L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Alexandra Narváez Umenda

Sector de treball: Dona indígena defensora dels drets humans i del medi ambient, i membre de la Guàrdia Indígena Kuirasunde'khu de la comunitat A'i Cofán de Sinangoe, a l'Amazònia equatoriana.

Lloc: Equador

Per a més informació: Alexandra Narváez Umenda ' Front Line Defenders

Els ens locals debaten el seu paper davant el canvi climàtic en una nova jornada del Fòrum de Dret Local

Data i Lloc: 11 Juny 2026

Organitza: URV

Per a més informació: Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) ' Universitat Rovira i Virgili

XXII Congrés Internacional de Recerca Educativa

Data i Lloc: 24 al 26 de juny. Facultat de Ciències de l' Educació de la Universitat de Granada

Organitza: AIDIPE

Per a més informació: XXII Congrés Internacional d'Investigació Educativa - Granada, 24-26 juny 2026 - XXII Congrés Internacional d'Investigació Educativa - Granada, 24-26 juny 2026. AIDIPE

Congrés Internacional: SLAPP, Activisme i Drets Humans: Desafiaments Jurídics i Socials en la Defensa del Medi Ambient

Data i lloc: 30 juny 2026, Universitat Rovira i Virgili

Organiza: CEDAT/IU-RESCAT/ GRUP DE RECERCA TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT/URV amb el suport de l'ICIP URV

Per a més informació: CEDAT

V Congrés Internacional sobre els drets de la natura a la Mediterrània. La participació activa de la ciutadania davant la crisi climàtica

Data i Lloc: 2 i 3 de juliol. Universitat de València

Organiza: Universitat de València

Per a més informació: PROGRAMA - V CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE ELS DRETS DE LA NATURALESA A LA MEDITERRÀNIA

IV Congrés Internacional sobre Sostenibilitat en el Marc de l'Educació Superior (CISMES26)

Data i Lloc: 14 i 15 de juliol. Universitat de València

Organiza: Universitat de València

Per a més informació: IV Congrés Internacional sobre Sostenibilitat en el Marc de l'Educació Superior - CISMES26 - Inici

IV Taller de Recerca en Empreses i Drets Humans

Data: 18/09/2026

Lloc: Universitat de Barcelona

Organitza: DIDUE - Universitat de Barcelona

Per a més informació: DIDUE

Internacional

El cost ocult de la IA: el 2030 consumirà tanta aigua com 1300 milions de persones i l'electricitat de 650

Un informe de la Universitat de l'ONU adverteix que la intel·ligència artificial no només emet carboni: cada consulta a un chatbot, cada imatge generada i cada vídeo sintètic deixa una empremta invisible a l'aigua i el territori. Si no es gestiona de forma sostenible, la infraestructura digital podria convertir-se en una pesseta ambiental per als països més vulnerables, mentre els beneficis es concentren en unes poques nacions riques.

Per al 2030, els centres de dades que alimenten la intel·ligència artificial consumiran 945 teravats-hora d'electricitat, gairebé el triple del consum anual combinat del Pakistan, Bangladés i Nigèria -països que sumen més de 650 milions de persones. La seva empremta hídrica equivaldrà a les necessitats bàsiques d'aigua de tota la població de l'Àfrica subsahariana (1300 milions de persones), i la seva ocupació del sòl superarà els 14.500 quilòmetres quadrats, el doble de l'àrea metropolitana de Yakarta.

Foto de pexels.com

Són les conclusions de l'informe "Cost ambiental de l'ús energètic de la IA: empremtes de carboni, aigua i sòl", publicat aquest dimecres per l'Institut de la Universitat de l'ONU per a l'Aigua, el Medi Ambient i la Salut (UNU-INWEH). Els seus autors adverteixen que fins ara només s'havia mesurat la petjada de carboni dels grans models d'IA, ignorant sistemàticament l'aigua que consumeixen (per a refrigeració i generació elèctrica) i el territori que ocupen (infraestructures energètiques i cadenes de subministrament).

Continuar llegint la notícia completa: Notícies ONU

L'OMM confirma a un 80% l'aparició de “El Niño”, que provocarà fenòmens meteorològics més extrems

L'empremta d'un fenomen del “El Niño” s'estén molt més enllà del seu origen a l'oceà Pacífic, afectant l'agricultura, el subministrament energètic, el comerç, els recursos hídrics, les cadenes de subministrament i els mitjans de vida en regions senceres.

Segons l 'Organització Meteorològica Mundial (OMM), hi ha un 80 % de possibilitats que es donin condicions del Nen entre juny i agost, i un 90 % de probabilitats que això passi a partir de llavors.

«Aquesta actualització és important perquè El Niño és un factor determinant dels patrons meteorològics i climàtics a nivell mundial», va afirmar la secretària general de l'OMM, Celeste Saulo.

«L'empremta d'un fenomen del Nen s'estén molt més enllà del seu origen a l'oceà Pacífic, afectant l'agricultura, el subministrament energètic, el comerç, els recursos hídrics, les cadenes de subministrament i els mitjans de vida en regions senceres».

Amb una temperatura 6 °C per sobre de la mitjana, les lectures de temperatura a l'oceà Pacífic tropical alimenten la preocupació que aquest fenomen del Nen pugui alimentar-se d'aquesta calor addicional i devastar comunitats vulnerables i desprevingudes a tot el món. L'últim fenomen del Nen, el 2023-24, va ser un dels cinc més intensos dels quals es té constància i va contribuir a les temperatures globals rècord registrades el 2024, va assenyalar la Saulo.

Foto de pexels.com

No hi ha «proves que el canvi climàtic augmenti la freqüència o la intensitat dels fenòmens del Nen», segons l'OMM, però pot amplificar els impactes associats, ja que un oceà i una atmosfera més càlids proporcionen més energia i humitat per a fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor i les pluges torrencials.

Continuar llegint la notícia completa: Notícies ONU

El planeta s'encamina cap a un període de calor extrem sense precedents

L'ONU adverteix: hi ha un 91% de probabilitats que almenys un any entre el 2026 i el 2030 superi el límit d'1,5°C de l'Acord de París.

L 'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha publicat avui la seva actualització més alarmant fins a la data: Prediccions Climàtiques Anuals a Decennals 2026-2035. Les seves conclusions dibuixen un escenari clar: la Terra entra en una dècada de calor extrema, amb rècords de temperatura gairebé assegurats i riscos climàtics en augment.

El que diu la ciència

L' informe, elaborat amb dades de 13 centres científics internacionals i 250 simulacions climàtiques, projecta que: La temperatura mitjana global entre 2026 i 2030 se situarà entre 1,3°C i 1,9°C per sobre dels nivells de 1850-1900 Hi ha un 86% de probabilitats que es bata un rècord anual de temperatura, superant el màxim històric registrat el 2024 (1,55°C).
	Foto de pexels.com

Tot i que és "molt probable" superar temporalment 1,5°C, continua sent "excepcionalment improbable" (<1%) que la mitjana de cinc anys assoleixi els 2°C

"Aquestes projeccions no signifiquen que hàgim fracassat en l 'Acord de París", aclareix el document. El llindar d' 1,5 ° C es refereix a mitjanes de 20 anys, no a anys individuals. Però cada fracció de grau compta: els impactes s'intensifiquen amb cada increment."

Continuar llegint la notícia completa: Notícies ONU

Unió Europea

La UE està llesta per als incendis forestals de l'estiu

A causa del canvi climàtic, els incendis forestals són cada vegada més freqüents i més destructius. Només el 2025, un rècord d'1 milió d'hectàrees de terra a tota la UE va ardir en incendis forestals, una superfície aproximadament la meitat de la mida d'Eslovènia. A tall de resposta, la UE està desplegant un nombre rècord de bombers, i experts en emergències aquest estiu per ajudar a protegir vides, llars i la natura.

Abans de la temporada d'incendis forestals d'estiu, la UE va reforçar les seves mesures de preparació per donar suport als països de la UE. 777 bombers de 14 països es desplegaran en zones d'alt risc a 6 països del sud d'Europa, 22 avions d'extinció d'incendis i 5 helicòpters de la flota de la UE estan llestos per donar suport als països sota pressió, 21 equips certificats llestos per intervenir a tot Europa

Foto de pexels.com

Al llarg de la temporada d'incendis forestals, els experts del Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències, amb el suport d'altres experts en incendis forestals, realitzaran un seguiment dels riscos i donaran suport als desplegaments les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, sobre la base d'anàlisi meteorològiques i científiques. El Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals proporcionarà previsions contínues sobre el risc d'incendis forestals, mentre que els serveis de satèl·lit de la UE com Copernicus proporcionaran mapes d'emergència i anàlisis geoespacials per donar suport a les decisions sobre el terreny.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Paquet de procediments d' infracció de juny: decisions clau en matèria d' energia

En el seu paquet regular de decisions d'infracció, la Comissió Europea interposa accions legals contra els Estats membres per incomplir les obligacions que els incumbeixen en virtut del Dret de la UE. Aquestes decisions, que abasten diversos sectors i àmbits polítics de la UE, tenen per objecte garantir la correcta aplicació del Dret de la UE en benefici dels ciutadans i les empreses.

A la llista d'infraccions de juny hi ha tres dictàmens motivats relacionats amb l'energia i dictàmens motivats addicionals i una remissió al Tribunal de Justícia. Dictàmens motivats i dictàmens motivats addicionals. La Comissió insta Hongria i Romania a transposar plenament les normes de la UE en matèria d'eficiència energètica

Avui, la Comissió Europea ha decidit enviar dictàmens motivats a Hongria [INFR(2025)0331] i Romania [INFR(2025)0358] per no transposar plenament al Dret nacional les disposicions de la Directiva d'eficiència energètica refosa [Directiva(UE) 2023/1791].La Directiva revisada es va adoptar el 2023 en substitució de l'anterior Directiva 2012/27/UE i els Estats membres van haver de notificar les seves mesures de transposició com a molt tard l'11 d'octubre de 2025

Foto de: pexels.com

Estableix objectius per al consum i l' estalvi d' energia, prestant especial atenció a les mesures per alleujar la pobresa energètica, així com objectius per al consum de les autoritats públiques i la renovació dels edificis propietat de les autoritats públiques. També introdueix el principi de «primer, l'eficiència energètica» com a principi fonamental de la política energètica de la UE, que exigeix que els països de la UE tinguin en compte l'eficiència energètica en totes les polítiques pertinents i en les principals decisions d'inversió adoptades en els sectors energètic i no energètic.

El novembre del 2025, la Comissió va enviar cartes d'emplaçament a vint-i-sis Estats membres per no transposar plenament la Directiva al Dret nacional. Fins ara, Hongria i Romania encara no han notificat cap mesura de transposició a la Comissió. Per tant, la Comissió ha decidit enviar dictàmens motivats a Hongria i Romania. Ara, tenen dos mesos per respondre i completar la transposició. En cas contrari, la Comissió pot decidir remetre l'assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb sol·licituds de sancions financeres.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

L'Eurobaròmetre mostra un suport públic continuat a la protecció de la biodiversitat a tot Europa

Publicada a l'inici de la Setmana Verda de la UE, l 'enquesta especial de l'Eurobaròmetre sobre la biodiversitat mostra que els europeus continuen donant suport a la biodiversitat i la protecció de la natura, malgrat els reptes econòmics i geopolítics.

	Més del 90 % de tots els europeus consideren que la protecció de la biodiversitat i la natura és essencial per a la salut, la seguretat alimentària, l'aigua neta i la resiliència enfront del canvi climàtic, així com per a la prosperitat econòmica a llarg termini. També hi ha un ampli suport a la legislació i les mesures de la UE per protegir la biodiversitat al seu país
Foto de pexels.com

Aquesta enquesta es va dur a terme com a insum per a la Setmana Verda d'enguany, que explorarà com la inversió en la natura i els ecosistemes saludables poden enfortir l'economia, la seguretat i la resiliència d'Europa.

Aquest Eurobaròmetre també mostra que els ciutadans de la UE identifiquen les tres majors amenaces per a la biodiversitat com la contaminació de l'aire, el sòl i l'aigua (94 %). catàstrofes d'origen humà, com abocaments de petroli i accidents industrials (92 %); i la reconversió de terres per a l'agricultura o el desenvolupament urbà (90 %).

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Espanya

AEMET posa en marxa un nou índex de perill d'incendis forestals

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha posat en marxa, coincidint amb l'inici de la campanya d'incendis forestals de 2026, el nou índex IPIF (Índex de Perill d'Incendis Forestals), una evolució del sistema utilitzat fins ara.

El nou índex incorpora les variables meteorològiques fonamentals per pronosticar el perill d'incendis, com la temperatura, la humitat, el vent o la pluja acumulada en dies previs, i afegeix a més nous paràmetres que permeten una caracterització més completa de les condicions del territori. La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha visitat aquest dijous la seu de l'agència, on ha pogut conèixer les principals novetats d'aquest índex

Foto de pexels.com

Entre elles es troba la incorporació d' informació sobre l' estat de vegetació, obtinguda mitjançant observació satelital, així com sobre la humitat del sòl. Així mateix, l' IPIF integra dades relatives als usos del sòl i al tipus de superfície, adaptant els seus càlculs a les característiques específiques de cada entorn, ja que el comportament del foc i la disponibilitat de combustible varien entre àrees urbanes, masses forestals o zones agrícoles.

El nou índex millora també la resolució espacial de la informació, que passa de 5 quilòmetres a 1 quilòmetre, permetent representar amb més detall les condicions del territori.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

El Govern impulsa un Pla Social per al Clima de 9.099 milions per protegir llars i microempreses vulnerables de la dependència fòssil

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (MITMS) i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MVAU) sotmeten a informació pública el Projecte de Pla Social per al Clima (PSpC), que es pot consultar aquí

Es tracta d'un instrument estratègic dotat amb 9.099 milions d'euros destinat a protegir de forma estable els col·lectius més vulnerables davant la volatilitat dels preus dels combustibles fòssils. La intenció de l'Executiu és remetre'l, degudament consensuat i abans que conclogui el present 2026, a la Comissió Europea per a la seva aprovació. S'ha presentat aquest matí en un acte que es pot consultar en aquest enllaç

Foto de pexels.com

En un context marcat per la inestabilitat internacional derivada de la crisi a Orient Mitjà i el bloqueig de l'Estret d'Ormuz, que ha evidenciat els riscos de la dependència de combustibles fòssils importats, el Govern d'Espanya avança des de les mesures de protecció temporals -com l'escut social de 5.000 milions- cap a solucions permanents i de caràcter transformador.

La transició energètica és una oportunitat per a les empreses i les famílies de reduir la seva exposició a la volatilitat dels preus dels combustibles fòssils, guanyant en competitivitat, qualitat de vida i contribuint alhora a la lluita contra el canvi climàtic. I el PSpC és un nou avenç en aquesta direcció.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Catalunya

Es publica la guia de Criteris ambientals en la implantació de Parcs Eòlics Terrestres

L' objectiu de la Guia és establir uns criteris, que més enllà del compliment de la normativa, permetin evitar o reduir els impactes sobre els diferents vectors ambientals associats a les diferents fases dels parcs eòlics terrestres, des del disseny, construcció i implantació en el territori fins a la fase d' operació i explotació

	Aquesta Guia complementa les altres ja publicades sobre la implantació de plantes solars fotovoltaiques i de sistemes de bateries d' emmagatzematge d' energia. Continuar leyendo la noticia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
Foto de pexels.com

Publicada la versió 2026 de la Guia per a l'execució de controls sectorials de contaminació lumínica de les activitats subjectes a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

L'objecte d'aquesta guia és establir un protocol i unes metodologies per determinar el compliment de les prescripcions tècniques del vector llum i l'adequació de les instal·lacions d'il·luminació exterior a la normativa en matèria de contaminació lumínica, en els aspectes comprovats

Aquest document és d' aplicació en les activitats sotmeses a autorització ambiental segons el règim de prevenció i control ambiental. La guia considera els diferents elements normatius que s' han publicat en els darrers anys en el marc del desenvolupament i de la interpretació de la normativa aplicable: documents amb rang de llei, decrets, resolucions i instruccions tècniques.
	Foto de pexels.com

La guia es publica acompanyada de diversos annexos:

• ANNEX A: Criteris per determinar l' àmbit d' aplicació de la normativa en matèria de protecció del medi nocturn.
• ANNEX B: Valors típics d' eficàcies aplicables a les làmpades instal.lades.
• ANNEX C: Criteris per determinar els valors de FHSinst en lluminàries.
• ANNEX D: Model de declaració responsable d'exempció segons l'article 3.1.g de la Llei 6/2001, de 31 de maig.
• ANNEX E: Model de certificat d' instal.lació de sistemes d' enllumenat exterior.
• ANNEX F: Model d' acta de control sectorial de contaminació lluminosa.
• ANNEX G: Contingut mínim de l'informe del control sectorial de contaminació lumínica (CSCL).

La guia inclou també una calculadora actualitzada de flux lluminós, una eina de càlcul per conèixer el flux lluminós de les làmpades en cas que no es disposi de la documentació tècnica de les lluminàries.

Continuar llegint la notícia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

CEDAT

El Prof. Endrius Cocciolo, nou director del CEDAT

El professor Endrius Cocciolo ha estat nomenat nou director del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) i de la Càtedra d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona Alcalde Pere Lloret de la Universitat Rovira i Virgili, prenent el relleu del professor Antoni Pigrau, fundador i director d'ambdós gairebé dues dècades

Tant el nou director com els membres del consell de direcció del CEDAT han volgut reconèixer el lideratge intel·lectual del professor Pigrau, així com la seva capacitat de construir comunitat acadèmica i la seva dedicació constant al projecte del CEDAT. En la seva intervenció prèvia a l'elecció, el Prof. Cocciolo va defensar la necessitat de continuar consolidant el CEDAT "com el centre de referència dels estudis de dret ambiental a Catalunya i a Espanya, i com un dels espais acadèmics més reconeguts internacionalment en aquest àmbit", mantenint "fermament la nostra missió des d'una perspectiva de justícia ambiental, climàtica i energètica en un context de multitransicions".

El nou director també va subratllar la importància d'enfortir la recerca, la formació i l'impacte social del centre, així com d'impulsar projectes alineats amb els valors de justícia ambiental, climàtica i energètica que defineixen el CEDAT.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Resolució de la XI edició del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en Dret Ambiental 2025

Després d'avaluar les diferents Tesis Doctorals presentades, d'acord amb els criteris establerts per la base 7 de la Convocatòria de la XI edició del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en Dret ambiental 2025, el jurat, el 22 de maig de 2026, ha decidit:

En la modalitat 1, atorgar el Premi Josep Miquel Prats Canut a la tesi presentada per la Dra. Pilar Lucea Franco amb el títol: "El control de legalitat de la planificació energètic-climàtica a França i Espanya", defensada a la Universitat de Saragossa. En la modalitat 2, atorgar el Premi Josep Miquel Prats Canut a la tesi presentada pel Dr. Marouane Laabbas-El-Guennouni amb el títol: "El Dret del Treball i el Dret Ambiental a examen: anàlisi dels instruments jurídics per a una protecció integral del medi ambient i les persones treballadores", defensada a la Universitat Rovira i Virgili.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Les entitats locals debaten el seu paper davant el canvi climàtic en una nova jornada del Fòrum de Dret Local

El proper 11 de juny de 2026 tindrà lloc la quarta sessió de les VIII Jornades de Medi Ambient i Ens Locals, emmarcada dins del XVI Fòrum d'Actualització en Dret Local, amb l'objectiu de reflexionar sobre els instruments d'adaptació al canvi climàtic des de l'àmbit municipal.

La jornada reunirà experts en dret administratiu, geografia i medi ambient per analitzar els principals reptes que afronten els governs locals en aquest context. El programa s'iniciarà amb una ponència del professor Josep M. Aguirre i Font (Universitat de Girona), que abordarà la relació entre urbanisme i canvi climàtic, amb especial atenció a la gestió de les zones inundables. Posteriorment, la professora Anna Pallarès i Serrano (URV, CEDAT) tractarà la problemàtica de la sequera i l'escassetat d'aigua, un dels grans desafiaments actuals en molts territoris. La tercera ponència, a càrrec de Susana Eva Franco Escobar (Universitat de La Laguna), analitzarà el paper de la contractació d'emergència en situacions de crisi climàtica.

La sessió conclourà amb una taula rodona que comptarà amb la participació de diversos especialistes, com el professor Aaron Gutiérrez Palomero, la catedràtica Manuela Mora Ruiz i el consultor ambiental Jordi Escolà i Rovira, sota la moderació d'Enric Aguilar i Anfrons.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Tarragona acollirà un congrés internacional sobre les SLAPP i la defensa dels drets humans.

La Universitat Rovira i Virgili acollirà el proper 30 de juny de 2026 el Congrés Internacional "SLAPP, Activisme i Drets Humans: Reptes Jurídics i Socials en la Defensa del Medi Ambient", que tindrà lloc a la Sala de Graus del Campus Catalunya, a Tarragona.

La trobada s'organitza en el marc del projecte VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l'activisme ambiental (Ref. ICI03725000017), impulsat en el context de la Convocatòria de treballs de recerca en l'àmbit de la pau (R-ICIP 2025), amb la col·laboració de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT). El congrés té com a objectiu analitzar el fenomen creixent de les demandes estratègiques contra la participació pública, conegudes com a SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation)

Una pràctica que, mitjançant litigis abusius, busca silenciar i intimidar persones defensores dels drets humans, especialment en l' àmbit de la protecció del medi ambient.

Aquest tipus d' accions judicials ha esdevinvertit un repte rellevant per a la llibertat d' expressió i la participació democràtica, tant a escala estatal com europea.

La jornada vol esdevenir un espai de reflexió acadèmica i debat interdisciplinari sobre les implicacions jurídiques, polítiques i socials d'aquest fenomen, així com sobre les eines de resposta i resistència disponibles per protegir les persones afectades.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Unió Europea

Reglament (UE) 2026/1123 de la Comissió, de 26 de maig de 2026, pel qual s'estableixen requisits d'etiquetatge per als productes fitosanitaris i es deroga el Reglament (UE) n.o 547/2011 C/2026/3291

Per a més informació: euro-lex

Reglament (UE) 2026/405 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2026, sobre detergents i tensioactius, i pel qual es deroga el Reglament (CE) n° 648/2004, (Text pertinent a efectes de l'EEE) PE/9/2026/INIT

Per a més informació: euro-lex

COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU I AL CONSELL Reforçar la resiliència sanitària mundial en un context de canvi geopolític COM/2026/1970

Per a més informació: euro-lex

Espanya

Ordre TED/439/2026, de 6 de maig, per la qual es regula el procediment per a la concessió del Segell de gestió transparent de l'aigua, en l'àmbit de les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

Llei 5/2026, del 20 de maig, de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal

Per a més informació: DOGC

Decret llei 6/2026, de 5 de maig, de mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals

Per a més informació: BOE

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Tercera) de 21 de maig de 2026. PRAGON s.r.o. contra Státní zemědělská a potravinářská inspekce, Inspektorát v Praze.
Petició de decisió prejudicial plantejada pel Nejvyšší správní soud. Procediment prejudicial - Lliure circulació de mercaderies - Controls oficials dels aliments - Reglament (UE) 2017/625 - Article 9, apartat 7 - Harmonització exhaustiva - Normativa nacional que estableix l'obligació de comunicar l'arribada de complements alimentaris procedents d'altres Estats membres - Logotip d'estricta necessitat per a l'organització eficaç de controls oficials en relació amb les exigències de protecció de la salut humana i dels consumidors. Assumpte C-626/24.

Font: curia.europa.eu

Espanya

Sentència de 29 d'abril de 2026, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que estima el recurs contenciós administratiu 671/2024, interposat per la Letrada de la Comunitat d'Aragó, en la representació que li és pròpia, contra el Reial decret 662/2024, de 9 de juliol, pel qual s'estableix el règim al qual ha d'estar sotmesa la instal·lació de les plantes fotovoltaiques flotants en els embassaments situats en el domini públic hidràulic en les conques hidrogràfiques la gestió de les quals correspon a l'Administració General de l'Estat, i pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril.

Font: BOE

Catalunya

STSJ Catalunya, a 15 d'abril de 2026 - ROJ: STSJ CAT 2859/2026, ECLI:ES:TSJCAT:2026:2859 Nº de Resolució: 517/2026 Municipi: Barcelona Ponent: ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL. Nº Recurs: 2218/2024. RESUM: Medi ambient. Llicència ambiental. Urbanisme i activitats turístiques. La Sala resol el recurs d'apel·lació interposat per CANALES DEL FLUVIÀ NÀUTIC, S.L. contra la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona que va denegar la suspensió cautelar de diversos decrets municipals dictats per l'Ajuntament de Sant Pere Pescador. La controvèrsia gira al voltant del tancament d'una activitat d'autocaravanes desenvolupada a la zona de Fluvià Marina per mancar de la preceptiva llicència ambiental i considerar-se manifestament il·legalitzable. El Tribunal analitza la concurrència dels requisits per a l' adopció de mesures cautelars i destaca la prevalença de l' interès públic i de la protecció ambiental enfront de l' interès particular de la mercantil recurrent. La sentència subratlla que la finalitat de la llicència ambiental és garantir el compliment dels requisits mediambientals exigibles a activitats susceptibles d' afectar el medi ambient, considerat un bé jurídic d' especial protecció.

Font: CENDOJ

TSJ de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a), a 23 d'abril de 2026 - ROJ: STSJ CAT 3249/2026 Nº de Resolució: 467/2026. Municipi: Barcelona (afecta Vila-seca, Tarragona). RESUM: Medi ambient. Restauració d' espais naturals i Expropiació forçosa. L'objecte del judici és la impugnació de la Resolució ACC/619/2022 de la Generalitat de Catalunya, que declara la necessitat d'ocupació (expropiació) de béns i drets per executar el projecte de restauració i ordenació de la zona del Prat d'Albinyana. La controvèrsia mediambiental se centra en la legitimitat de l' ocupació de terrenys privats per a fins de conservació i recuperació ecològica promoguts per l' Autoritat Portuària de Tarragona. Es jutja si el procediment administratiu de restauració d' aquest espai natural, integrat a la Xarxa Natura 2000, justifica la privació de la propietat privada i si el projecte constructiu compleix amb les exigències de la Llei d' Acció Climàtica i la normativa de protecció d' aiguamolls costaners.

Font: CENDOJ

Camprubí, A. T. (2026). El canvi climàtic davant els tribunals internacionals. Revista Peruana de Dret Internacional, (182), 305-320.

Torres, J. G. L. (2026). Ecofeminisme Criollo: simbiosi per mitigar el canvi climàtic i la violència contra la dona. Dona i Polítiques Públiques, 5( 1), 81-107.

Verdú, J. (2026). De l' aula a la Cort. L' Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre la responsabilitat dels Estats en relació amb el Canvi Climàtic. Peace & Security-Paix et Sécurité Internationales (Euromediterranean Journal of International Law and International Relations), (14).

BORRÀS-PENTINAT, Susana, de Sousa Damasceno, Aparecida, "Els límits del desenvolupament i la justícia ecològica: una mirada ecocèntrica sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible", Actualitat Jurídica Ambiental, 2026.

CASADO CASADO, Lucía, La solució de les controvèrsies ambientals a través de la mediació administrativa: una via a potenciar per apropar la ciutadania a l'Administració, Revista Catalana de Dret Ambiental, ISSN-e 2014-038X, Vol. 16, Núm 2, 2025.

MARQUÈS BANQUÉ, Maria (2025), La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris, Revista Catalana de Dret Públic, 70.

Lozanda Cutanda, Blanca (2025). Dret ambiental i climàtic. Madrid : Dykinson.

Pereira, Ricardo; Fajardo, Teresa, (ed.) (2025). Una agenda de recerca per al crim ambiental i la llei, Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar Publishing Limited.

Salazar Navarro, María del Carmen, (2025). Aspectes financers i tributaris de la protecció del medi ambient : el futur de l'hidrogen renovable, Barcelona: Atelier, Llibres Jurídics.