L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Jorge Riechmann

Sector de treball: Activista, poeta i professor de Filosofia Moral a la UAM.

Lloc: Madrid, Espanya.

Per a més informació: https://forotransiciones.org

Seminari de recerca sobre dret, transició energètica i drets de la natura a la URV

Data i lloc: Tarragona, 13 de febrer
Organitza: CEDAT, TCS
Per a més informació: CEDAT

Webtalk: "Obligacions dels Estats respecte del Canvi Climàtic: Perspectives de l'Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia"

Data i lloc: Tarragona, 20 de febrer
Organitza: CJLL, URV, CEDAT, CIRCRA
Per a més informació: CEDAT

Conferència Final sobre Drets Digitals i Sostenibilitat Ambiental

Data i lloc: Tarragona, 5 i 6 de març
Organitza: CEDAT
Per a més informació: CEDAT

Trobada Ecofeminista per a la Transició Ecosocial Justa

Data i lloc: Madrid, 13 i 14 de març
Organitza: CEDAT
Per a més informació: CEDAT

I Congrés Internacional sobre Respostes Educatives i Socials a l'Emergència Climàtica

Data i lloc: Santiago de Compostel·la, 15-17 abril 2026
Organitza: Universidade de Santiago de Compostela, SEPA i Universidad de Granada
Per a més informació: I Congrés Internacional sobre Respostes Educatives i Socials a l'Emergència Climàtica

X Tarragona International Environmental Law Colloquium (TIEC)

Data i lloc: 29-30 maig 2026, Universitat Rovira i Virgili
Organitza: CEDAT/AAEDAT
Per a més informació: CEDAT

Internacional

Entra en vigor un tractat internacional històric per a la protecció marina

Es tracta del primer instrument jurídicament vinculant que contempla la governança de l'oceà, amb l'objectiu de transformar l'alta mar i el llit marí internacional en un entorn que es gestioni de manera sostenible en benefici de tota la humanitat.

La Xina, Alemanya, el Japó, França i el Brasil ja l'han ratificat. Després de gairebé dues dècades d'elaboració, un acord internacional per protegir la vida marina en aigües internacionals i el llit marí entrarà en vigor aquest dissabte, fet que marca un important pas endavant en els esforços per garantir la salut dels ecosistemes oceànics durant les properes dècades.
	Foto de pexels.com

Conegut oficialment com l'Acord sobre la Biodiversitat Més Enllà de la Jurisdicció Nacional, aquest tractat de l'ONU jurídicament vinculant cobreix les zones oceàniques que es troben fora de les aigües nacionals (alta mar) i l'àrea internacional dels fons marins.

Aquestes regions conformen més de dos terços de la superfície de l'oceà i representen més del 90% de l'hàbitat de la Terra en termes de volum. Això es deu al fet que l'oceà és profund i la major part de l'espai habitable del planeta es troba sota l'aigua.

Continuar llegint la notícia completa: NOTICIAS ONU

Les inversions perjudicials superen la protecció de la natura en una proporció de 30 a 1, nou informe del PNUMA

Per cada 1 USD que el món inverteix a protegir la natura, en gasta 30 USD a destruir-la. Aquest greu desequilibri és la conclusió central d'un nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) publicat avui.

L'informe demana un canvi substancial en el finançament mundial a favor de les solucions basades en la natura (SbN) i l'eliminació progressiva d'inversions perjudicials, per generar alts rendiments, reduir l'exposició al risc i augmentar la resiliència.

L'informe The State of Finance for Nature 2026 (L'Estat del finançament per a la natura 2026) -que utilitza dades de 2023 - conclou que:

7,34 bilions USD en total en fluxos financers negatius per a la natura:

	amb 4,9 bilions USD de capital privat (altament concentrat en uns pocs sectors: serveis públics, indústria, energia i materials bàsics) subsidis públics nocius per al medi ambient (combustibles fòssils, agricultura, aigua, transport i construcció, per 2,4 bilions USD el 2023).
Foto de pexels.com

220.000 milions USD en fluxos de finançament per a SbN, amb prop del 90% provinents de fonts públiques, cosa que reflecteix un augment constant del suport nacional i internacional a les SbN.

La inversió privada en SbN va ascendir només a 23.400 milions USD -un 10% de la inversió total en SbN-. Les empreses i el sector financer encara no inverteixen a gran escala en solucions basades en la natura, malgrat la creixent consciència sobre les dependències, riscos i oportunitats relacionades amb la natura.

Les inversions en SbN han de créixer 2,5 vegades, fins als 571.000 milions USD anuals per al 2030. Això constitueix només el 0,5% del PIB mundial (el 2024).

Continuar llegint la notícia completa: NOTICIAS ONU

L'aigua s'esgota: l'ONU declara la "bancarrota hídrica" d'un planeta que ha viscut a crèdit

La humanitat no només ha gastat l'ingrés anual d'aigua de rius i pluges, sinó que ha buidat els estalvis mil·lenaris guardats en glaceres, aiguamolls i aqüífers.

El resultat són sistemes aquàtics trencats -aqüífers compactats, llacs fantasma, deltes que s'enfonsen- sense capacitat de recuperar-se.

El compte corrent de la natura està en números vermells. Un informe històric de la Universitat de les Nacions Unides declara que el món ha entrat en una era de "fallida hídrica global", un punt de no retorn per a certs sistemes on la demanda humana ha esgotat irreversiblement els estalvis aqüífers i assecat els pous del futur, posant en risc el conjunt del sistema hídric del planeta
	Foto de pexels.com

Davant d'un escenari aparentment eixut d'esperances, l'informe fa una crida urgent a l'acció: gestionar la fallida, no la crisi. Això implica renegociar el contracte amb la natura, transformar l'agricultura, repartir justament un recurs minvant i blindar els ecosistemes que encara produeixen aigua.

La Conferència de l'Aigua de l'ONU 2026 es presenta com l'oportunitat crítica per a aquest "rescat hídric". El missatge final és clar: encara que no puguem omplir de nou els aqüífers esgotats, encara som a temps de protegir cada gota i potser així aprendre a viure amb l'aigua que ens queda.

Continuar llegint la notícia completa:: Noticias ONU

Unió Europea

La UE reafirma el seu compromís amb el multilateralisme basat en la ciència en el primer ple sobre substàncies químiques, residus i contaminació

Els països es reuneixen a Ginebra del 2 al 6 de febrer per a la primera sessió plenària del Grup Intergovernamental Científic-Normatiu sobre Productes Químics, Residus i Contaminació (ISP-CWP), fet que marca un pas clau en la posada en marxa d'un nou organisme científic independent. La UE ha tingut un paper actiu en el suport a la creació i aplicació d'aquest nou panell, reafirmant el seu compromís amb la ciència independent i el multilateralisme basat en proves.

	L'ISP-CWP, que es reuneix per primera vegada a Ginebra, completa l'arquitectura científica-normativa mundial juntament amb el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) i el Panell Internacional de Recursos (IRP).
Foto de pexels.com

El panell proporcionarà avaluacions científiques autoritzades i rellevants per a les polítiques sobre substàncies químiques, residus i contaminació, una bretxa històrica en la governança ambiental internacional.

El treball de l'ISP-CWP donarà suport a la presa de decisions informada al llarg de tot el cicle de vida dels productes químics i materials, abordant els impactes de la contaminació en la salut humana, els ecosistemes, la resiliència climàtica i la sostenibilitat econòmica. S'espera que les seves avaluacions serveixin de base per a les negociacions internacionals, com les negociacions sobre el Tractat internacional sobre els plàstics, així com per a les polítiques nacionals i regionals.

Continuar llegint la notícia completa: Comisión Europea

La UE dona suport a la històrica Declaració sobre la integritat de la informació en matèria de canvi climàtic

La Unió Europea ha refrendat la Declaració sobre l'Integritat de la Informació en matèria de Canvi Climàtic, prèviament aprovada pel Consell el 20 de gener. Aquesta Declaració va ser llançada durant la COP30 per la Iniciativa Global per a l'Integritat de la Informació sobre el Canvi Climàtic, establerta per la UNESCO, el Govern del Brasil i l'ONU. Estableix compromisos internacionals compartits per abordar la integritat de la informació sobre el canvi climàtic i promoure informació precisa i basada en proves sobre qüestions climàtiques.

Aquest suport arriba en un moment en què l'entorn informatiu pot ser difícil de navegar, especialment en assumptes climàtics. Segons l'Eurobaròmetre sobre el canvi climàtic de 2025, mentre el 84% dels europeus està d'acord que el canvi climàtic és causat per l'activitat humana.
	Foto de: pexels.com

El 52% afirma que els mitjans de comunicació tradicionals no proporcionen informació clara sobre el tema, i el 49% assenyala dificultats per identificar continguts fiables a les xarxes socials.

En donar suport a aquesta Declaració, la Unió Europea demostra el seu ferm compromís amb el debat factual, la ciència climàtica i la formulació de polítiques basades en proves. Abans del suport de la UE, quinze estats membres també havien refrendat la Declaració individualment: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Txèquia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal i Suècia.

Continuar llegint la notícia completa: Comisión Europea

La UE ha d'invertir 70.000 milions d'euros l'any en adaptació al canvi climàtic fins al 2050

La UE, els seus estats membres i el sector privat han d'invertir uns 70.000 milions d'euros anuals fins al 2050 en adaptació al canvi climàtic per reduir l'exposició a l'augment dels perills climàtics i millorar la resiliència, segons un nou estudi encarregat per la Direcció General d'Acció pel Clima (DG CLIMA) i finançat en el marc d'Horitzó Europa.

Invertir en adaptació i resiliència s'ha tornat més urgent que mai a mesura que continua la tendència cap a temperatures globals més altes i els costos socioeconòmics dels esdeveniments relacionats amb el clima segueixen augmentant. L'estudi, que se centra en les necessitats d'inversió en adaptació i abstrau dels costos dels esdeveniments relacionats amb el clima, és el primer del seu tipus i omple un important buit de coneixement

Foto de pexels.com

Utilitza una metodologia comuna per estimar les necessitats d'inversió en adaptació per a la UE i tots els estats membres individualment, examinant els grups de risc identificats en l'Avaluació Europea del Risc Climàtic (EUCRA) de 2024 i les mesures d'adaptació individuals a escala de la UE i dels estats membres.

Es basa en les millors fonts d'informació disponibles i en una àmplia gamma d'investigacions acadèmiques.

L'estudi conclou que, dels 70.000 milions d'euros anuals que s'han d'invertir en adaptació, uns 30.000 milions són necessaris per a infraestructures, 21.000 milions per a ecosistemes i 12.000 milions per a seguretat alimentària.

Continuar llegint la notícia completa: Comisión Europea

Espanya

Espanya executarà el major projecte de la història dels fons LIFE d'Europa

La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha presentat avui el projecte LIFE Humedales acompanyada de socis i entitats implicades en aquesta iniciativa

Amb un pressupost inicial de 160 milions d'euros però que arribarà als 271 milions. El LIFE Humedales impulsarà 284 actuacions per a la restauració de 26.100 hectàrees a les 17 comunitats autònomes i s'espera una mobilització addicional de 111 milions. Liderat pel MITECO, compta amb un partenariat de 24 socis, representats per quatre unitats del mateix ministeri, 12 comunitats autònomes.
	Foto de pexels.com

Dues diputacions forals, quatre empreses i fundacions públiques, així com quatre ONG ambientals.

Continuar llegint la notícia completa: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

El Govern aprova el II Pla d'Acció d'Economia Circular, amb 105 mesures per fomentar la circularitat a Espanya

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat aquest dimarts el II Pla d'Acció d'Economia Circular (PAEC) que, amb una inversió total estimada de 1.884,89 milions d'euros i 105 mesures, posa en marxa l'Administració General de l'Estat (AGE) per accelerar el desplegament d'un model econòmic circular i descarbonitzat.

LLes 105 mesures del Pla, que impliquen 12 ministeris i més de 40 unitats directives, busquen assolir els objectius establerts en l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular per a l'any 2030 i són el resultat de la integració d'iniciatives proposades pel Consell Assessor d'Economia Circular (CAEC) -instrument de col·laboració públic-privada que reuneix ministeris, associacions sectorials, sindicats, ONG, organitzacions de persones consumidores i el món acadèmic

Foto de pexels.com

Així com de les aportacions rebudes durant el procés de participació pública.

Les accions plantejades per l'AGE s'estructuren d'acord amb els eixos i línies estratègiques definits en l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular, i que ja es van aplicar en el I Pla d'Acció. En aquest sentit, les mesures s'articulen al voltant de cinc eixos d'actuació i tres línies transversals.

Continuar llegint la notícia completa: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

Catalunya

Transició Ecològica destina 3,8 M€ per facilitar la compra de finques per a la seva restauració ambiental i conservació

Un total de 29 entitats sense ànim de lucre, ajuntaments i consorcis de gestió d'espais naturals s'han beneficiat de la primera convocatòria impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per donar suport a projectes d'adquisició de finques que continguin hàbitats d'interès comunitari.

A través d'aquestes ajudes, les entitats beneficiàries podran adquirir una setantena de finques, que sumen 1.366,24 hectàrees, per desenvolupar-hi els corresponents projectes de restauració. És la primera vegada que s'impulsa una convocatòria d'aquestes característiques, que s'emmarca en els principis de la Llei europea de restauració de la natura. El valor de les subvencions ascendeix a un import total de 3.885.889,84 euros.

Foto de pexels.com

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat la importància d'aquesta iniciativa i ha afirmat que "impulsar sinergies positives per conservar aquests espais passa principalment per la col·laboració amb els diferents actors del territori amb vocació de servei públic". "Aquestes ajudes volen ser un instrument per avançar en la restauració i conservació d'espais d'especial interès natural", ha dit Vilahur.

Continuar llegint la notícia completa: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

CEDAT

La Dra. Mònica Pons Hernández rep el Premi Extraordinari de Doctorat de la URV

La Universitat Rovira i Virgili ha concedit els Premis Extraordinaris de Doctorat, una distinció que reconeix les tesis doctorals amb el més alt nivell de qualitat acadèmica, atorgada anualment pel Consell de Govern de la universitat a proposta del Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat.

Entre les tesis guardonades hi ha la recerca de la Dra. Mònica Pons Hernández, que va realitzar el seu doctorat al Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT). La seva tesi se centra en l'anàlisi del tràfic de l'anguila europea des d'una perspectiva de criminologia verda.La tesi, titulada Wildlife trafficking, Speciesism, and the European eel: Unveiling harm towards non-human animals in the legal and illegal trade, estudia el comerç -tant legal com il·legal- d'aquesta espècie, posant el focus en els danys que aquest tràfic genera sobre les anguiles com a individus.

La recerca analitza també el paper de l'especisme i les justificacions utilitzades per pescadors i comerciants per legitimar aquesta explotació.

La tesi de la Dra. Pons aporta una mirada innovadora al dret ambiental i a la criminologia, posant en evidència els límits dels enfocaments tradicionals en l'anàlisi del tràfic de fauna i obrint vies per a una regulació més sensible als danys causats als animals no humans.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Call for abstracts! Drets digitals i sostenibilitat ambiental

Els dies 5 i 6 de març de 2026, la ciutat de Tarragona acollirà la Conferència Final sobre Drets Digitals i Sostenibilitat Ambiental, una trobada acadèmica que reunirà estudiants, personal investigador, especialistes, responsables públics i professionals de l'àmbit tecnològic per reflexionar sobre els reptes de la sostenibilitat en la societat digital

La conferència se celebrarà a El Seminari i s'emmarca en el conveni entre l'entitat pública Red.es i un consorci d'universitats i entitats de recerca, format per la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea, la Universitat de València, la Fundación Instituto de Investigación Sanitaria Marqués de Valdecilla, l'Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA), la Universitat Rovira i Virgili i la Fundación Hay Derecho.

L'esdeveniment forma part del projecte «Impuls a la implementació de la Carta de Drets Digitals i creació de l'Espai d'Observació de Drets Digitals» (C046/22-OT), liderat pel professor Jordi Jaria-Manzano, que té com a objectiu promoure una transició digital més justa, sostenible i respectuosa amb els drets fonamentals.

La conferència actuarà com a acte acadèmic de cloenda del projecte, oferint un espai de diàleg interdisciplinari entre diferents actors del món acadèmic, institucional i professional.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

A Coruña acull el workshop sobre economia circular i dret a reparar

El 23 de gener de 2026, la ciutat d'A Coruña va acollir el workshop Estratègies d'economia circular per a dispositius digitals sostenibles i el dret a reparar, una jornada acadèmica dedicada a analitzar els reptes jurídics, econòmics i socials del dret a reparar els dispositius digitals des d'una perspectiva d'economia circular.

L'activitat es va celebrar en el marc del projecte sobre la Carta Europea de Drets Digitals, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i Red.es, i va reunir personal investigador i persones expertes de diferents àmbits per reflexionar sobre la sostenibilitat dels dispositius digitals i el seu encaix en les polítiques públiques europees. El workshop va ser organitzat per l'IU-RESCAT (Universitat Rovira i Virgili), el CEDAT-URV i la Universidade da Coruña

Va incloure ponències i taules de debat centrades en qüestions com l'obsolescència programada i l'hiperconsum, la regulació europea del dret a reparar, l'economia de la reparabilitat, així com el paper de la innovació, les polítiques públiques i l'acceptació social.

Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Descobreix el canal de YouTube del CEDAT!

Submergeix-te en les nostres conferències, projectes i activitats sobre dret ambiental i sostenibilitat. Aprèn, inspira't i mantén-te al dia amb les últimes novetats en la protecció del medi ambient. Subscriu-t'hi per no perdre't res i comparteix el coneixement amb la teva comunitat. Junts construïm un futur més sostenible! Continuar llegint la notícia completa: CEDAT

Unió Europea

INFORME DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONSELL, AL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU I AL COMITÈ DE LES REGIONS Revisió intermèdia del Pla d'Acció Contaminació Zero «Aconseguir aire, oceans, aigua dolça i sòl nets» COM/2026/42 final

Per a més informació: euro-lex

COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ RELATIVA A LES ORIENTACIONS sobre tecnologies i formes d'implantació d'energies renovables innovadores, C/2025/8562

Per a més informació: euro-lex

Espanya

Reial decret 5/2026, de 8 de gener, pel qual es modifica el Reial decret 1085/2015, de 4 de desembre, de foment dels Biocarburants, amb la finalitat d'actualitzar l'objectiu de venda o consum de biocarburants per a l'any 2026.

Per a més informació: boe.es

Reial decret 38/2026, de 21 de gener, pel qual es desenvolupen mesures de coordinació instrumental per a la prevenció, vigilància i extinció dels incendis forestals.

Per a més informació:boe.es

Catalunya

Decret llei 21/2025, de 14 d'octubre, de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal.

Per a més informació: boe.es

Decret llei 22/2025, de 28 d'octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.

Per a més informació: BOE

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 15 de gener de 2026. Coillte Cuideachta Ghníomhaíochta Ainmnithe contra Commissioner for Environmental Information. Petició de decisió prejudicial plantejada per la High Court (Irlanda). Procediment prejudicial - Medi ambient - Conveni d'Aarhus - Directiva 2003/4/CE - Accés del públic

Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:C:2026:5
Font: curia.europa.eu

Sentència del Tribunal General (Sala Sisena) de 21 de gener de 2026. Djchem Chemicals Poland S.A. i The Goodyear Tire & Rubber Company contra Comissió Europea. Medi ambient i protecció de la salut humana - Reglament (CE) núm. 1272/2008 - Classificació, etiquetatge i envasat de determinades substàncies i de determinades mescles

Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:T:2026:36
Font: curia.europa.eu

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Quarta) de 22 de gener de 2026. Secab Soc. coop. contra Autorità di Regolazione per Energia Reti e Ambiente (ARERA) i Gestore dei servizi energetici (GSE) SpA. Petició de decisió prejudicial plantejada pel Tribunale Amministrativo Regionale per la Lombardia. Procediment prejudicial - Mercat interior

Identificador Europeu de Jurisprudència: ECLI:EU:C:2026:32
Font: curia.europa.eu

Espanya

STS, de 28 de gener de 2026 - ROJ: STS 191/2026, ECLI:ES:TS:2026:191 Sala del Contenciós. Nº de Resolució: 68/2026. Municipi: Madrid. Ponència: WENCESLAO FRANCISCO OLEA GODOY. Nº Recurs: 383/2023. RESUM: MEDI AMBIENT. FAUNA. ESPÈCIES CINEGÈTIQUES. Ordre Anual de Caça. Castella i Lleó. REGLAMENTS. Procediment. Informes d'òrgans consultius. Constitució conforme a una normativa declarada nul·la. Falta de fermesa de la declaració. Eficàcia dels reglaments mentre es dicta sentència definitiva en cassació.

Font: CENDOJ

STS, de 21 de gener de 2026 - ROJ: STS 170/2026, ECLI:ES:TS:2026:170 Sala del Contenciós. Nº de Resolució: 33/2026. Municipi: Madrid. Ponència: FRANCISCO JOSÉ NAVARRO SANCHIS. Nº Recurs: 2580/2024. RESUM: Impost Especial sobre Hidrocarburs. Gas natural utilitzat per a la cogeneració d'electricitat i energia tèrmica útil.

Font: CENDOJ

STS, de 19 de gener de 2026 - ROJ: STS 218/2026, ECLI:ES:TS:2026:218 Sala del Contenciós. Nº de Resolució: 27/2026. Municipi: Madrid. Ponència: JOSÉ MANUEL BANDRÉS SÁNCHEZ-CRUZAT. Nº Recurs: 8292/2022. RESUM: DECRET 143/2021, DE 21 DE DESEMBRE, DEL CONSELL DE GOVERN DE LA JUNTA D'EXTREMADURA, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei d'ordenació territorial i urbanística sostenible d'Extremadura. Oficines tècniques d'urbanisme i desenvolupament territorial sostenible. Qualificació professional del director i del personal tècnic. Col·legi d'enginyers tècnics d'obres públiques. Consell superior dels col·legis d'arquitectes d'Espanya.

Font: CENDOJ

STS, de 15 de gener de 2026 - ROJ: STS 95/2026, ECLI:ES:TS:2026:95 Sala del Contenciós. Nº de Resolució: 21/2026. Municipi: Madrid. Ponència: CARLOS LESMES SERRANO. Nº Recurs: 568/2023. RESUM: Desestima. Acord del Consell de Ministres de 10 de maig de 2022, que va desestimar la reposició contra l'Acord d'11 de maig de 2021 que imposa una sanció d'1.000.000 € i la obligació d'indemnitzar pels danys causats al domini públic hidràulic per un import de 584.025,12 €, per extracció d'aigües en l'any hidrològic 2016/2017, excedint el volum autoritzat, al terme municipal de Blanca (Múrcia).

Font: CENDOJ

STS, de 7 de gener de 2026 - ROJ: STS 22/2026, ECLI:ES:TS:2026:22 Sala del Contenciós. Nº de Resolució: 2/2026. Municipi: Madrid. Ponència: MANUEL FERNÁNDEZ-LOMANA GARCÍA. Nº Recurs: 8780/2021. RESUM: Hidrocarburs. Cristal Union. Exempció. Efecte vertical. Dret de la Unió. Doctrina de la Sala.

Font: CENDOJ

Catalunya

ATIC Barcelona, de 26 de gener de 2026 - ROJ: ATIC 1/2026, ECLI:ES:TIC:2026:1A Municipi: Barcelona. Ponència: JULIO MANUEL RUIZ LLARIO. Nº Recurs: 718/2024. RESUM: L'exposició de motius d'aquesta modificació, que només regula i introdueix aquest article, ho justifica així: l'article 27 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya recull el dret dels ciutadans a viure en un medi ambient equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut i encomana als poders públics l'establiment de les condicions en què es concretarà la protecció contra les formes de contaminació i les immissions illegítimes, entre aquestes les derivades de la contaminació acústica. Tanmateix, aquest dret abstracte a un medi ambient saludable col·lisiona amb la necessitat de disposar d'entorns escolars, esportius i de lleure adequats, en els quals, inevitablement, es produeix molt soroll mentre es desenvolupen activitats escolars, extraescolars i complementàries.

Font: CENDOJ

STSJ Catalunya, de 7 de gener de 2026 - ROJ: STSJ CAT 6/2026, ECLI:ES:TSJCAT:2026:6 Nº de Resolució: 14/2026. Municipi: Barcelona. Ponència: MARIA ABELLEIRA RODRÍGUEZ. Nº Recurs: 1914/2024. RESUM Automàtic: Tenint en compte els criteris de l'Administració per calcular el cànon, considerats desmesurats i no desglossats. L'Administració defensa la repercussió de l'IBI segons la Llei 5/2020. No hi ha retroactivitat. No se supera el valor del cànon.

Font: CENDOJ

Flemmer, R., Horstmannshof, I. (2026). Rights of Nature, E. Zemanek, T. Müller (Hrsg.), Live Handbook Environmental Humanities.

Misonne, D. (2026). Climate change Litigation and Corporations in Belgium The Farmer case in context. Actes du Colloque d'Aix-en-Provence, CERIC (Octobre 2024).

Verdú, J. (2026). Del aula a la Corte. La Opinión Consultiva de la Corte Internacional de Justicia sobre la responsabilidad de los Estados en relación con el Cambio Climático. PEACE & SECURITY-PAIX ET SÉCURITÉ INTERNATIONALES (EuroMediterranean Journal of International Law and International Relations), (14).

BORRÀS Pentinat, Susana (2025), Sostenibilidad con justicia ambiental, Informe sobre Sostenibilidad en España 2025, Competitividad y Justicia Ambiental, Fundación Alternativas.

BORRÀS-PENTINAT, Susana, (2025) "The IACtHR Climate Emergency Advisory Opinion: A Legal Analysis of the State Obligations, Environmental Policy and Law. https://doi.org/10.1177/18785395251403470

MARQUES BANQUÉ, Maria (2025), La protección penal y administrativa de los gatos comunitarios, Revista Catalana de Dret Públic, n. 70.

LAABBAS EL GUENNOUNI, Marouane (2025), Més enllà del Dret laboral ambiental: interseccions entre treball i medi ambient, Revista Catalana de Dret Ambiental.

PIGRAU, Antoni, CAMPINS, Mar (eds) (2025), Derecho Internacional del Medio Ambiente, Tirant Lo Blanch.

Mayench i Vicens, M. (2025). L'aigua és vida!! Antequera Málaga ExLibric.