L’impacte dels creuers als oceans: crisi climàtica i vulneració de drets
L'objectiu de l'informe és identificar els impactes mediambientals, humans i socials provocats pels creuers, especialment en el Mediterrani, així com les principals mesures normatives que s'han adoptat per mitigar-los.
L'informe "L'impacte dels creuers als oceans: crisi climàtica i vulneració de dret", elaborat per Marta Abegón Novella (professora agregada de Dret internacional públic a la Universitat de Barcelona), Carmen Montero Ferrer (ajudant doctora de Dret internacional públic a la Universidad de Santiago de Compostela) i Alexandre Moreno Urpí (investigador post doctoral a la Universitat Rovira i Virgili) en el marc del projecte "Oceans: Crisi climàtica i vulneració de drets" en el qual ha participat el CEDAT, liderat per Ruido Photo i finançat per la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
L'aparició de la indústria dels creuers tal i com la coneixem avui dia va tenir lloc durant la dècada de 1960, moment en el qual, com a conseqüència de l'auge del transport aeri i de l'absorció dels viatges de llarga distància de passatgers per part d'aquest, van començar a desaparèixer progressivament els serveis de línia regular transatlàntica entre Europa i els Estats Units, i els darrers transatlàntics van ser reconvertits en els primers vaixells de creuers, donant pas, a partir de llavors, a la construcció de nous vaixells concebuts exclusivament per aquest nou tipus de turisme. Des d'aleshores, i amb la única aturada com a conseqüència de la pandèmia mundial derivada de la COVID-19, la indústria dels creuers s'ha posicionat com un sector a l'alça.
El turisme de creuers es caracteritza pels seus importants impactes mediambientals i socials, exponent clar del model de turisme insostenible amb el territori, els ecosistemes i les persones que poc a poc s'està consolidant especialment a la regió mediterrània. Els diferents impactes mediambientals derivats de l'activitat dels creuers inclouen la contaminació de l'aigua com a conseqüència del vessament al mar de residus, substàncies tòxiques i hidrocarburs; la contaminació acústica i lumínica; diversos impactes per a les espècies i la biodiversitat marina; i la contaminació atmosfèrica provocada per les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i altres gasos contaminants, es quals contribueixen significativament al canvi climàtic.
Entre els impactes dels creuers sobre les persones destaquen aquells que tenen a veure amb les dures condicions de treball dalt dels vaixells, així com aquells impactes socials provocats pel model de turisme de masses i el desembarcament al ports d'escala de milers de turistes que, concentrats, envaeixen durant hores les ciutats portuàries d'escala, amb els conseqüents problemes de mobilitat, saturació i degradació de l'entorn que això comporta.
L'informe es pot descarregar aquí
Mapa d’entitats catalanes vinculades als desplaçaments ambientals i la justícia climàtica
La contaminació, els megaprojectes i les conseqüències negatives del canvi climàtic, entre altres, afecten la vida de les persones fins al punt que, en determinades situacions i en conjunt amb altres factors socioeconòmics, han de migrar. Malgrat la constatació que els desplaçaments ambientals tenen lloc en tots els racons del planeta, avui en dia continuem sense una denominació internacionalment acceptada, les dades són molt limitades i la protecció jurídica insuficient.
Ja són moltes les entitats catalanes que defensen la justícia ambiental, analitzen els desplaçaments ambientals i donen suport a les persones afectades, però encara no s'està treballant de maner coordinada. Per això, des del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) i CICrA Justícia Ambiental, en el marc del projecte "Desertificació. Crisi climàtica, vulneració de drets i desplaçaments ambientals", finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i liderat per Ruido Photo, s'ha realitzat un mapa d'aquestes entitats.
Per recollir informació d'aquestes entitats, les seves característiques, les relacions entre elles i les seves activitats al voltant dels desplaçaments ambientals, s'ha compartit un qüestionari virtual. Aquest qüestionari ha estat obert entre desembre de 2024 i abril de 2025. S'ha enviat per correu electrònic i s'ha compartit per xarxes socials entre entitats i col·lectius clau en aquesta temàtica a Catalunya. En total, es va rebre informació de 21 entitats, que es vinculen als desplaçaments ambientals en diferent grau i de distintes maneres o que tenen interès a vincular-se, tal com es detalla en els següents apartats.
A més del mapa, en el marc del mateix projecte s'està treballant en l'impuls de una xarxa catalana vinculades als desplaçaments ambientals, de la qual actualment formen part a prop de deu entitats catalanes (Ecologistes en Acció, Entrepobles, CICrA Justícia Ambiental, CCAR, CEDAT, IDHC, Mirada Colibrí, CER-Migracions, etc.). Des de novembre de 2024 fins a l'abril de 2025, s'han realitzat cinc trobades (presencials i virtuals) i l'objectiu és continuar fent trobades i jornades de manera periòdica.
L'informe es pot descarregar aquí