L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Áine Treanor

Sector de treball: defensora dels drets humans. Fundadora de Slí Eile, un grup d'acció climàtica anticapitalista descolonitzador i del Col·lectiu Feminista de Galway.

Lloc: Shannon, Irlanda.

Per a més informació: https://www.frontlinedefenders.org/en/profile/aine-treanor

Formació: Programació de situacions d' aprenentatge amb enfocament ecosocial

Data i lloc: 16, 17, 25 i 26 de març de 2026, Museu Educació Ambiental. Pamplona

Organitza: Servei d' Educació Ambiental de l' Ajuntament de Pamplona

Per a més informació: Formació: Programació de situacions d' aprenentatge amb enfocament ecosocial

Congrés Virtual Internacional sobre Innovació, Didàctica i Educació per a la Sostenibilitat

Data i lloc: 25, 26 i 27 de març de 2026

Organitza: Comissió del CNEA

Per a més informació: III Congrés Internacional sobre Innovació, Didàctica i Educació per a la Sostenibilitat

I Congrés Internacional sobre Respostes Educatives i Socials a l'Emergència Climàtica

Data i lloc: Santiago de Compostel·la, 15-17 abril 2026

Organitza: Universitat de Santiago de Compostel·la, SEPA i Universitat de Granada

Per a més informació: I Congrés Internacional sobre Respostes Educatives i Socials a l'Emergència Climàtica

Climate change and workers' health

Data i lloc: 28 abril de 2026

Organitza: ETUI-ETUC 

Per a més informació: Climate change and workers' health ' etui

Col·loqui Internacional de Dret Ambiental X Tarragona (TIEC)

Data i lloc: 29-30 maig 2026, Universitat Rovira i Virgili

Organiza: CEDAT/AAEDAT

Per a més informació: tiecolloquium.com

Seminari participatiu. Judicialitzar per silenciar: respostes col·lectives a les SLAPPS en contra la defensa del medi ambient i la llibertat d'expressió

Data i lloc: 22 d'abril 2026, Il·lustre Col.legi de l'Advocacia de Tarragona

Organiza: CEDAT/IU-RESCAT/ GRUP DE RECERCA TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT/URV amb el suport de l'ICIP

Per a més informació: CEDAT

Congrés Internacional: SLAPP, Activisme i Drets Humans: Desafiaments Jurídics i Socials en la Defensa del Medi Ambient

Data i lloc: 30 juny 2026, Universitat Rovira i Virgili

Organitza: CEDAT/IU-RESCAT/ GRUP DE RECERCA TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT/URV amb el suport de l'ICIP URV

Per a més informació: CEDAT

Internacional

Trànsit d' escombraries: lucratiu per a alguns, tòxic per a tothom

Xarxes de crim organitzat i corporacions estan darrere del creixent negoci de la gestió il·legal de residus a tot el món. Els traficants mouen les escombraries per sofisticades rutes intercontinentals per guanyar milions de dòlars i evadir així moltes de les sancions.

El comerç il·legal i el tràfic de residus, molts d'ells tòxics, és un lucratiu negoci a tots els continents per a uns pocs a causa d'una regulació irregular, l'astúcia dels grups delictius i la corrupció. El seu alt cost el paguem tots. En el seu nou informe "Delictes i tracta de residus", l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte
	Foto de pexels.com

(UNODC) identifica cinc categories principals de tràfic il·legal:

• brossa electrònica
• Plàstics
• Vehicles
• metalls
• mescles de residus

Es tracta d'un comerç il·lícit que "continua sent increïblement difícil de detectar, investigar i processar", afirma Candice Welsch, directora d'Anàlisi de Polítiques i Assumptes Públics de la UNODC. "No es tracta d'un desafiament abstracte, sinó d'un amb greus conseqüències per a la salut pública, ja que impulsa la contaminació tòxica de l'aigua potable, l'oceà, el sòl i més".

Continuar llegint la notícia completa: NOTÍCIES ONU

Per cada dòlar invertit a protegir la natura, en gastem 30 a destruir-la

Els fluxos financers perjudicials per als ecosistemes superen els set bilions de dòlars anuals. La major part prové del sector privat, concentrat en àrees com l'energia i la indústria. En contrast, la inversió en solucions que protegeixen la naturalesa assoleix 220.000 milions de dòlars, i gairebé el 90% procedeix de fons públics.

El món inverteix milers de milions a protegir la natura, però alhora gastem bilions en activitats que malmeten el medi ambient. Aquesta és la conclusió principal de l'informe Estat del finançament per a la naturalesa 2026 Estat del finançament per a la naturalesa 2026, que demana un canvi de política important per ampliar les solucions que ajuden al món natural i, alhora, donen suport a l'economia.

Foto de pexels.com

Dijous, l'ONU va fer una crida a una reforma financera generalitzada com la forma més poderosa d'orientar els mercats mundials cap a la consecució d'un món millor per a tothom i per al nostre planeta.

La proporció d'aquesta incongruència no deixa lloc a dubtes: per cada dòlar invertit a protegir la natura, es gasten 30 dòlars a destruir-la.

Continuar llegint la notícia completa: NOTÍCIES ONU

L'aigua s'esgota: l'ONU declara la "bancarrota hídrica" d'un planeta que va viure a crèdit

La humanitat no només ha gastat l'ingrés anual d'aigua de rius i pluges, sinó que ha buidat els estalvis mil·lenaris guardats en glaceres, aiguamolls i aqüífers. El resultat són sistemes aquàtics trencats -aqüífers compactats, llacs fantasmes, deltes que s'enfonsen- sense capacitat de recuperar-se.

El compte corrent de la natura està en números vermells. Un informe històric de la Universitat de les Nacions Unides declara que el món ha entrat en una era de "fallida hídrica global", un punt de no retorn per a certs sistemes on la demanda humana ha esgotat irreversiblement els estalvis aqüífers i assecat els pous del futur, posant en risc el conjunt del sistema hídric del planeta.
	Foto de pexels.com

Davant d'un escenari aparentment sec d'esperances, l'informe fa una crida urgent a l'acció: gestionar la fallida, no pas la crisi. Això implica renegociar el contracte amb la naturalesa, transformar l'agricultura, repartir justament un recurs minvant i blindar els ecosistemes que encara produeixen aigua.

La Conferència de l'Aigua de l'ONU 2026 es presenta com l'oportunitat crítica per a aquest "rescat hídric". El missatge final és clar: encara que no puguem tornar a omplir els aqüífers esgotats, encara estem a temps de protegir cada gota i potser així aprendre a viure amb l'aigua que ens queda.

Continuar llegint la notícia completa: Notícies ONU

Unió Europea

S'han aconseguit avenços en matèria de biodiversitat, però es necessiten mesures més ràpides per protegir els aliments, l'aigua, l'economia i la naturalesa d'Europa, segons un informe

La UE està assolint avenços significatius cap als seus objectius globals de biodiversitat, segons un nou informe, però una resposta més ràpida és vital per protegir els sistemes naturals que sustenten la nostra aigua, els nostres aliments i la nostra economia.

	El setè Informe Nacional sobre Biodiversitat de la UE, publicat avui, conclou que la UE ha avançat cap als 45 objectius del Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Mont-real (KMGBF), i que ja se n'han assolit dos. L'avaluació també destaca la importància d'ampliar la implementació a tots els Estats membres per garantir el compliment de tots els objectius de la UE per al 2030.
Foto de pexels.com

En l'Annex III del Document de treball del personal s'inclou una avaluació detallada, objectiu per objectiu, del progrés de la UE cap als objectius de biodiversitat per al 2030 i es carregarà en l 'eina d'informes en línia del CDB en els propers dies.

Els objectius de la UE, que es van presentar al Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) de les Nacions Unides l'agost del 2024, reflecteixen la legislació i les polítiques de la UE i estan totalment alineats amb els 23 objectius globals del KMGBF adoptats en la 15a Conferència de les Parts (COP15 del CDB) el 2022.

Totes les Parts del CDB, inclosa la UE i els seus Estats membres, han d'informar sobre els seus avenços a finals de febrer. Aquests informes s'incorporaran a una Revisió Global de la Implementació a la COP17 del CDB, que se celebrarà a Armènia a l'octubre, cosa que hauria d'animar les Parts a redoblar els seus esforços quan sigui necessari.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Un nou model de la qualitat de l'aire urbà basat en la pols de la carretera i els canons culers podria ajudar a abordar els efectes nocius del trànsit rodat, segons un estudi polonès.

La qualitat de l' aire urbà és una preocupació mundial considerable a causa de la densitat de població en zones amb alta contaminació. A la UE, la contaminació atmosfèrica ambiental continua sent la principal causa ambiental de mort prematura, contribuint a unes 400.000 morts a l'any.

Segons l' Agència Europea de Medi Ambient, la major part de la població urbana de la UE està exposada a nivells de partícules en suspensió i òxids de nitrogen superiors als llindars recomanats. Per abordar aquest problema urgent, la UE té una visió de contaminació zero per al 2050 i polítiques de qualitat de l'aire basades en la legislació, principalment en la Directiva sobre la qualitat de l'aire

Foto de: pexels.com

Comptabilitzar amb precisió la contaminació atmosfèrica de diferents fonts és fonamental per mitigar el problema eficaçment. A les ciutats, per captar la complexitat del mesurament de les emissions a l' espai i el temps, s' ha passat de les xarxes de monitoratge tradicionals a sistemes de modelització híbrids que avaluen la dispersió local i regional dels contaminants.

Investigadors a Varsòvia es van proposar comprendre l'impacte del sector del transport de la ciutat en la qualitat de l'aire. El seu objectiu era integrar dades sobre les emissions del trànsit, la resuspensió de la pols a les carreteres (quan les partícules a les carreteres són retornades a l'atmosfera pel trànsit o el vent) i la calefacció residencial, la principal font de contaminants atmosfèrics a Polònia, a causa de l'ús continu de combustibles fòssils, inclòs el carbó. Un altre factor que van buscar abordar és l'efecte canó als carrers, on els edificis a banda i banda dels carrers poden crear microclimes locals i influir en la circulació dels contaminants.

Els investigadors van utilitzar una combinació de models de contaminació atmosfèrica consolidats per diferenciar les diferents fonts de contaminació. Van combinar el model ATMO-Street, desenvolupat a Bèlgica, per avaluar la contaminació a nivell de carrer, amb el model GEM-AQ, derivat del servei meteorològic canadenc, per calcular els processos químics en l'aire.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

L'embolcall i les corretges dels palets estan exempts del requisit de reutilització del 100 % segons el Reglament sobre envasos i residus d'envasos.

La Comissió Europea va adoptar avui (25 de febrer) un acte delegat que eximeix els embolcalls i corretges utilitzats per assegurar les mercaderies en palets durant el transport del nou requisit de reutilització del 100 % de la UE.

El Reglament sobre envasos i residus d'envasos (PPWR) havia establert anteriorment un objectiu de reutilització del 100 % per als dos articles quan s'utilitzen dins d'empreses i entre empreses del mateix Estat membre, però ambdós articles estaran ara exempts d'aquesta norma.

En resposta a les observacions de les parts interessades, la Comissió va realitzar un estudi per avaluar la viabilitat d'una exempció . Va concloure que l' ús exclusiu d' embolcalls i fluixos reutilitzables per a palets en operacions de transport, quan s' utilitzen dins de la mateixa empresa o entre empreses vinculades o associades, o per a lliuraments dins del mateix Estat membre, podria generar costos d' adaptació desproporcionats.

Foto de pexels.com

El PPWR estipula que, a partir de l'1 de gener de 2030, els operadors econòmics de la UE han de garantir que almenys el 40 % dels seus embalatges de transport i venda siguin reutilitzables. Aquest requisit s' aplica a formats com palets, caixes de plàstic plegables, caixes, safates, calaixos de plàstic, contenidors intermedis per a granels, cubells, bidons i bidons, incloent-hi l' embalatge i les corretges per a palets.

L' exempció garanteix que els operadors puguin complir amb l' objectiu general de reutilització del 40% sense enfrontar càrregues indegudes associades amb components d' embalatge específics, alineant els objectius de sostenibilitat amb les realitats tecnològiques i financeres actuals.

Aquest enfocament equilibrat reforça el compromís de la UE de promoure una economia circular, reconeixent alhora la viabilitat operativa.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Espanya

El Govern adapta les bases reguladores dels ajuts a l'hidrogen verd i aprova les noves bases a la descarbonització de calor industrial dins de les subhastes com a servei europees

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat avui la modificació de les bases reguladores per a la concessió directa de subvencions a projectes espanyols participants en els esquemes de subhastes com a servei (AaaS) del Banc Europeu de l'Hidrogen i les del Banc de Descarbonització Industrial, respectivament. Espanya contribueix a ambdues subhastes organitzades pel Fons d'Innovació de la Comissió Europea amb un total de 490,5 milions de fons propis del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

Les convocatòries d' ajuts subvencionaran, d' una banda, projectes locals de producció d' hidrogen verd en el marc de la tercera subhasta europea d' hidrogen renovable. I, de l'altra, iniciatives de substitució de combustibles fòssils per a la calor de procés en la indústria per solucions d'electrificació i/o ús renovable directe entre aquelles preseleccionades en la primera subhasta europea de Calor Industrial però que quedin sense ajudes comunitàries per falta de pressupost.

Foto de pexels.com

Aquesta aportació voluntària de fons NextGenEU del PRTR al mecanisme europeu de subhastes com a servei permetrà rescatar i incentivar de manera directa els projectes locals -d'hidrogen verd produït i de descarbonització de la calor de procés en la indústria- millor classificats en les respectives llistes d'espera de les subhastes comunitàries.

L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), adscrit al MITECO, gestionarà ambdues convocatòries nacionals de subhastes com a servei (AaaS) amb una dotació assignada de 440,5 milions la d'hidrogen renovable, per sobre del previst inicialment, i 50 milions la de calor industrial.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

El Govern aprova l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2026-2030

El Consell de Ministres, a petició del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2026-2030 (ENPE 2026-2030), que està disponible aquí. Conté 13 mesures pluridisciplinàries per consolidar els avenços assolits per l'ENPE 2019-2024 -la primera elaborada a Espanya- i refermar una nova generació de polítiques públiques, basades en la idea de l'equitat energètica, amb l'objectiu de garantir l'accés universal, segur, assequible i sostenible a l'energia, com a dret bàsic i condició necessària per a una vida digna.

	L'ENPE 26-30 sorgeix després d'un intens procés participatiu amb entitats socials, el sector acadèmic i l'empresarial, que ha inclòs un nou procés d'escolta a llars vulnerables, i després d'un període marcat per esdeveniments extraordinaris, com la pandèmia de la Covid-19 o la crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna.
Foto de pexels.com

Aquests esdeveniments van exigir l' aplicació d' actuacions urgents i de caràcter conjuntural, com el Mecanisme Ibèric o una rellevant rebaixa de la fiscalitat, amb especial atenció als consumidors vulnerables; per exemple, el descompte del bo social elèctric va arribar al 80% de la factura per als consumidors més vulnerables, entre altres mesures, com la implantació del Subministrament Mínim Vital, o la prohibició del tall de subministraments a consumidors vulnerables.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

El MITECO llança una nova central hidroelèctrica de bombament de Tenerife

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) llança el projecte d'una de les majors infraestructures de l'illa de Tenerife: una nova central hidroelèctrica de bombament al municipi de Güímar, lligada a una inversió superior a 1.000 milions d'euros. Sara Aagesen, vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha assenyalat que "prestarà servei al subsistema elèctric de les illes de Tenerife i La Gomera, d'una manera similar a la que el Salt de Xira prestarà a Gran Canària: permetrà incrementar la penetració d'energia renovable, reduint la generació tèrmica convencional, les emissions de CO2 i la factura elèctrica, i augmentarà la seguretat de subministrament".

El MITECO ha iniciat la tramitació del projecte, després de rebre la documentació de l'Operador del Sistema que justifica la construcció de la central. Així, ha sol·licitat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i al Govern de les Canàries els seus corresponents informes d'anàlisi de la futura instal·lació. Després de rebre aquests documents, elevarà el projecte al Consell de Ministres.

Foto de pexels.com

La ubicació escollida per al projecte -que se sotmetrà als procediments d'informació i participació pública corresponents- també experimentarà un procés de restauració ambiental.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Catalunya

S'inicien els treballs de restauració ambiental de l'antiga piscifactoria de l'illa de la Gaita

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de Infraestructuras.cat, ha començat els primers treballs del projecte de restauració ambiental de les antigues instal·lacions de la piscifactoria de l'illa de la Gaita, al Parc Natural del Delta de l'Ebre. L'objectiu és renaturalitzar aquest espai, situat entre les dues sortides naturals de la llacuna de l'Encanyissada del mar, perquè torni a convertir-se en un ecosistema funcional i autosuficient del Delta de l'Ebre. Així mateix, en alguns punts s' ha detectat contaminació per àrids de construcció i abocaments de residus.

Les instal·lacions de l'antiga piscifactoria de l'illa de la Gaita es van construir a principis dels anys noranta i l'activitat es va abandonar fa més de vint anys. La seva construcció va implicar un important volum de terraplenats i, per tant, una modificació significativa del nivell del sòl de la major part de la parcel.la. Això, a més d' alterar la naturalesa del sòl, va modificar les condicions de les relacions entre aquest i les plantes, així com la profunditat del nivell d' aigua en el subsol.

Foto de pexels.com

El projecte preveu demolir i retirar totes les estructures constructives de la piscifactoria (laboratori, piscines i vials, entre altres elements). Posteriorment, s' iniciaran els treballs per realitzar un nou reperfilat del terreny, amb criteris geomorfològics i ecològics, per retornar la funcionalitat a l' espai com a maresma i restituir el que hauria de ser la cota natural del terreny. Aquesta restauració, centrada en moviments de terres, contribuirà a conformar formes representatives de la natura, preparar i recuperar la capa edàfica, gairebé inexistent actualment a la zona de l' activitat, facilitant així la implantació d' una capa de vegetació autòctona. El projecte preveu demolir i retirar totes les estructures constructives de la piscifactoria (laboratori, piscines i vials, entre altres elements). Posteriorment, s' iniciaran els treballs per realitzar un nou reperfilat del terreny, amb criteris geomorfològics i ecològics, per retornar la funcionalitat a l' espai com a maresma i restituir el que hauria de ser la cota natural del terreny. Aquesta restauració, centrada en moviments de terres, contribuirà a conformar formes representatives de la natura, preparar i recuperar la capa edàfica, gairebé inexistent actualment a la zona de l' activitat, facilitant així la implantació d' una capa de vegetació autòctona.

Continuar llegint la notícia completa: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

Paneque: "L'ampliació de la potabilitzadora del Besòs és el primer pas per consolidar la transició hídrica i deixar de dependre de la pluja".

Paneque ha realitzat la visita acompanyada pel director general d'Aigües de Barcelona, Ignacio Escudero, el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter. A l'acte també hi han assistit el vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Il·lmr. Sr. Antoni Balmón, el president d' Aigües de Barcelona, Miquel Roca, i el conseller delegat d' Aigües de Barcelona, Felipe Campos.

Les obres d'ampliació de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del Besòs van començar a principis del 2024 i s'emmarquen dins de les actuacions del pla d'acció del Govern per fer front a la sequera i l'escassetat hídrica estructural de la conca mediterrània. Actualment, la companyia Aigües de Barcelona està treballant en les obres d'ampliació de la planta, així com en les obres de captació i transport del nou recurs fins a les noves instal·lacions de tractament.

Foto de pexels.com

La consellera ha destacat que es tracta "d'unes obres d'altíssima complexitat per tots els elements que existeixen en l'entorn, amb eixos ferroviaris i instal·lacions elèctriques, amb un edifici del segle XIX que ha significat limitacions per a desenvolupar la infraestructura hídrica". Ha recordat que la sequera patida en els darrers anys "ha afectat molt directament el desenvolupament del nostre país, no només en termes d'assegurar el proveïment, sinó per l'impacte que ha tingut en aquest darrer episodi de sequera sobre el teixit econòmic català". Per això, ha volgut recordar que "estem en un escenari de canvi climàtic, d'escalfament global que també té impactes en la variabilitat hidrològica, i garantir avui dia un proveïment sostenible és assegurar també unes condicions mínimes per als catalans i catalanes".

Continuar llegint la noticia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

CEDAT

El 2 de març es va obrir la preinscripció del Màster Oficial en Dret Ambiental (curs 2026-27)

Aquest programa ofereix una formació especialitzada en dret del medi ambient, amb una base sòlida tant en els aspectes fonamentals com en les diverses branques sectorials de la disciplina. El pla d' estudis es complementa amb matèries no jurídiques vinculades als aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient, aportant una visió integral dels reptes ambientals contemporanis.

El màster permet, a més, la possibilitat de cursar-lo simultàniament amb el Màster en Advocacia i Procura, mitjançant un itinerari específic amb reconeixement de crèdits entre ambdues titulacions. El programa està orientat a persones interessades a desenvolupar la seva trajectòria professional en l' àmbit del dret ambiental, la sostenibilitat i la regulació jurídica dels reptes ecològics actuals.

La informació detallada sobre el programa i el procés de preinscripció es pot consultar al web oficial: https://www.urv.cat/es/estudios/masteres/oferta/derecho-ambiental/

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Tarragona acollirà un congrés internacional sobre les SLAPP i la defensa dels drets humans.

La Universitat Rovira i Virgili acollirà el proper 30 de juny de 2026 el Congrés Internacional "SLAPP, Activisme i Drets Humans: Reptes Jurídics i Socials en la Defensa del Medi Ambient", que tindrà lloc a la Sala de Graus del Campus Catalunya, a Tarragona.

La trobada s'organitza en el marc del projecte VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l'activisme ambiental (Ref. ICI03725000017), impulsat en el context de la Convocatòria de treballs de recerca en l'àmbit de la pau (R-ICIP 2025), amb la col·laboració de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

El congrés té com a objectiu analitzar el fenomen creixent de les demandes estratègiques contra la participació pública, conegudes com a SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation), una pràctica que, mitjançant litigis abusius, busca silenciar i intimidar persones defensores dels drets humans, especialment en l'àmbit de la protecció del medi ambient. Aquest tipus d' accions judicials ha esdevinvertit un repte rellevant per a la llibertat d' expressió i la participació democràtica, tant a escala estatal com europea.

La jornada vol esdevenir un espai de reflexió acadèmica i debat interdisciplinari sobre les implicacions jurídiques, polítiques i socials d'aquest fenomen, així com sobre les eines de resposta i resistència disponibles per protegir les persones afectades.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

L'XI Tarragona International Environmental Law Colloquium abordarà els reptes jurídics de la descarbonització a l'Antropocè.

La Universitat Rovira i Virgili acollirà els dies 29 i 30 d'abril de 2026 el XI Tarragona International Environmental Law Colloquium (TIEC), que enguany se celebrarà conjuntament amb la conferència final del projecte europeu THERESA (MSCA Doctoral Network), sota el títol Legal Pathways to Decarbonisation: Regulatory Frameworks for Sustainable Energy in the Anthropocene.

Aquesta edició del TIEC marcarà la cloenda del projecte THERESA - Training for a Hydrogen Economy based Renewable Energy Society in the Anthropocene, una iniciativa finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions que ha treballat al voltant dels principals reptes jurídics, socials i ambientals associats al desenvolupament d'una economia de l'hidrogen. El congrés parteix de la premissa que l'Antropocè obliga a repensar el paper del dret en els processos de descarbonització, entenent la transició energètica no només com un canvi tecnològic o econòmic, sinó com una transformació profunda dels marcs legals, la governança, l'economia i la democràcia

En aquest context, es prestarà una atenció especial al paper de l' hidrogen renovable i de baix carboni, així com d' altres gasos renovables, pel seu potencial per descarbonitzar sectors difícils d' electrificar, com la indústria i el transport, sense obviar els reptes socials i ambientals que aquestes tecnologies plantegen.

Continuar llegint la notícia completa: congressos.urv.cat

El CEDAT participa en la conferència final del projecte europeu TRANSNATURE a Brussel·les

Membres del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) han participat en la conferència final del projecte europeu TRANSNATURE, celebrada a la seu de la Regió Europea Tirol - Tirol del Sud - Trentino, a Brussel·les.

En representació de la Universitat Rovira i Virgili han intervingut Maria Marques-Banqué, investigadora principal de l' equip, així com Digne Montalvan, Aitana de la Varga Pastor i Jordi Jaria Manzano, els quals han presentat el treball final desenvolupat en el marc del projecte. La trobada ha permès compartir els resultats finals de la iniciativa i posar en comú les principals aportacions científiques i jurídiques derivades del projecte, alhora que ha reforçat el treball col·laboratiu entre les institucions participants.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Unió Europea

Directiva (UE) 2026/288 de la Comissió, de 9 de febrer de 2026, per la qual es modifica la Directiva 91/676/CEE del Consell pel que fa a l'ús de determinats materials fertilitzants procedents del fem animal

Per a més informació: euro-lex

REGLAMENT DELEGAT (UE) .../... DE LA COMISSIÓ pel qual es completa el Reglament (UE) 2024/3012 del Parlament Europeu i del Consell establint les metodologies de certificació per a les activitats d'absorció permanent de carboni

Per a més informació: euro-lex

Espanya

Reial Decret 127/2026, de 18 de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 1089/2020, de 9 de desembre, pel qual es desenvolupen aspectes relatius a l'ajust de l'assignació gratuïta de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle en el període 2021-2030.

Per a més informació: boe.es

Reial decret llei 5/2026, de 17 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en resposta als danys causats per diversos fenòmens meteorològics adversos, d'especial afectació en les comunitats autònomes d'Andalusia i Extremadura.

Per a més informació: boe.es

Reial Decret 88/2026, d'11 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

Decret llei 21/2025, de 14 d'octubre, de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal.

Per a més informació: boe.es

Decret llei 22/2025, de 28 d'octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.

Per a més informació: BOE

Europa

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Primera) de 26 de febrer de 2026.
Umweltorganisation VIRUS - Verein Projektwerkstatt für Umwelt und Soziales i altres contra Land Niederösterreich i altres. Petició de decisió prejudicial plantejada pel Bundesverwaltungsgericht.
Procediment prejudicial - Medi ambient - Conservació de les aus Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:C:2026:109

Font: curia.europa.eu

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Vuitena) de 12 de febrer de 2026. WizzAir Hungary Légiközlekedési Kft. contra Prezes Urzędu Lotnictwa Cywilnego. Petició de decisió prejudicial plantejada pel Wojewódzki Sąd Administracyjny w Warszawie. Procediment prejudicial - Transports aeris - Taxes aeroportuàries - Directiva 2009/12/CE - Article 2, punt 3 - Concepte d'"usuari d'un aeroport" - Article 6, apartat 2 - Obligació de l'entitat gestora de l'aeroport de consultar els usuaris de l'aeroport sobre les modificacions del sistema o del nivell de les taxes aeroportuàries - Article 6, apartat 5, paràgraf primer, lletra a) - Procediment obligatori de fixació o aprovació de les taxes aeroportuàries o del seu nivell màxim per l'autoritat de supervisió independent - Article 6, apartat 5, paràgraf segon - Article 11, apartats 1 i 7 - Obligació d'aquesta autoritat de consultar els usuaris de l'aeroport sobre les modificacions de l'estructura o del nivell de les taxes aeroportuàries en el marc d'un procediment obligatori de Dret nacional - Abast - Principis de no discriminació i de transparència.
Assumpte C-680/24.

Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:C:2026:92

Font: curia.europa.eu

Espanya

Sentència TC (Ple) 4/2026, de 14 de gener de 2026. Recurs d' inconstitucionalitat 7079-2022. Interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Vox al Congrés en relació amb diversos preceptes del Reial decret llei 14/2022, d'1 d'agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l'àmbit del transport, en matèria de beques i ajudes a l'estudi, així com de mesures d'estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural. Límits dels decrets llei: desistiment i pèrdua parcial d' objecte del recurs; justificació del pressupost habilitant, existència de connexió de sentit en el precepte que estableix el caràcter obligatori de les directrius operatives que puguin adoptar-se en situacions d' emergència de salut pública d' importància internacional. Vots particulars.

Font: «BOE» núm. 40, de 14 de febrer de 2026, pàgines 23897 a 23929 (33 pàgs.)

STS, a 23 de febrer de 2026 - ROJ: STS 863/2026, ECLI:ES:TS:2026:863 Sala Contenciosa

Nº de Resolució: 211/2026 Municipi: Madrid Ponent: FERNANDO ROMAN GARCIA Nº Recurs: 8675/2023. RESUM: Medi ambient. Espai natural protegit del Turia. Ampliació del PORN al paratge les Moles de Paterna. Discontinuïtats físiques entre els diferents elements d' un sistema natural. Doctrina jurisprudencial. Desestimació.

Font: CENDOJ

STS, a 19 de febrer de 2026 - ROJ: STS 615/2026 ECLI:ES:TS:2026:615 Sala Contenciosa

Nº de Resolució: 194/2026 Municipi: Madrid Ponent: WENCESLAO FRANCISCO OLEA GODOY

Nº Recurs: 8020/2023. RESUM: PORN del Turia. Incidència de l' existència de discontinuïtats físiques en els diferents elements que poguessin conformar un sistema natural als efectes de la seva consideració com a espai natural protegit. Desestimació de recurs de cassació.

Font: CENDOJ

STS, a 19 de febrer de 2026 - ROJ: STS 853/2026 ECLI:ES:TS:2026:853 Sala Penal

Nº de Resolució: 145/2026 Municipi: Madrid Ponent: PABLO LLARENA CONDE

Nº Recurs: 3133/2023. RESUM: DELICTE CONTRA EL MEDI AMBIENT: EMISSIÓ DE SOROLL. MODIFICACIÓ DE LA CONDUCTA TÍPICA DE L'ARTICLE 325 DEL CODI PENAL A PARTIR DE LA LO 1/2025. Després de la LO 1/2025, el tipus del delicte contra el medi ambient, també per contaminació acústica, que genera greu dany a la salut de les persones (paràgraf segon de l'art. 325.2 del Codi Penal), exigeix com a pressupostos del tipus objectiu, a més que es constati l'incompliment formal de la normativa general reguladora de l'activitat de què es tracti, un potencial risc greu per a la salut.

Font: CENDOJ

STS, a 16 de febrer de 2026 - ROJ: STS 631/2026 ECLI:ES:TS:2026:631 Sala Contenciosa

Nº de Resolució: 152/2026 Municipi: Madrid Ponent: WENCESLAO FRANCISCO OLEA GODOY

Nº Recurs: 6728/2024. RESUM: Determinar si són susceptibles d'impugnació autònoma les Declaracions d'Impacte Ambiental desfavorables emeses en projectes d'instal·lacions de generació elèctrica compresos en l'àmbit d'aplicació del Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny

Font: CENDOJ

STS, a 12 de febrer de 2026 - ROJ: STS 507/2026 ECLI:ES:TS:2026:507 Sala Contenciosa

Nº de Resolució: 144/2026 Municipi: Madrid Ponent: JOSE LUIS QUESADA VAREA

Nº Recurs: 5548/2024. RESUM: Medi ambient. Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d' Espècies Amenaçades: autoritzacions per al control del llop.

Font: CENDOJ

Catalunya

STSJ Catalunya, a 16 de febrer de 2026 - ROJ: STSJ CAT 998/2026 ECLI:ES:TSJCAT:2026:998

Nº de Resolució: 377/2026 Municipi: Barcelona Ponent: EDUARDO RODRIGUEZ LAPLAZA

Nº Recurs: 1287/2023. Resum Automàtic: pel legislador. Des de la perspectiva constitucional, el tribut impugnat s' integra harmònicament en l' àmbit de la fiscalitat ambiental moderna, la finalitat de la qual és corregir externalitats negatives i orientar les decisions de consum i ús de béns cap a patrons sostenibles, en compliment del mandat de protecció ambiental contingut a l' article 45 de la Constitució Espanyola. En aquest sentit, la potestat tributària autonòmica s' exerceix en coordinació amb l' objectiu constitucional de promoure un medi ambient adequat, i la configuració del tribut respon a criteris de raonabilitat, proporcionalitat i coherència amb les finalitats de la política ambiental de la Unió Europea.

Font: CENDOJ

STSJ Catalunya, a 18 de febrer de 2026 - ROJ: STSJ CAT 977/2026 ECLI:ES:TSJCAT:2026:977

Nº de Resolució: 344/2026 Municipi: Barcelona Ponent: ANDRES MAESTRE SALCEDO

Nº Recurs: 288/2018. Resum Automàtic: de l'esmentada Modificació de Normes Urbanístiques, per infracció del principi de jerarquia normativa de l'art 9.3 CE78 respecte al que disposa l'Annex 3 del Decret 344/06, ja que si bé és cert que s'ha de tendir a garantir valors i drets fonamentals previstos per a la població en general, com són el dret de l'art 15 CE 78 en correlació amb el dret a la salut de l'art 43 del mateix cos legal, i el dret al medi ambient de l' art 45 CE78, tendint sempre a la finalitat d' una mobilitat sostenible

Font: CENDOJ

Álvarez, P. G. (2026). Els atacs contra el medi ambient i el dret penal espanyol. Característiques generals del model de tipificació. Revista de l'Acadèmia Neolonesa de Ciències Penals, (03), 109-131.

Enríquez, Ó. E. M., Dórame, L. A. H., Araujo, H. G. C., & València, R. D. C. (2026). El dret a la informació ambiental a Espanya. Biolex. Revista Jurídica del Departament de Dret, 18( 29).

Ureta, K. E. M., & Nieves, G. E. M. (2026). Vulnerabilitat, Crisi Ambiental i Drets Humans. Ibero Ciències-Revista Científica i Acadèmica-ISSN 3072-7197, 5( 1), 955-968.

SALAS-NICÁS, S., LAABBAS-EL-GUENNOUNI, M. (2026), "Estrès tèrmic i diàleg social a Espanya", Industrial Health, 64(1), pp. 84-95.

LAABBAS-EL-GUENNOUNI, M. (2025), "El permís climàtic davant fenòmens meteorològics adversos", Treball i dret: nova revista d'actualitat i relacions laborals, 22, pp. 1-28.

LAABBAS-EL-GUENNOUNI, M. (2026). "La càrrega desigual de la calor en acció", HesaMag, 31.

Field, Barry C. (1995). Economia ambiental: una introducció. Santafé de Bogotà: McGraw-Hill.

Olivares Alberto, Barbosa Vinhas Guilherme (2015). El dret de l'energia per a la neutralitat climàtica.

Las Rozas Madrid: Aranzadi La Ley

Olivares Alberto (2023) Dret i economia blava : desafiaments per a la seva implementació. Cizur Menor: Aranzadi.