L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Claudia Susana Quintero Sandoval 

Sector de treball: És una defensora indígena dels drets humans i treballadora social del poble Mayo-Yoreme, originària d'Ohuira, Sinaloa. És membre del col·lectiu «Aquí No», des del qual defensa el territori i els drets del poble Mayo-Yoreme de l'ejido d'Ohuira. Organitza tallers sobre els drets de les dones, la salut i la defensa del seu territori. També participa en projectes per preservar la llengua yorem nokka. Actualment, defensa els drets de la seva comunitat davant dels riscos i perills derivats de la construcció d'una planta d'amoníac i una planta de metanol a la badia d'Ohuira, Sinaloa, que amenacen l'ecosistema de la badia.

Lloc: Mèxic

Per a més informació: Front Line Defenders

Comunitat de pràctica sobre polítiques públiques per a la transició ecosocial

Data:

• 19 de maig - Salut comunitària i cures
• 16 de juny - Habitatge i espai públic
• 15 de setembre - Alimentació i sistemes agroecològics
• 20 d'octubre - Energia i comunitats energètiques
• 17 de novembre - Natura, territori i restauració ecològica
• 1 de desembre - Sessió final d'integració: marcs per a la cogovernança regenerativa

Lloc: En línia

Organitza: Altekio i Ecorredes

Per a més informació: Comunitat de pràctica sobre polítiques públiques per a la transició ecosocial

IV Taller de Recerca en Empreses i Drets Humans

Data: 18/09/2026

Lloc: Universitat de Barcelona

Organitza: DIDUE - Universitat de Barcelona

Per a més informació: DIDUE

Escuela de Alcaldes para la sostenibilidad en municipios pequeños. Sostenibilidad en municipios pequeños: agricultura y consumo de cercanía
Data: 22/09/2026

Lloc: Villalar de los Comuneros, Valladolid

Organitza: Consejería de Medio Ambiente, Vivienda y Ordenación del Territorio de Castilla y León

Per a més informació: Escuela de Alcaldes 2026 ' Medio Ambiente ' Junta de Castilla y León

7as Jornadas de Educación Ambiental de la Comunidad Valenciana
Data: 22-23/09/2026

Lloc: La Harinera (València Innovation Capital, C/ de Joan Verdeguer, 116, Poblados Marítimos, València).

Organitza: Centro de Educación Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) - Generalitat Valenciana

Per a més informació: 7as Jornadas de Educación Ambiental CV - Centro de Educación Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) - Generalitat Valenciana

Jornada «Derecho animal: herramientas para la acción pública y profesional»

Data: 7/10/2026

Lloc: Universitat Rovira i Virgili

Organitza: Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), el Grup de Recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat i la URV.

Continuar llegint la notícia completa: - Noticies 'Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) ' Universitat Rovira i Virgili

III Congrés Catalunya Circular

Data: 28/10/2026

Lloc: CCIB - Centre de Convencions Internacional de Barcelona

Organitza: Generalitat de Catalunya

Continuar llegint la notícia completa: III Congrés Catalunya Circular

Internacional

PNUMA: El món s'encamina a superar els 1,5 °C d'escalfament global, però encara és possible limitar l'escalfament, adaptar-s'hi i tornar a temperatures més baixes...

L'augment de la temperatura global s'encamina a superar els 1,5 °C, probablement en els propers anys, fet que elevarà els riscos i els impactes climàtics fins a nivells cada vegada més perillosos. Tanmateix, encara és possible reduir les temperatures i assolir els objectius mundials de l'Acord de París, segons un nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

«Les abrasadores onades de calor d'aquest estiu, els devastadors incendis de vegetació i les inundacions mortals són un advertiment del que ens espera. Hem d'aconseguir que la superació del límit d'1,5 graus sigui tan reduïda i breu com sigui possible. Això exigeix un rebasament de l'ambició», va afirmar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres.
	Foto de pexels.com

Aquesta trajectòria permetria minimitzar l'augment màxim de la temperatura mitjançant reduccions immediates i sostingudes de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, inclòs el metà, en el camí cap a les emissions netes zero, i reduiria les temperatures mitjançant emissions netes negatives a llarg termini, amb una gestió acurada dels enfocaments, les pràctiques i les tècniques d'extracció de diòxid de carboni (CDR, per les sigles en anglès de Carbon Dioxide Removal) com a part essencial del conjunt de mesures.

La CDR és el procés d'extreure carboni de l'atmosfera i emmagatzemar-lo mitjançant la reforestació o altres mètodes.

Continuar llegint la notícia completa: PNUMA

Cada fracció de grau costarà vides, però l'augment de les temperatures es pot revertir amb polítiques urgents

És vital redoblar els esforços per evitar la catàstrofe. És imprescindible una actuació global, col·lectiva i ràpida per limitar l'augment de la temperatura a 1,5 °C.

L'acció climàtica pot revertir la tendència actual mitjançant una reducció dràstica de la contaminació per metà, la protecció de les terres, els boscos i els oceans, i l'acceleració de la eliminació progressiva dels combustibles fòssils.

Altrament, cada fracció de grau costarà vides, destruirà mitjans de subsistència, aprofundirà les desigualtats i aproparà els ecosistemes a danys irreversibles. La calor abrasadora que ha afectat l'hemisferi nord durant els darrers mesos, els incendis forestals descontrolats i les inundacions mortals són un advertiment del que ens espera, va afirmar el secretari general de l'ONU, António Guterres.

	Va recordar que l'històric Acord de París de 2015 sobre el canvi climàtic va comportar el compromís dels líders mundials de mantenir l'augment de la temperatura dins del límit d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, un objectiu que la comunitat científica considera fonamental per evitar les pitjors conseqüències de la devastació climàtica.
Foto de pexels.com

En efecte, el món no està complint aquesta promesa, segons el nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). «La lluita pels 1,5 graus és la lluita per la humanitat», va afirmar Guterres. «Estem a punt de superar el límit d'1,5 °C en els propers anys».

Continuar llegint la notícia completa: NOTIQUES ONU

El mar puja i també els riscos: què significa l'augment del nivell del mar per a la humanitat?

L'oceà està pujant ara més ràpidament que en qualsevol altre moment del qual es tinguin registres. Els efectes ja es fan sentir i les amenaces continuen augmentant. Les terres queden inundades, els habitatges pateixen inundacions i es perden mitjans de subsistència, fet que provoca greus dificultats i obliga moltes persones a buscar un futur més segur.

Però el medi ambient no és l'únic que es veu afectat. L'augment del nivell del mar també té importants repercussions sobre els drets humans, el desenvolupament econòmic, la salut, la cultura, el futur de nombrosos països i la mateixa dignitat humana.

El problema afecta pràcticament tothom i a tot arreu, tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament. La capacitat d'actuar i d'adaptar-se avui serà decisiva per determinar si l'augment del nivell del mar es converteix en un desafiament gestionable o en una crisi que marqui generacions senceres.
	Foto de pexels.com

Què és l'augment del nivell del mar?

En termes senzills, el nivell del mar està augmentant com a conseqüència del canvi climàtic provocat per les activitats humanes. Entre 2014 i 2023, el nivell mitjà mundial del mar va augmentar 4,7 mil·límetres l'any. El 2024, l'increment va assolir un rècord de 5,9 mil·límetres.

Continuar llegint la notícia completa: NOTÍCIES ONU

Unió Europea

Els països de la UE presenten projectes de plans per restaurar la natura

Els estats membres presenten avui a la Comissió Europea els seus projectes de plans nacionals de restauració (1 de setembre), fet que marca una fita important en l'aplicació del Reglament de la UE sobre la restauració de la natura. Els plans nacionals són una eina central perquè els estats membres assoleixin els objectius del Reglament sobre la restauració de la natura, que va entrar en vigor l'agost de 2024

	El seu objectiu és ajudar les autoritats nacionals a organitzar i ampliar les mesures de restauració de manera que contribueixin a uns ecosistemes més saludables i, d'aquesta manera, reforcin la resiliència davant la sequera, les onades de calor, les inundacions i els incendis forestals, i ajudin a salvaguardar els serveis que la natura proporciona a les persones i a l'economia.
Foto de pexels.com

Els plans contenen informació sobre la manera en què cada país té la intenció de complir cadascun dels objectius de restauració fins al 2030 i han de proporcionar una visió estratègica dels objectius i les accions previstes per als anys 2040 i 2050.

Un altre element clau és la identificació de possibles sinergies amb altres polítiques i legislació pertinents de la UE, com ara la política d'aigües i la política climàtica, així com amb les polítiques agrícola, forestal, marina i pesquera. Això contribuirà a garantir que les mesures de restauració estiguin ben coordinades i generin beneficis substancials no només per a la biodiversitat, sinó també per a altres àmbits polítics importants de la UE.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Fer front a la calor extrema, la sequera i els incendis forestals: com la recerca finançada per la UE està ajudant Europa a respondre-hi i adaptar-s'hi

Aquest estiu ens enfrontem a sequeres i incendis forestals sense precedents que causen víctimes i devastació arreu del continent. Si bé l'atenció se centra immediatament en la resposta a les emergències, amb helicòpters d'extinció d'incendis, ventiladors elèctrics i vaixells adaptats per operar en aigües poc profundes, la recerca i la innovació finançades per la UE també són essencials per afrontar el repte a llarg termini d'un clima canviant. Iniciatives com la Missió de la UE sobre Adaptació al Canvi Climàtic i diversos projectes de recerca desenvolupen els coneixements i les solucions necessaris per reforçar la resiliència de la societat durant els propers anys i dècades.

Aquest article mostra, a través d'alguns exemples, com Horitzó Europa contribueix a fer front als fenòmens extrems de l'estiu. Millora de la predicció i de l'alerta primerenca a escala local

Els avenços en la ciència del clima permeten predir fenòmens extrems, com ara les onades de calor, amb més antelació i precisió. Això permet a les autoritats emetre avisos, activar els serveis de salut i assessorar la població abans que les temperatures assoleixin nivells perillosos.
	Foto de: pexels.com

Entre altres objectius, el projecte HealthRiskADAPT ajuda les ciutats i les regions a preparar-se per a temperatures més elevades mitjançant la cartografia de la calor a escala molt local, vinculant-la als riscos per a la salut en termes de malalties i mortalitat, i proporcionant eines d'alerta primerenca i de planificació.

El projecte MountResilience ha creat una plataforma que reuneix eines d'observació i un algoritme de predicció basat en intel·ligència artificial per generar alertes primerenques davant d'inundacions, incendis forestals i altres tipus de fenòmens meteorològics extrems a Bulgària. A partir dels resultats obtinguts amb aquesta eina, els socis del projecte van instal·lar equips de detecció d'incendis forestals -com ara una càmera de visió tèrmica- capaços de detectar la calor abans que el fum sigui visible, fet que facilita una resposta primerenca.

Continuar llegint la notícia completa: Comissió Europea

Espanya

La superfície forestal afectada pels incendis se situa en 254.730 hectàrees

Per primera vegada des de l'inici de la campanya d'incendis forestals de 2026, la superfície forestal afectada se situa per sota de la registrada durant el mateix període de 2025, quan la xifra va ser de 295.580 hectàrees

	Els mitjans aeris del MITECO acumulen 8.753 hores de vol fins al 18 d'agost, un 78 % més que durant el mateix període de 2025. «Tot i que les darreres dades indiquen que, a aquestes alçades del mes d'agost, tenim xifres d'hectàrees afectades per sota de les registrades durant el mateix període de 2025, no podem abaixar la guàrdia.
Foto de pexels.com

Encara queden dies complicats per davant. Tindrem temperatures molt altes fins a mitjan aquesta setmana. Per això, insisteixo a fer una crida a la màxima precaució», ha afegit la vicepresidenta.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

El MITECO trasllada a la Fiscalia de Medi Ambient i a la Guàrdia Civil el resultat de les investigacions sobre l'orca Toñi

El ministeri aprecia indicis de delicte en els presumptes trets efectuats des d'una embarcació espanyola en aigües portugueses que haurien provocat les ferides a l'exemplar. L'orca i el seu grup es troben actualment en aigües gallegues, on han estat albirats.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha remès a la Fiscalia de Medi Ambient un escrit de trasllat d'informació sobre les actuacions prèvies iniciades per un possible delicte contra espècies de fauna protegida, en relació amb els trets que va patir Toñi, l'orca (Orcinus orca) més longeva de la població de l'estret de Gibraltar i el golf de Cadis, les marques de perdigons a l'aleta dorsal de la qual es van detectar a mitjan agost.

Aquest trasllat s'emmarca en la investigació que el ministeri va iniciar tan bon punt es va tenir coneixement del succés i en la qual s'han dut a terme diverses actuacions durant les darreres setmanes. Les investigacions apunten a una embarcació amb bandera espanyola que, presumptament, hauria efectuat els trets en aigües portugueses.
	Foto de pexels.com

Així mateix, el ministeri ha sol·licitat la col·laboració de la Unitat Central Operativa de Medi Ambient (UCOMA) de la Guàrdia Civil per identificar i, si escau, prendre declaració als presumptes responsables. També ha demanat que es comprovi la situació administrativa i documental relativa a la possessió i l'ús d'armes, que es realitzi el corresponent informe pericial balístic i que es practiquin altres diligències d'investigació que es considerin pertinents per esclarir els fets.

La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha insistit que es tracta d'una espècie vulnerable la protecció de la qual està emparada per la llei. «Des del ministeri continuarem amb les investigacions, col·laborant tant amb la Fiscalia com amb la Guàrdia Civil i les autoritats portugueses, per intentar esclarir què ha passat i evitar que aquest dany contra el medi ambient quedi impune. També farem un seguiment estret de l'evolució de les ferides», ha assenyalat.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Espanya remet a la Comissió Europea el seu projecte de Pla Nacional de Restauració de la Natura

Espanya ha remès avui a la Comissió Europea el seu projecte de Pla Nacional de Restauració de la Natura, en compliment del que estableix el Reglament (UE) 2024/1991 sobre la restauració de la natura.

El document, coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), constitueix l'instrument mitjançant el qual Espanya concreta les mesures i actuacions necessàries per avançar en la restauració dels ecosistemes i contribuir al compliment dels objectius establerts per la normativa europea, afavorint la millora del benestar ambiental i humà i el desenvolupament d'activitats socioeconòmiques en ecosistemes que presenten símptomes de deteriorament.

El Reglament europeu sobre la restauració de la natura estableix, per primera vegada, objectius jurídicament vinculants per als estats membres destinats a recuperar els ecosistemes degradats i millorar-ne l'estat de conservació. Amb aquesta finalitat, fixa objectius específics per a diferents tipus d'ecosistemes i estableix l'obligació que cada estat membre elabori i presenti un pla nacional que detalli les mesures que preveu adoptar per assolir-los.

Foto de pexels.com

L'elaboració del projecte de Pla Nacional ha requerit un ampli treball de coordinació entre les diferents administracions amb competències en les matèries afectades pel Reglament. El MITECO ha treballat conjuntament amb les comunitats i ciutats autònomes i la resta d'administracions competents, així com amb un ampli nombre d'entitats i ciutadans, per recopilar i analitzar la informació disponible, identificar les necessitats de restauració i definir les actuacions que permetran avançar cap als objectius establerts pel Reglament.

Aquest treball ha permès integrar, d'acord amb el format comú establert per la Comissió Europea, les diferents mesures previstes en matèria de restauració de la natura, tenint en compte les característiques i necessitats específiques dels diferents territoris i ecosistemes presents a Espanya.

Continuar llegint la notícia completa: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Catalunya

Els models de negoci circulars permeten créixer a les empreses sense perjudicar el planeta

Només a Europa, es preveu que els mercats circulars arribin a tenir un valor d'1,5 bilions d'euros l'any 2040. Davant del model lineal d'extreure, produir i llençar, els models de negoci circulars mantenen els recursos més temps dins de l'economia i desvinculen l'activitat econòmica de l'extracció de matèries primeres.

Aquests models es basen en els tres principis de l'economia circular: Eliminar els residus i la contaminació: l'economia actual funciona amb un sistema d'extreure, produir i llençar que no és sostenible a llarg termini perquè els recursos del planeta són finits.  Regenerar la natura: en substituir el model lineal per un model circular, s'afavoreixen els processos naturals i es deixa més espai perquè els ecosistemes prosperin.

Foto de pexels.com

Fer circular els productes i materials: mantenint-los en ús amb el màxim valor possible, primer com a productes i, quan això ja no és possible, com a components o matèries primeres, de manera que res esdevingui residu i es conservi el seu valor intrínsec.

Continuar llegint la noticia completa: GENCAT

Les dades del Registre d'Entitats de Medi Ambient ja són obertes i reutilitzables

Les dades del Registre d'Entitats de Medi Ambient s'han publicat en format obert per afavorir-ne la consulta, la reutilització i l'accés per part de la ciutadania.

El registre, creat pel Decret 2/2022, recull les entitats sense ànim de lucre que treballen en l'àmbit de la protecció del medi ambient i que compleixen els requisits establerts per a la seva inscripció. La disponibilitat de les dades en format obert facilita la identificació d'entitats potencialment interessades en plans, programes i altres procediments sotmesos a informació pública o participació ciutadana.

Foto de pexels.com

Aquest nou recurs permet fer cerques, filtres i anàlisis de manera àgil, i contribueix a reforçar la transparència, la participació i la reutilització de la informació pública ambiental.

El registre, creat pel Decret 2/2022, recull les entitats sense ànim de lucre inscrites que tenen entre les seves finalitats la protecció del medi ambient. Les entitats inscrites poden tenir la consideració de persones interessades en determinats procediments ambientals, fet que converteix aquest Registre en una eina útil per a les unitats que gestionen processos de participació i/o d'informació pública de plans, programes, tramitació normativa o altres actuacions estratègiques.

Continuar llegint la noticia completa: GENCAT

CEDAT

El CEDAT i el TCS organitzen la jornada «Derecho animal: herramientas para la acción pública y profesional»

El pròxim 7 d'octubre, la Universitat Rovira i Virgili acollirà la jornada «Derecho animal: herramientas para la acción pública y profesional», una iniciativa impulsada pel Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), el Grup de Recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat i la URV, sota la direcció de la professora i investigadora Maria Marquès-Banqué i Ruth Manzanares.

Amb l'objectiu de promoure un espai de debat útil i orientat a les necessitats dels diferents agents implicats en la protecció animal, l'organització ha obert una consulta prèvia per recollir les preguntes, inquietuds i reptes que professionals, administracions públiques, entitats de protecció animal i altres persones vinculades a aquest àmbit consideren prioritaris. Les qüestions rebudes contribuiran a identificar els principals desafiaments pràctics i serviran per configurar algunes de les sessions de debat de la jornada, amb la voluntat d'afavorir un intercanvi de coneixement centrat en les necessitats reals dels participants.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Publicat el nou número de la Revista Catalana de Dret Ambiental (Vol. 17, Núm. 1 - 2026)

Ja es troba disponible en accés obert el nou número de la Revista Catalana de Dret Ambiental (RCDA).

Aquest nou número inclou un monogràfic dedicat als debats actuals en dret ambiental, amb especial atenció a la sostenibilitat, la mobilitat laboral i l'habitatge des d'una perspectiva eco-social. Les contribucions analitzen els reptes jurídics i socials associats a la transició ecològica i a la necessitat d'incorporar una mirada ambiental en àmbits clau de les polítiques públiques. Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Seminari Internacional: "A 15 anys dels Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans: balanços, desafiaments i nous horitzons"

El proper 18 de setembre de 2026 celebrarem a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona aquest seminari internacional, un espai de reflexió per analitzar els avenços, reptes i perspectives futures dels Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans, quinze anys després de la seva adopció.

Organitzat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de La Laguna, la Universitat de València, la Universitat Jaume I, el Nova Centre on Business, Human Rights and the Environment i el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), el seminari reunirà especialistes nacionals i internacionals per debatre sobre alguns dels principals desafiaments actuals en matèria d'empreses i drets humans. La jornada conclourà amb el IV Taller d'Investigació sobre Empreses i Drets Humans, un espai dedicat a l'intercanvi d'investigacions en curs i a l'enfortiment de xarxes acadèmiques en aquest àmbit.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Unió Europea

Reglament (UE) 2026/1818 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2026, relatiu al benestar dels gossos i els gats i a la seva traçabilitat (Text pertinent a efectes de l'EEE)

Per a més informació: euro-lex

Espanya

Reial decret llei 20/2026, de 29 de juliol, pel qual s'estableixen mesures urgents de protecció laboral i social davant dels incendis forestals, BOE núm. 185, de 30 de juliol de 2026, pp. 106762-106775, BOE-A-2026-16543.

Per a més informació: boe.es

Reial decret 611/2026, de 22 de juliol, d'impuls a la descarbonització del sector del transport i foment dels combustibles renovables, i pel qual es modifiquen diversos reials decrets en la matèria, BOE núm. 177, de 23 de juliol de 2026, BOE-A-2026-16011.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

Llei 8/2026, de 2 de juliol, d'erradicació de l'amiant. DOGC núm. 9699, de 3 de juliol de 2026.

Per a més informació: DOGC

Llei 12/2026, de 20 de juliol, del Centre Català d'Empresa i Drets Humans. DOGC núm. 9712, de 21 de juliol de 2026.

Per a més informació: DOGC

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Sisena) de 2 de juliol de 2026 (petició de decisió prejudicial plantejada pel Fővárosi Törvényszék - Hongria) - Surovina RECE d.o.o. / Pest Vármegyei Kormányhivatal

[Procediment prejudicial - Medi ambient - Residus - Reglament (CE) núm. 1013/2006 - Article 12, apartat 1, lletra a) - Directiva 2008/98/CE - Trasllat - Oposicions als trasllats de residus destinats a la valorització - Facultat de l'autoritat competent de l'Estat membre de destinació per formular objeccions al trasllat - Motius - Incompatibilitat amb els plans nacionals de gestió de residus]

Font: curia.europa.eu

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Quarta) de 16 de juliol de 2026

«Procediment prejudicial - Medi ambient - Directiva 92/43/CEE - Directiva 2009/147/CE - Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres - Zones de protecció especial - Avaluació adequada de les repercussions d'un pla o projecte que pugui afectar un lloc protegit, tenint en compte els objectius de conservació d'aquest lloc - Avaluació prèvia - Absència d'establiment d'objectius de conservació específics d'una zona de protecció especial»

Font: curia.europa.eu

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 9 de juliol de 2026

«Remissió prejudicial - Medi ambient - Directiva 2001/42/CE - Avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient - Article 2, lletra a) - Concepte de "plans i programes" - Article 3, apartat 2, lletra a) - Actes elaborats per a determinats sectors i que estableixen un marc en el qual, en el futur, es podrà autoritzar l'execució dels projectes enumerats als annexos I i II de la Directiva 2011/92/UE - Pla o programa en els sectors del transport, l'ordenació del territori urbà i rural o l'ús del sòl - Ordre que estableix les condicions d'explotació dels aparcaments - Manteniment dels efectes d'un acte nacional en cas de manca d'avaluació dels efectes sobre el medi ambient - Condicions»

Font: curia.europa.eu

Espanya

Sentència del Tribunal Suprem, de 22 de juliol de 2026 - ROJ: STS 3483/2026 ECLI: ES:TS:2026:3483 Sala: Contenciosa Administrativa Núm. de resolució: 971/2026 Núm. de recurs: 392/2023. Desestimació del recurs contenciós administratiu mitjançant el qual s'impugna el Reial decret 35/2023, de 24 de gener.

Font: CENDOJ

Sentència del Tribunal Suprem, de 20 de juliol de 2026 - ROJ: STS 3450/2026 ECLI: ES:TS:2026:3450 Sala: Contenciosa Administrativa Núm. de resolució: 948/2026 Núm. de recurs: 4668/2024 Resum: Sentència estimatòria contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries relativa a l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, de 27 de maig de 2022, pel qual s'aprova l'ordenació del Palau Municipal d'Esports de Santa Cruz de Tenerife i l'avaluació ambiental de la norma aprovada.

Font: CENDOJ

Sentència del Tribunal Suprem, de 17 de juliol de 2026 - ROJ: STS 3562/2026 ECLI: ES:TS:2026:3562 Sala: Contenciosa Administrativa Núm. de resolució: 929/2026 Núm. de recurs: 8365/2024 Resum: Hidrocarburs. Cristal Union. Doctrina de la Sala.

Font: CENDOJ

Sentència del Tribunal Suprem, de 16 de juliol de 2026 - ROJ: STS 3313/2026 ECLI: ES:TS:2026:3313 Sala: Contenciosa Administrativa Núm. de resolució: 925/2026 Núm. de recurs: 181/2023. Resum: Ordres TED/1232/2022 i TED/1295/2022: principi de suficiència retributiva en mantenir l'índex Henry Hub per actualitzar el cost del gas el 2022; mesures compensatòries per l'excepció ibèrica; no actualització del valor dels drets d'emissió de CO₂.

Font: CENDOJ

Catalunya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 15 de juliol de 2026 - ROJ: STSJ CAT 6370/2026 ECLI: ES:TSJCAT:2026:6370 Núm. de resolució: 732/2026 Núm. de recurs: 318/2023 Resum: La infracció greu prevista a l'article 44.3, lletra d), del TRLPA. En virtut d'això, l'actuació de la Generalitat de Catalunya és manifesta­ment insuficient i ineficaç. L'activitat investigadora del Servei de Protecció de la Natura de la Direcció General de la Guàrdia Civil permet constatar incompliments normatius per part de Caniausa en diversos centres d'acollida d'animals. Sobre la base d'aquesta investigació, la Fiscalia Provincial de Barcelona, Secció de Medi Ambient i Urbanisme, va dictar un decret d'arxivament de les diligències d'investigació iniciades, tot indicant que la qüestió s'havia de dirimir davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Font: CENDOJ

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 16 de juliol de 2026 - ROJ: STSJ CAT 6498/2026. ECLI: ES:TSJCAT:2026:6498 Núm. de resolució: 761/2026 Núm. de recurs: 29/2025 Resum: Al·legacions ja formulades en la instància i que han estat resoltes en la sentència dictada. Això, atès que l'article 53.6 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, estableix expressament que les autoritzacions administratives a què es refereix aquest article seran atorgades per l'Administració competent, sens perjudici de les concessions i autoritzacions que siguin necessàries d'acord amb altres disposicions aplicables i, en especial, les relatives a l'ordenació del territori i al medi ambient.

Font: CENDOJ

Bermejo Vega, J. E. (2026). La protección constitucional del medio ambiente: Análisis de su eficacia jurídica en el Perú, 2025.

Esteban, P. G. (2026). El papel de la Unión Europea en la regulación de la debida diligencia empresarial en materia de Derechos Humanos y medio ambiente. Revista de Estudios Europeos, (87), 457-496.

Feliziani, C. (2026). La relación entre vulnerabilidad, medio ambiente y derecho: reflexiones desde Italia. Revista Catalana de Dret Ambiental, 1-33.

Casado Casado, Lucía (2025). La solució de les controvèrsies ambientals a través de la mediació administrativa: una via a potenciar per apropar la ciutadania a l'Administració. Revista Catalana de Dret Ambiental, ISSN-e 2014-038X, Vol. 16, Núm 2.

Pigrau Solé, A., Ascencio Serrato, S. V., Burriel Rodríguez, P., Ferrando Hernández, J. M., & Trueba, M. Textile Watch. Contractació Pública i drets humans en el sector tèxtil a Catalunya: La necessitat d'un mecanisme de monitoratge

Castro Galiano, Eulogio, ed. (2026). Biorrefinerías : una ineludible opción de futuro. Jaén : Universidad de Jaén.

Corti, Horacio (2025). El derecho social a la movilidad sostenible: sobre libertades, servicios públicos, ciudades y desarrollo. Valencia: Tirant lo Blanch.

Lucea Franco, Pilar (2025)., Litigiosidad climática y planificación energética en Francia y España, Instituto Clavero Arévalo.

Pérez Martell, Rosa , ed. (2024). Inteligencia artificial, justicia y objetivos de desarrollo sostenible.
Barcelona : JMB, Bosch Editor