«La reutilització i la dessalinització són claus per afrontar la crisi hídrica»
Recerca -
Entrevista a Tatiana Celume Byrne per Júlia Vidal Ruiz
Doctora en Dret i especialista en Dret d'aigües, Tatiana Celume Byrne realitza una estada de recerca al CEDAT gràcies a una beca d'Estades Curtes Postdoctorals de la Fundación Carolina. La seva recerca se centra en els reptes normatius de la reutilització d'aigües residuals en contextos d'escassetat hídrica.
Per començar, quina ha estat la teva trajectòria acadèmica i professional fins arribar aquí?
Vaig estudiar Dret a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. Ja durant la carrera vaig començar a especialitzar-me en Dret d'aigües, primer com a ajudant acadèmica i posteriorment treballant en un despatx especialitzat en recursos naturals. Va ser en aquest context quan em van proposar realitzar el doctorat.
Vaig realitzar la meva tesi doctoral a la Universitat de Salamanca, entre els anys 2008 i 2012, centrada en el règim públic de les aigües a Xile. A partir d'aquí vaig mantenir una relació acadèmica constant amb Espanya, participant en congressos, seminaris i projectes de recerca.
Abans d'incorporar-te plenament a la universitat, vas tenir una experiència rellevant en l'àmbit institucional. En què va consistir?
Efectivament. Abans de dedicar-me de manera estable a la universitat, vaig treballar en diferents àmbits professionals. Un dels més rellevants va ser la meva tasca com a assessora legislativa del Ministeri d'Obres Públiques de Xile, on vaig participar directament en la reforma del Codi d'Aigües.
Quan t'incorpores a la universitat i en quines línies has treballat des d'aleshores?
M'hi vaig incorporar l'any 2018. Des d'aleshores sóc professora i investigadora, amb docència en Dret d'aigües, Dret constitucional i Dret ambiental. En paral·lel, he desenvolupat diversos projectes de recerca competitius i he obtingut diferents beques de mobilitat i investigació.
Les meves línies de treball s'han anat consolidant al voltant del Dret d'aigües, la regulació econòmica i la relació entre escassetat hídrica, canvi climàtic i ordenament jurídic.
Si haguessis d'assenyalar un fil conductor de la teva recerca en els darrers anys, quin seria?
Clarament, l'estudi dels recursos hídrics no convencionals. Vaig començar investigant la dessalinització com a alternativa per afrontar els efectes de la crisi climàtica i, més recentment, he centrat la meva atenció en la reutilització d'aigües.
Ambdós mecanismes són fonamentals per mitigar l'escassetat hídrica, però plantegen importants desafiaments jurídics, especialment pel que fa a la protecció dels usos de l'aigua i a la seguretat jurídica dels diferents actors implicats.
En què consisteix exactament la recerca que estàs desenvolupant actualment a Tarragona?
Gràcies a una beca de la Fundación Carolina, estic realitzant una estada de recerca centrada en la reutilització d'aigües residuals, amb especial atenció a la denominada reutilització indirecta, és a dir, la protecció dels usuaris situats aigües avall dels punts d'abocament i la conservació ambiental.
L'objectiu és analitzar com es regula aquesta qüestió a la Unió Europea i com Espanya ha adaptat i ampliat aquest marc normatiu, especialment a partir del Reglament europeu de 2020 i del Reial decret aprovat el maig de 2024.
Per a aquests objectius compto amb el suport de la Dra. Anna Pallarés Serrano i del CEDAT, en especial del Dr. Antoni Pigrau.
Quines diferències destaques entre la normativa europea i l'espanyola en matèria de reutilització?
El Reglament de la Unió Europea se centra exclusivament en la reutilització de l'aigua per a reg agrícola. Tanmateix, la normativa espanyola amplia aquest enfocament i regula la reutilització per a tots els usos.
Des del punt de vista jurídic, aquesta ampliació és molt interessant, ja que reforça la protecció dels usuaris i permet abordar la reutilització d'una manera més integral i coherent amb els reptes actuals de l'escassetat hídrica.
Aquesta recerca tindrà resultats concrets a curt termini?
Sí. La idea és publicar un article acadèmic conjunt en alguna revista indexada xilena o espanyola. En aquest article analitzarem quines figures de l'ordenament jurídic espanyol es poden aplicar erga omnes i, per tant, ser susceptibles d'incorporació a la protecció jurídica de la reutilització indirecta a Xile.
A més de la reutilització, continues treballant en altres línies de recerca. Quines són?
En paral·lel, continuo desenvolupant una línia de recerca sobre el règim patrimonial i privat del dret d'aprofitament d'aigües. Després d'haver treballat durant anys el règim públic de l'aigua, ara el meu objectiu és analitzar el component privat per completar una visió global del sistema jurídic de l'aigua.
En aquest marc, tinc prevista una futura estada de recerca a Madrid, en col·laboració amb centres especialitzats en resiliència climàtica.
Per acabar, per què és tan important situar el dret de l'aigua al centre del debat jurídic actual?
Perquè la crisi climàtica i l'escassetat hídrica no són problemes futurs, sinó realitats presents. El dret té un paper fonamental a l'hora d'ordenar els usos de l'aigua, protegir l'interès públic i garantir una gestió sostenible i equitativa del recurs.
La reutilització i la dessalinització no són només solucions tècniques: requereixen marcs jurídics sòlids que permetin el seu desenvolupament sense generar nous conflictes. I aquí és on la recerca jurídica pot aportar un valor decisiu.
Compartir
