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat de la URV, amb el suport de l'ICIP, reunirà especialistes de l'àmbit jurídic, acadèmic i social per analitzar l'increment de les demandes estratègiques contra la participació pública (SLAPP) que afecten activistes, periodistes i entitats que defensen el medi ambient. El seminari busca generar eines col·lectives per afrontar aquestes pràctiques judicials destinades a intimidar i silenciar la crítica, així com impulsar estratègies de protecció de la llibertat d'expressió en contextos de defensa ambiental.

Per a més informació, les persones interessades poden contactar amb el CEDAT.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

El debat multicampus sobre l'impacte ecosocial de la vida digital impulsa la reflexió sobre sostenibilitat i drets digitals

El passat 26 de febrer es va celebrar el debat participatiu multicampus sobre l'impacte ecosocial de la vida digital, una iniciativa desenvolupada en el marc del projecte per a la implementació de la Carta de Drets Digitals, en el qual participen investigadors del CEDAT.

L'activitat, organitzada conjuntament amb la Universitat de Saragossa, l'IU-RESCAT i la XARXA de mOtivaDoS, va permetre generar un espai de reflexió col·lectiva sobre els efectes ambientals i socials de l'ús de tecnologies digitals, així com recollir preguntes i propostes de la comunitat universitària. Aquesta jornada contribueix directament als treballs en curs sobre sostenibilitat en l'àmbit digital, especialment en relació amb el cicle energètic i material de la vida digital, reforçant el compromís amb una transició digital més justa, responsable i alineada amb els drets fonamentals.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

El 2 de març es va obrir la preinscripció del Màster Oficial en Dret Ambiental (curs 2026-27)

El 2 de març de 2026 es va iniciar el període de preinscripció del Màster Oficial en Dret Ambiental per al curs acadèmic 2026-27. Aquest programa ofereix una formació especialitzada en dret del medi ambient, amb una base sòlida tant en els aspectes fonamentals com en les diverses branques sectorials de la disciplina. El pla d' estudis es complementa amb matèries no jurídiques vinculades als aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient, aportant una visió integral dels reptes ambientals contemporanis.

El màster permet, a més, la possibilitat de cursar-lo simultàniament amb el Màster en Advocacia i Procura, mitjançant un itinerari específic amb reconeixement de crèdits entre ambdues titulacions. El programa està orientat a persones interessades a desenvolupar la seva trajectòria professional en l' àmbit del dret ambiental, la sostenibilitat i la regulació jurídica dels reptes ecològics actuals. La informació detallada sobre el programa i el procés de preinscripció es pot consultar al web oficial: https://www.urv.cat/es/estudios/masteres/oferta/derecho-ambiental/

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Tarragona acollirà un congrés internacional sobre les SLAPP i la defensa dels drets humans.

La Universitat Rovira i Virgili acollirà el proper 30 de juny de 2026 el Congrés Internacional "SLAPP, Activisme i Drets Humans: Reptes Jurídics i Socials en la Defensa del Medi Ambient", que tindrà lloc a la Sala de Graus del Campus Catalunya, a Tarragona.

La trobada s'organitza en el marc del projecte VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l'activisme ambiental (Ref. ICI03725000017), impulsat en el context de la Convocatòria de treballs de recerca en l'àmbit de la pau (R-ICIP 2025), amb la col·laboració de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

El congrés té com a objectiu analitzar el fenomen creixent de les demandes estratègiques contra la participació pública, conegudes com a SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation), una pràctica que, mitjançant litigis abusius, busca silenciar i intimidar persones defensores dels drets humans, especialment en l'àmbit de la protecció del medi ambient. Aquest tipus d' accions judicials ha esdevingut un repte rellevant per a la llibertat d' expressió i la participació democràtica, tant a escala estatal com europea.

La jornada vol esdevenir un espai de reflexió acadèmica i debat interdisciplinari sobre les implicacions jurídiques, polítiques i socials d'aquest fenomen, així com sobre les eines de resposta i resistència disponibles per protegir les persones afectades.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

L'XI Tarragona International Environmental Law Colloquium abordarà els reptes jurídics de la descarbonització a l'Antropocè.

La Universitat Rovira i Virgili acollirà els dies 29 i 30 d'abril de 2026 el XI Tarragona International Environmental Law Colloquium (TIEC), que enguany se celebrarà conjuntament amb la conferència final del projecte europeu THERESA (MSCA Doctoral Network), sota el títol Legal Pathways to Decarbonisation: Regulatory Frameworks for Sustainable Energy in the Anthropocene.

Aquesta edició del TIEC marcarà la cloenda del projecte THERESA - Training for a Hydrogen Economy based Renewable Energy Society in the Anthropocene, una iniciativa finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions que ha treballat al voltant dels principals reptes jurídics, socials i ambientals associats al desenvolupament d'una economia de l'hidrogen. El congrés parteix de la premissa que l'Antropocè obliga a repensar el paper del dret en els processos de descarbonització, entenent la transició energètica no només com un canvi tecnològic o econòmic, sinó com una transformació profunda dels marcs legals, la governança, l'economia i la democràcia.

En aquest context, es prestarà una atenció especial al paper de l' hidrogen renovable i de baix carboni, així com d' altres gasos renovables, pel seu potencial per descarbonitzar sectors difícils d' electrificar, com la indústria i el transport, sense obviar els reptes socials i ambientals que aquestes tecnologies plantegen.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Unió Europea

REGLAMENT (UE) 2026/667 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL d'11 de març de 2026 pel qual es modifica el Reglament (UE) 2021/1119 pel que fa a l'establiment d'un objectiu climàtic intermedi de la Unió per al 2040.

Per a més informació: euro-lex

Reglament (UE) 2026/784 de la Comissió, de 26 de març de 2026, pel qual es modifica el Reglament (CE) n.o 748/2009 de la Comissió pel que fa a l'actualització de la llista d'operadors d'aeronaus que realitzen una activitat d'aviació enumerada a l'annex I de la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell.

Per a més informació: euro-lex

Espanya

Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria energètica i de planificació ambiental. Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà.

Per a més informació: boe.es

Reial Decret 299/2026, de 8 d'abril, pel qual s'aprova l'Estatut de l'Agència Estatal de Meteorologia.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

Resolució de 12 de març de 2026, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, per la qual es formula declaració d'impacte ambiental del projecte «Construcció d'un magatzem temporal en la instal·lació nuclear Vandellòs I en fase de latència».

Per a més informació: boe.es

Resolució TER/822/2026, d'11 de març, per la qual s'aprova el Pla d'inspecció ambiental integrada de Catalunya per al període 2026-2028

Per a més informació: BOE

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Sisena) de 5 de març de 2026. Comissió Europea contra República Portuguesa. Assumpte C-613/24. Incompliment d'Estat - Medi ambient - Directiva 92/43/CEE - Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres - Zones especials de conservació - No execució d'una sentència prèvia de la Cort - Multes coercitives. Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:C:2026:155

Font: curia.europa.eu

Conclusions de l'Advocat General, de 26 de març de 2026. An Taisce - The National Trust for Ireland contra Minister for Agriculture, Food and the Marine i altres. Assumpte C-531/24. Petició de decisió prejudicial plantejada per la High Court (Irlanda). Procediment prejudicial - Medi ambient - Directiva 91/676/CEE - Protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries - Programa d'acció nacional - Avaluació de les repercussions de determinats plans i programes en el medi ambient - Directiva 2001/42/CE. Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:C:2026:275

Font: curia.europa.eu

Espanya

STS, a 26 de març de 2026 - ROJ: ATS 3097/2026. ECLI: ES:TS:2026:3097A. Nº de Resolució: Auto de Admissió Municipi: Madrid Ponente: ANGELES HUET DE SANDE. Nº Recurs: 6883/2025. RESUM: Medi ambient. Admissió a tràmit de recurs de cassació per determinar l' abast de la responsabilitat patrimonial de l' Administració en casos de contaminació de sòls. S'analitza si la declaració de "sòl contaminat" i les obligacions de neteja imposades al propietari actual vulneren el principi de proporcionalitat quan el causant és un tercer ja desaparegut. El Tribunal aprecia interès cassacional objectiu per fixar doctrina sobre la interpretació de l'article 36 de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats.

Font: CENDOJ

STS (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a), a 2 de març de 2026 - ROJ: STS 240/2026. Nº de Resolució: 240/2026. Municipi: Madrid. RESUM: Responsabilitat patrimonial de l' Estat legislador. Canvi climàtic. El litigi s' origina pel recurs de l' empresa Pyrenees Energy Spain SA contra la desestimació per silenci administratiu de la seva reclamació de responsabilitat patrimonial. La recurrent demanava una indemnització pels danys derivats de la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que va prohibir noves concessions d'explotació d'hidrocarburs. El Tribunal Suprem desestima el recurs, establint que la protecció del medi ambient constitueix un interès públic superior que justifica el canvi regulatori. La sentència determina que no existeix un dret a la inalterabilitat de l'ordenament jurídic i que l'empresa no ha acreditat un "sacrifici patrimonial singular" que hagi de ser compensat, ja que la llei s'ajusta als objectius climàtics de la Unió Europea i no vulnera el principi de confiança legítima.

Font: CENDOJ

Catalunya

STSJ CAT, a 19 de març de 2026 - ROJ: STSJ CAT 2248/2026 ECLI:ES:TSJCAT:2026:2248 Sala Contenciosa Nº de Resolució: 443/2026 Municipi: Barcelona Ponent: ISABEL MARTINEZ PASCUAL Nº Recurs: 1239/2024. RESUM: Medi ambient. Contaminació acústica i vibracions. Recurs d'apel·lació contra sentència que va estimar parcialment la inactivitat administrativa municipal davant sorolls derivats d'una activitat industrial. El Tribunal analitza la vulneració de drets fonamentals i la suficiència de les mesures de correcció acústica imposades per garantir un medi ambient adequat.

Font: CENDOJ

TSJ de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a), a 11 de març de 2026 - ROJ: STSJ CAT 418/2026. Nº de Resolució: 418/2026. Municipi: Barcelona. RESUM: Urbanisme. Medi ambient. Planificació d' espais naturals. El recurs, interposat per la Federació Catalana de Ciclisme i l'Associació Collserola Sport Respecte Ciclisme, impugna el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). El litigi se centra en les restriccions imposades al trànsit de bicicletes per senders i vials estrets dins de l' espai protegit. El Tribunal desestima el recurs, avalant la potestat de l' Administració per limitar activitats lúdiques o esportives en favor de la preservació de la biodiversitat i la prevenció de l' erosió del sòl. La sentència conclou que les restriccions són proporcionades a l'objectiu de protecció ambiental del parc i que el pla compta amb la motivació tècnica suficient per prioritzar l'ús conservacionista sobre l'esportiu.

Font: CENDOJ

Tyagi, M. (2026). "Opinions consultives, autoritat climàtica i els límits de la clarificació judicial." Revista de Dret Ambiental, vol. 38 (2026)

Etty, T., van Zeben, J., van Asselt, H., Jodoin, S., Lin, J., & Reins, L. (2026). "Belém o Bedlam? Dret ambiental transnacional en una era de multilateralisme contestat». Dret Ambiental Transnacional, 15(1), 1-16.

Gascoigne CE, Alam S. "(Bio)combustible": Les disputes sobre l'oli de palma i el primer encontre de l'OMC amb el Pacte Verd de la UE" RECIEL. 2026;1-15. doi:10.1111/reel.70051

PIGRAU-SOLÉ, A., CAMPINS-ERITJA, M. (Eds.) (2025), "Dret internacional del medi ambient" , Tirant lo Blanch, València.

PIGRAU, Antoni, FONT MAS, Maria, MARÍN CANSARNAU, Diana, BORRÀS PENTINAT, Susana, GONZÁLEZ BONDIA, (Dirs.)"La comunitat internacional davant el desafiament dels objectius de Desenvolupament sostenible, XXIX Jornades de l'Associació Espanyola de Professors de Dret Internacional i Relacions Internacionals" (Tirant lo Blanch, València, 2023, 547 pp.)

MARQUES BANQUÉ, Maria (2025), La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris, Revista Catalana de Dret Públic, 70.

Baena Gallardo, Neus, et al.. (2025). Tarragona: Lo Diable Gros. 65 anys de progrés : balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic.

Prado-Fabregat, Elvira (2025). Natura fosca : imaginació i ecologia a partir de Solitud. Barcelona: Editorial Barcino.

Ruyra, Joaquim (2020). Marines i boscatges. España: Amazon.